Oriol Comas: “Ens han fet creure que jugar és cosa de nens”

8.12.2015

“Però vostè què s’ha pensat? Jo tinc una feina molt important com per poder passar temps jugant amb els meus fills!”, deia un pare enfadat a Oriol Comas, l’expert en jocs de taula més important de Catalunya, en una xerrada sobre si els museus haurien de tenir jocs. Comas organitzada el Festival DAU, que ha tingut lloc aquest desembre. Clàudia Rius l’entrevista.

Oriol Comas en un acte de les Biblioteques de Catalunya | Font: Biblioteques de la Generalitat de Catalunya

Oriol Comas en un acte de les Biblioteques de Catalunya | Font: Biblioteques de la Generalitat de Catalunya

Oriol Comas destaca per les seves camises plenes de colors i formes, i avui no falla. Juga sovint i somriu també sovint. “Ens han fet creure que jugar és cosa de nens”, diu; destacant que els adults no juguen amb els fills perquè fan masses coses i fins i tot els mateixos fills juguen poc perquè tenen moltes activitats extraescolars. A part d’una societat ocupada, som una societat que no prioritza jugar. “Té a veure amb l’educació que es dóna a casa i també a l’escola. A Alemanya, per exemple, vas a una fira i veus l’avi, el pare i el nét provant jocs i fent cua per la firma d’algun autor, perquè ho veuen tant a l’escola com a casa”. En canvi, l’Oriol afirma que nosaltres recordem que ens reuníem al voltant d’un joc de taula els diumenges a la tarda. Una cosa té clara: “No és veritat que a Alemanya es jugui més perquè fa fred. Es venen molts més videojocs a Espanya que a Alemanya”.

Ai, els videojocs! “Tenim el desavantatge que les indústries d’altres formes de joc, sobretot del videojoc, són molt potents”, explica Oriol Comas, “però tenim l’avantatge que quan juguem la cosa va de mirar-nos als ulls i guanyar. Res ho supera, per més online i multiplayer que pugui ser”. Tot i així, Comas és positiu i creu que els jocs de taula i els videojocs aniran confluint. És a dir, seguirem mirant els ulls de l’altre però fent servir l’ipad per certes funcions. “Podem crear coses molt diferents gràcies a les noves tecnologies i ho hem d’aprofitar”, afirma el director del festival DAU Barcelona, que tindrà lloc el 12 i 13 de desembre i que compta amb actes previs des del dia 4 de desembre.

Al festival DAU no hi ha estands, no és una fira, no hi ha negoci. Jason Matthew, autor de jocs nordamericà, ha escrit en un article que el DAU és un festival d’un lloc que es diu Barcelona, a Europa, on tracten el joc com una peça cultural i com una peça social; i no només això, sinó que l’organitza l’ajuntament, és d’entrada gratuïta i està ple de famílies. Oriol Comas explica que DAU és un homenatge a la creativitat: “Reivindiquem que com que hi ha jocs, hi ha creadors de jocs. Volem que els autors estiguin ben cuidats i els deixem molt espai perquè facin coses”. Per això han convidat a Roberto Fraga,  francès nascut a La Corunya amb una història peculiar: era capità de la marina mercant i ho va deixar per crear jocs. És l’autor de La danza del huevo i farà diferents activitats.

Oriol Comas al seu despatx | Font: Albert Gomis, Verbàlia

Oriol Comas al seu despatx | Font: Albert Gomis, Verbàlia

Activitats que en les edicions anteriors del DAU s’han dut a terme a la Fabra i Coats, però que enguany també s’han programat en places i escoles de Sant Andreu, al Born CC o al Palau de la Virreina, fent-se més accessible per tothom. A part, el festival també compta amb el premi DAU Barcelona World, que consta de tres distincions: premi a una vida de jocs; premi al millor autor de l’any i, finalment, premi al millor autor nou de l’any. Aquests dos últims guardons els atorguen els mateixos creadors de jocs, unes quasi 800 persones d’arreu del món.

Cada any augmenten els assistents al DAU. El públic és bàsicament familiar però també friki, segons diu l’expert. Una activitat destacada és que la nit de dissabte el festival estarà obert fins les 8 del matí. Voleu dir que vindrà gaire gent, a jugar de nit? “Tenim 400 places i el dia que posem a Facebook que obrim la inscripció, començarà a sortir gent queixant-se perquè no té lloc”, afirma Oriol Comas.

Jugar és cultura

“Jugar és cultura des de fa com a mínim 4.600 anys”, diu Comas, que explica la història d’aquesta activitat lúdica tal com si expliqués la seva pròpia; “El primer que coneixem amb certesa científica es diu joc d’Ur, una ciutat de Mesopotàmia que ja no existeix. Al segle XX, dins de la tomba d’un emperador hi van trobar un joc de taula que li havien deixat per l’altre vida”. Seria un rebesavi del conegut backgammon, explica l’expert. Però per què jugàvem i per què juguem? “Per ser feliços”, diu Oriol Comas, i això és atemporal: “És una activitat inútil com la majoria d’activitats culturals en termes econòmics. A més de ser cultura és relació social”.

Avui en dia un autor crea un joc, el registra, firma un contracte de drets amb l’editorial, l’editorial ven el joc i paga a l’autor. Però això passa a partir del s.XIX: “Abans els jocs eren una evolució. Els escacs no eren igual que ara, que vas a qualsevol botiga i en compres. Les peces es feien una a una”. Pura artesania, com les cartes: “Eren totes en blanc i negre i es pintaven a mà”. Què va canviar? “La gent treballava de sol a sol, a jugar només podien dedicar-s’hi els rics”. El temps lliure per dedicar a activitats lúdiques no van aparèixer les jornades laborals. Però cal afegir un matís més, explica Comas: “No és fins el 1840 que apareix la cromolitografia i les peces es poden reproduir en color. Amb la impremta i amb la ciutat de consum, el joc va créixer”. Va aparèixer, per exemple, el famós Monopoly, un retrat pur de la societat capitalista, totalment de l’època de l’especulació i de l’American Way of Life. Avui en dia, la nova sensació del món dels jocs és el Catan, de l’autor Klaus Teuber. Fa 20 anys que s’ha publicat i ja ha venut 30 milions d’exemplars.

El Dau Barcelona està ple de gent amb ganes de jugar | Font: Pep Herrero

El Dau Barcelona està ple de gent amb ganes de jugar | Font: Pep Herrero

 Gamificació

La gamificació és l’ús de mecàniques de joc en entorns i aplicacions no lúdiques, explica Aida Jurado, especialitzada en l’àrea de Recursos Humans i Desenvolupament Organitzacional, al mitjà Via Empresa. Segons Jurado, la finalitat de la gamificació és “potenciar la motivació, la concentració, l’esforç, la fidelització i altres valors positius comuns entre els jocs. Es tracta d’una nova i poderosa estratègia per influir i motivar grups de persones”. Oriol Comas és contundent: la gamificació és negoci, no joc. “Quan juguem ho fem per divertir-nos, per negociar, per seduir, per enganyar i per guanyar; quan gamifiquem estem jugant per vendre més, per ser més líders”, diu.

Segons Oriol Comas, les gamificacions només agafen la superfície dels jocs. Els sistema de punts. Però és publicitat. “La primera gamificació és un joc que va inventar l’exèrcit americà perquè la gent s’allistés. Era un joc de guerra, amb soldats molt bons i sense morts, sense sang. Va tenir molt èxit però també molta controvèrsia”. Quan parlem de gamificació parlem de diners, i per tant no forma part de la disciplina que estudia Comas: el joc. Al DAU no trobareu gamificació. Trobareu la diversió com a exemple cultural i social. Què espera, Comas, d’aquest festival? “Amb el temps aspirem a que el DAU vagi creixent i que sigui la punta de llança del joc a la ciutat de Barcelona”.