Amat-Piniella torna al Born CC

11.10.2013

L’historiador Joaquim Aloy aprofundirà demà dissabte a les 12h a la Sala Moragues del Born Centre Cultural, en els diferents vessants de la vida de l’escriptor Joaquim Amat-Piniella: l’intel·lectual, el dinamitzador cultural, el periodista, el polític i l’autor de l’obra K.L. Reich on explica el seu captiveri a Mauthausen. “Amat-Piniella simbolitza el republicanisme, la lluita per les llibertats nacionals i socials, la deportació, però també la dignitat contra la barbàrie nazi” explica Aloy, que remarca que “escoltar la veu d’Amat-Piniella és més necessari que mai en el context actual, en els moments d’ascens de les forces neonazis”. Podeu llegir aquí l’article de Marta Marín- Dòmine sobre K.L. Reich.

Joaquim Amat-Piniella | Arxiu Comarcal del Bages (ACBG)

K.L. Reich és la recreació novel·lada de l’experiència viscuda per Joaquim Amat-Piniella al camp de Mauthausen i altres Kommandos externs del mateix camp, entre el 1941 i el 1945.

El títol, K.L. Reich, correspon a la inscripció que en la novel·la duen tots els objectes d’aquest camp genèric descrit per Amat-Piniella, i que té un referent real en el de Mauthausen. El trasllat de la inscripció al títol permet llegir metafòricament el llibre com a resta de l’experiència, traça testimonial.

Els espanyols i catalans que van ser deportats als camps nazis eren republicans exiliats a França, molts d’ells allistats a companyies de treballadors estrangers i detinguts durant l’ocupació alemanya de França. D’altres van ser detinguts més endavant per les seves activitats a la resistència francesa, i en la majoria de casos comptabilitzats com a francesos, com és el cas de Jorge Semprún. Dels vora de 7.000 homes i joves enviats a Mauthausen i als seus camps satèl·lit, en van sobreviure uns 2.000. I dels 10.000 homes i  dones espanyols enviats a d’altres camps nazis, en van morir pràcticament la meitat.

Joaquim Amat-Piniella va escriure el primer mecanoscrit de K.L. Reich durant el seu exili a Andorra, l’any 1946. La novel·la va topar amb les dificultats de la censura i possiblement amb altres dificultats de recepció que, en el transcurs del temps, van dificultar-ne la publicació. Amat-Piniella va continuar polint el text fins a donar-lo per conclòs el 1955. L’obra es publica per primera vegada en castellà el 1963, i mesos després en català.

Cal tenir en compte que a partir de 1945 apareixen arreu d’Europa una quantitat important de relats memorials i també d’informes i textos documentals, entre els quals destaquen: Eugène Kogon, L’infern organitzat; el sistema dels camps de concentració (1945); Paul Tillard, Mauthausen (1945); David Rousset, L’univers concentracionari (1945); Vassili Grossman, L’infern de Treblinka (1945); Primo Levi, Informe sobre Auschwitz (1946); Robert Antelme L’espècie humana (1947); Primo Levi, Si això és un home (1947).

Es tracta d’un desig imperiós de donar a conèixer l’horror viscut, el que Robert Antelme anomena una “hemorràgia d’expressió” que ha de fer front, gairebé immediatament, ja a finals dels 40, al desinterès creixent del públic, que vol oblidar els estralls de la guerra i girar l’esquena als horrors dels camps. Per altra banda, cal tenir present que els llibres corresponents a l’experiència de l’Holocaust, és a dir, l’extermini dels jueus europeus, no es donaran a conèixer a Europa de manera més profusa fins als anys 60 i ben entrats els 70.

K.L. Reich s’inscriu doncs dins dels primers textos de la literatura de la deportació política. Malgrat que bona part dels textos literaris primerencs sobre la deportació opten pel registre memorial en primera persona, Joaquim Amat-Piniella es decanta, com ho farà David Rousset a Les Jours de notre mort (1947), per la ficcionalització de l’experiència. La raó d’aquesta tria la justifica Amat-Piniella al pròleg afirmant que la “forma novel·lada” li ha semblat la més fidel per dir “la veritat íntima” dels camps, en un intent de transmetre de manera més efectiva –i afectiva– l’experiència de la deportació.

Hi ha, certament, un altre element que K.L. Reich comparteix amb altres textos que narren l’experiència als camps nazis: expressar la necessitat de testimoniar en nom de les víctimes. Així, malgrat que en K.L. Reich hi hagi un personatge principal, l’Emili, aquest es desdibuixa amb la finalitat de complir la missió que s’ha autoimposat: observar per recordar.

 K.L.Reich és, avui per avui, l’única novel·la concentracionària centrada en l’experiència dels deportats republicans als camps nazis. K.L. Reich és, sí, document, però per damunt de tot és una obra literària que convida a la reflexió sobre la complexitat moral que es deriva de la supervivència en un camp nazi. Aquest aspecte doble és el que fa de K.L. Reich un text singular en el marc de la literatura hispànica concentracionària i el que li dóna un lloc dins de la literatura concentracionària europea.

En  K.L. Reich hi ha una veritat que crema, una veritat a la qual no ens podem endinsar mai del tot els qui no hem passat per l’experiència, però que ens implica a tots, ja que ens convida a conèixer-la i a transmetre-la.

Arxiu Comarcal del Bages (ACBG).

Carnet 1945. l'Arxiu Comarcal del Bages (ACBG).

 

Respon a Nike Air Max BW Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

2 Comentaris
  1. Retroenllaç: Amat-Piniella torna al Born CC | Núvol |...

  2. ” “Hei, Mana dia? Biasalah.hari first sekolah Lagi-lagi budak form one Suasana yang dah selalu dia tengok dan dah lali pun Waktu dia form one dulu punparents dia datang hantar juga Tapi Cuma untuk hari pendaftaran je Sungguh lah…hari kedua terus dia belajar berdikari Naik basikal sampailah sekarang Kaki melangkah ke arah blok bangunan form five Dia jalan lambat menyusuri koridor bangunan tu “Ainul!!” mulut dah sengih lebar Tak tengok pun dia dah boleh agak siapa pemilik suara yang mengalahkan Ning Baizura tu Ainul toleh Dia sengih makin lebar tengok Aimi yang dah berlari-lari sambil lambai tangan kat dia Semangat betul kawan dia seorang ni Dia balas lambaian Aimi “Yo”Aimi dah paut lengan Ainul Ainul jeling tajam “Salamnya mana Cik Aimi ku sayang You??re not in Londonnow Harap maklum Kau sekarang still bernafas kat negara Islam” Aimi bagi sengih kerang busuk dia lepas kena sound secara direct “Ya…lepas ni tak buat dah Jom Kita sekelas lagi kan tahun ni” Aimi tarik tangan Ainul Brek Kepala dua-dua dah dongak ke atas 5 Amanah Aimi pandang Ainul Senyum segaris “Jom masuk ! Tiba-tiba.kelas jadi sunyi Oho Asal dia rasa macam ada aura membara kat dalam kelas ni Hanif pandang ke tepi Ainul tengah renung dia tajam Patutlah…Ainul ketap bibir Asal dia sama kelas dengan aku ni Wargh…gelaplah masa depan aku macam niHanif buat dek Dia jalan menuju ke tempat duduk dia sebelah Syauqi Syauqi senyum segaris sambil hulur tangan Huluran tangan disambut“hanif…” Hanif pandang ke arah suara yang memanggil Erin…Hanif bangun dan menuju ke luar kelas Budak-budak perempuan dalam kelas tu dah mula buat muka seposen Sedih punya pasal Ye lah…mana tak sedih bila pujaan hati dia orang digosipkan dengan Si Erin yang memang cun melecun tu Tergugat of course Tapi.Hajah Irfah melayani Ramlan sebaik yang mungkin.awak Cuma tolong kafankan aje. Geli hati aku melihat gelagat si Nana nih.hisy.Hakimi??dalam diam kau curi hati aku ker?“Adik,” mangkuk hidangan diletakkan di atas meja makan.