DAU. Jugar no és només per a nens

18.11.2018

“El joc és l’única disciplina cultural on l’espectador i el protagonista són la mateixa persona”, explica Oriol Comas, director del DAU, el festival del joc de la ciutat de Barcelona. Comas opina que “jugar i llegir són coses molt similars”: la diferència rau en què, quan llegim, vivim a través dels personatges, però jugant “a qui li passen coses és a tu mateix”. El DAU 2018 és una proposta de l’Ajuntament de Barcelona, que reuneix diverses editorials el 24 i el 25 de novembre perquè presentin les seves novetats: jocs de taula, de cartes, de rol, competitius, cooperatius, etc. Qualsevol joc té cabuda al DAU, mentre no sigui un videojoc.

L’edició del DAU 2017 | Foto: Pep Herrero, ICUB

El DAU s’inspira en altres festivals de jocs de taula, com el de Cannes o el d’Essen, a Alemanya. El seu format, però, s’allunya d’aquest tipus de fira: no és un recinte amb estands on comprar, sinó que consisteix en una extensió de 400 taules, on l’objectiu principal és jugar. “Moltes vegades no juguem perquè no ens agrada perdre, no entenem els jocs, o tenim por de fer el ridícul”, explica Comas. Al DAU això desapareix, perquè “hi ha algú que t’explica el joc que et ve de gust provar”. És l’únic festival amb aquest format: no s’hi parla de diners, sinó de jocs.

El festival s’adreça al públic familiar, però no s’allunya el públic més expert, i alhora s’ofereix al sector de jocs com a espai de networking. Es tracta d’un sector de negoci que necessita impuls en el país, però que mou molts diners a altres llocs del món, com per exemple Alemanya. El motiu? “Molts pensaran que té a veure amb el fred i les hores de llum”, diu Comas i explica que, malgrat la diferència en hores de llum, a Espanya es venen moltes més videoconsoles que a Alemanya. “Si només tingués a veure amb el fred, a Alemanya s’hi vendrien moltes mes consoles però la realitat és que té a veure amb l’estructura familiar i educativa”. A Alemanya, doncs, jugar és una cosa que es fa en família i a l’escola.

A més, el DAU posa el focus en els autors dels jocs, sovint invisibles: “Si penses en el teu joc de taula preferit, segur que no saps qui l’ha creat. Podries dir això del teu llibre o pel·lícula preferida?”. En cada edició del DAU s’atorguen tres premis: a la trajectòria d’una personalitat del món del joc, al millor autor de jocs de l’any, i al millor autor novell (algú que acaba de publicar el seu primer joc). Així, a través dels Premis Dau Barcelona es vol augmentar el prestigi dels autors i crear una cultura de l’excel·lència en la creació de jocs de taula.

Aquest festival també es diferencia d’iniciatives com les de Cannes i Essen perquè, en aquests llocs, la ciutat queda aïllada de la fira. En canvi, Comas explica que el DAU vol ser un festival de la ciutat i per la ciutat: “La nostra idea és aconseguir que, gràcies al DAU, Barcelona jugui més”.

Un exemple de l’impacte que el DAU vol tenir a la ciutat és el “Minidau”, una proposta que pretén apropar el món dels jocs de taula a les escoles. Però no únicament als nens, sinó també als mestres: “A l’escola no és juga perquè el currículum asfíxia molt , hi ha massa deures, i els professors no ho coneixen.” Així, el DAU organitza cursos de formació per a mestres, on s’explica per què el joc és important a l’aula.

D’altra banda, el DAU també vol apropar el joc a la tercera edat, on la diversitat d’aquest passatemps és molt limitada. A través del “DAU Sènior” es vol convèncer els avis que “jugant es faràn amos dels néts”, però també dels avantatges que té el joc per a la gent adulta. “Jugar no és només per a nens”, assegura Comas.