‘Juny’ xafogós

7.06.2019

El passat ens afecta no només als presents, sinó també a les generacions futures. Així es veu clarament amb la petita Dieke de cinc anys, una de les protagonistes de Juny (Raig Verd), l’última novel·la publicada de l’escriptor holandès Gerbrand Bakker, però que va acabar d’escriure fa deu anys.

Juny ens parla d’un dia calorós. La història es situa en un poble on un home pinta una tomba. I també en un dia de juny de 1969, quan la reina Juliana (reina dels Països Baixos des de 1948 a 1980) visita aquest poble on un accident tràgic marcarà la família Kaan, que recordarà aquest dia no per l’esperada visita de la reina, sinó pel fet en si.

Juny, com a la majoria de llibres de Bakker, parla de les percepcions de cadascú. Darrera una acurada ambientació i rere un entorn íntim i rural –com a la majoria de llibres de Bakker- el lector percebrà la xafogor dels dies de juny en els quals transcorre el tot. Als llibres de Bakker –i en aquesta especialment- és tan important el que s’explica com el que no es diu (per tant, és complicat que hi hagi espòilers). “La realitat va així: quan parlem amb les persones interpretem el que volen dir, i no els preguntem el que realment volen dir”, explicava Bakker a la Fira Indilletres de la Bisbal d’Empordà el passat 1 de juny, en motiu de la Beca Indilletres concedida a aquesta novel·la de Raig Verd amb traducció de Maria Rosich.

L’últim de Bakker no ho posa fàcil al lector, ja que parla des de diverses veus en cada capítol sense que s’identifiquin en el títol. Així doncs, concep al lector com uns ens intel·ligent i habituat a la lectura, qui a mesura que passin les pàgines descobrirà què va passar realment aquell dia de la visita de la reina.

La solitud dels personatges és una altra de les constants, que a Junyes fa més palesa que mai en el personatge de l’Anna, la mare, que s’amaga en un paller. De la mateixa manera que la solitud també es fa palesa en els animals (gossos) de la història, que els dota de vida pròpia, com si fossin un personatge més.

El guanyador del Premi Llibreter i el Premi IMPAC per la seva primera novel·la, A dalt tot està tranquil (2012, Raig Verd), concep aquesta última obra sense grans trames, la importància rau en l’essència de la descripció de la trivialitat dels fets, com també fan altres grans escriptors com Kent Haruf. Sigui com sigui, els qui porten l’estela del Premi Llibreter en algun moment són garantia futura.