El manifest dels escriptors: Keep Calm and Say Yes

17.10.2014

Aquest dijous s’ha presentat a la Biblioteca de Catalunya un manifest a favor de la independència, que han signat gairebé 350 escriptors catalans. S’hi han adherit també el Gremi de Llibreters de Catalunya, l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana i una dotzena d’editors a títol individual. El manifest, publicat a diremsi.info, està obert a qui vulgui signar-lo.

Muriel Casals a l'esquerra. A la taula, Sílvia Bel, Bel Olid, Josep M. Espinàs, Oriol Izquierdo i Albert Sánchez Piñol | Foto Biblioteca de Catalunya

 

Oriol Izquierdo, un dels impulsors del manifest, ha obert l’acte dient que després dels esdeveniments dels últims dies encara té més sentit fer pública aquesta declaració, que ja ha rebut desenes d’adhesions espontànies des que s’ha presentat a la premsa.

L’acte ha comptat amb la presència de Josep M. Espinàs, Albert Sánchez Piñol i Bel Olid. També amb la companyia de l’actriu Sílvia Bel, que ha llegit el manifest, i Muriel Casals, presidenta d’Òmnium i una de les impulsores de la campanya Ara és l’hora.

Muriel Casals ha agraït que un col·lectiu com el dels escriptors sigui ara aquí “per construir un país millor. Si hem arribat on hem arribat ha estat gràcies a vosaltres. Ara fem real una cosa que hem estat somniant, estem fent realitat el somni. Moltes gràcies per ser al món. El món necessita que hi hagi escriptors catalans. Volem fer sentir la nostra veu al món. Gràcies per donar qualitat a la campanya d’Ara és l’hora”, ha dit Casals.

Albert Sánchez Piñol ha advertit que no sol signar manifestos, però aquesta vegada li ha semblat oportú signar a favor de la independència: “És el que he pensat tota la vida. Sempre he cregut que la independència requereix dues condicions: una majoria social i perseverança. I veient el que ha passat aquesta darrera setmana, un manifest com aquest és més oportú que mai, perquè al capdavall els manifestos són la manera com una societat es parla a ella mateixa.”

En la seva intervenció, Bel Olid ha explicat que prové d’una família d’origen andalús: “Sóc xarnega i la meva llengua materna era el castellà. Quan vaig descobrir quina era la llengua del meu país, a l’escola, vaig passar-me al català. M’agradaria tenir un ministre de cultura que llegís la meva llengua i malauradament encara no el tinc.”

Oriol Izquierdo ha presentat Josep M. Espinàs com la veu de l’experiència.  Espinàs ha respost amb la seva agudesa habitual: “Sóc el més vell d’aquesta taula, però d’experiència no en tinc gens, perquè aquesta experiència és nova”. Nascut en temps de la República,  Espinàs pensa que potser encara serà a temps de votar per la independència. “Visc aquest moment amb una esperança que en cap moment de la meva vida no havia tingut. Ara que per a mi tot s’està acabant, veig que puc assistir a un nou començament i aquest començament el puc agrair a molta gent que ha resistit i a molta gent jove. Joves que empenyen amb força, amb una força que s’estrena, perquè no té precedents i una força que creix cap endins, i no només cap enfora”. A tota aquesta gent que ha estat capaç de cridar pel dret a decidir a totes les places de Catalunya, Espinàs els encoratja “amb una paraula de dues síl·labes que tots sabem pronunciar i que no és traduïble al castellà: Som-hi.”

Espinàs ha recordat una anècdota commovedora, viscuda als inicis dels Setze jutges al Palau de la Música, el dia que ell i Raimon van fer tot un concert amb només sis cançons, les úniques que la censura els havia autoritzat de cantar. “Primer va sortir en Raimon i va cantar tres cançons. Tot seguit jo vaig cantar les meves tres. Quan vaig haver acabat en Raimon em pregunta: I ara què fem? I jo li vaig dir: ‘Torna a sortir i canta altra vegada les teves cançons’. Vam anar repetint tots dos les mateixes cançons, pura perseverança, fins que un policia que seia a l’última fila es va aixecar i va donar el concert per acabat.”

Eren cançons trucades, cantades en clau. “Si cantàvem la tonada de la cançó ‘A la vora de la mar hi ha una donzella’, nosaltres dèiem: ‘A la vora de la nit el dia es lleva’. Ara la nit ha quedat enrere. Llavors era un gest ben modest intentar moure una mica les idees amb una cançó. Ara hi ha una llum encesa que llavors no hi era. Ara hi ha una llum encesa perquè no ens equivoquem de camí. I amb quina il·lusió m’adono que ens hem llevat per trobar el camí a la independència”, ha dit Espinàs.

Muriel Casals i signants del manifest a la Biblioteca de Catalunya

També s’han fet sentir veus entre el públic. Isabel-Clara Simó ha declarat que si el seu vot és declarat finalment il·legal, no pensa votar en cap més elecció espanyola.  Patricia Gabancho ha evocat Joan Maragall, que en una carta escrita a un amic l’any 1910, deia que ara no toca parlar de segons quines coses.“Ara som catalans i catalanistes abans que cap altra cosa i després ja passarem comptes”, ha dit Gabancho.

Carles Camps Mundó, en canvi, ha alertat que el procés independentista no ens ha de fer oblidar el debat sobre quina mena d’estat volem, perquè podríem obtenir la independència per acabar creant un estat amb una dreta reaccionària, amb tots els vicis de la dreta espanyola. “En aquesta discussió transversal i interclassista, hem de fer també discursos horitzontals: que siguem independents no vol dir que siguem millors”, ha conclòs Camps Mundó.

Espinàs li ha respost alertant-lo contra el perfeccionisme, que pot ser socialment pervers. “Podem trobar imperfeccions en molts estats que a la seva manera funcionen”, ha dit Espinàs. “Reclamo el dret a ser imperfecte, sempre sent conscient i responsable.”

Algun periodista ha preguntat si el col·lectiu d’escriptors està d’acord amb la consulta tal com està plantejada ara mateix. Oriol Izquierdo no ha volgut contestar en nom dels 340 signants del manifest, però ha donat la seva resposta personal: “Jo dono suport al 9-N, després veuré si em deixen votar i les conseqüències que té el vot. Primer era un referèndum, després una consulta i ara un procés participatiu; que en diguin com vulguin, el 9-N direm sí a la independència.”

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

6 Comentaris
  1. Naturalment que m´adhereixo. Tot el que sigui sumar per ser independents hi hem de ser. Celebro que els escriptors catalans, que són els que escriuen en català, en la seva majoria s´hi hagin afegit. Un servidor també hi posa el gra de sorra. Gràcies a tothom. Molt bona la resposta de l´Espinàs. La independència ens farà ser lliures per veure com cadascú vol ser.

  2. M’adhereixo i signe el manifest com a escriptor en llengua catalana. Però us vull avisar que ho he fet des de la pàgina del manifest a l’apartat “adhereix-te” fins a tres vegades des que l’heu publicat i no he aconseguit aparèixer a la llista de signants del manifest. Només avise per si hi hi ha algun problema. Moltes gràcies.
    Josep Usó

  3. PlaEr poder assaborir aquesta Crònica, Bernat. Llegida des de Folengandros. Illa Ciclada i ara quasi buida

    Tranquil.litat avui per llegir.

    J

  4. A la capçalera de l’article es diu que el manifest està obert a qui vulgui signar-lo. La meva experiènica ho desmenteix. El vaig firmar abans-d’ahir després de llegir-ho aquí (tot gravant-me la pantalla de confirmació) i dos dies després el meu nou no hi ha estat incorporat. Potser ni el meu ni cap altre, ja que els 342 signants d’ara mateix coincidexen amb els “gairebé 350” que s’apuntaven també a la mateixa capçalera. Em sap molt greu tanta descura i em pregunto si és un problema només de descura… Bon diumenge i bona manifestació.