Jugar en català pot ser divertit

23.05.2015

“Juguem i reivindiquem, doncs, el dret a poder jugar en català”, pronunciava Isabel Romano, membre de l’Executiva de Plataforma per la Llengua, en la primera edició del Concurs Tísner de jocs en català, convocat enguany per la Plataforma per la Llengua amb l’objectiu de conscienciar la societat catalana de la necessitat —i utilitat— de tenir jocs en català. Aquesta primera edició va comptar amb un jurat de luxe: l’enigmista Màrius Serra, el periodista Salvador Alsius, l’expert en jocs Oriol Comas, el representant de joguines Devir Joaquim Dorca i Isabel Romano.

Màrius Serra, Oriol Comas, Isabel Romano i Salvador Alsius | Foto: Tatiana Pagà

Màrius Serra, Oriol Comas, Isabel Romano i Salvador Alsius | Foto: Tatiana Pagà

Menys d’un 8% de joguines estan en català. Davant d’aquesta dada demolidora, des de ja fa un cert temps la Plataforma per la Llengua ha decidit impulsar diverses accions per conscienciar la població de la necessitat de normalitzar la llengua en tots els àmbits, sobretot els més desatesos, tot i que s’han elaborat codis legislatius —com el Codi de Consum— per garantir els drets dels catalanoparlants. I en el cas de les joguines, l’article 128-1 de la Llei del Codi de Consum és el que empara el dret a rebre en català “les informacions necessàries per al consum, l’ús i el maneig adequat dels béns i serveis”.

L’“InformeCAT” elaborat també per la Plataforma per la Llengua constata, tanmateix, que sovint aquest dret és vulnerat: “L’ús del català en l’àmbit dels jocs i les joguines continua molt lluny de la normalització i la majoria d’aquests productes que es distribueixen als territoris de parla catalana encara marginen la llengua pròpia del país”. Només 100 empreses de jocs i joguines, la majoria de les quals es concentren a Catalunya (66) i tres al País Valencià, inclouen el català en els seus productes, és a dir: aproximadament un 90% de jocs i joguines no inclouen el català.

Isabel Romano, organitzadora del premi, explicava que l’objectiu del concurs era arribar als nens joves, a les escoles, perquè “crèiem que el tema del català a l’escola té algunes mancances i si aconseguíem que els nens de l’escola treballessin a través d’un joc el coneixement de la llengua, això facilitaria que no consideressin la llengua com un avorriment, sinó que aprofundissin en el coneixement de la llengua”. A més a més, Romano és del parer que amb aquesta iniciativa “podem demostrar als fabricants de jocs que es pot jugar en català i que no passa res: és maco, és divertit, no és avorrit”. Ara bé, també creu que “cal conscienciar el pares que es pot jugar en català i, per tant, que han d’anar a les botigues i demanar jocs en català”. “Hem de militar tots una mica” i demostrar que els jocs en català són una demanda real: “Només així ens faran cas”, assegura Romano.

En aquesta primera edició, s’hi van presentar un total de 13 aules de Barcelona, d’entre els quals el guanyador va ser l’aula de cinquè de primària de l’escola Sant Pere Claver – Els Jesuïtes del Poble Sec pel joc El laberint de l’endrapa-paraules, que consisteix en un joc d’estratègia on quatre valents han de demostrar els seus coneixements del català per poder salvar el museu i la llengua catalana. La classe guanyadora, que estava molt emocionada, va explicar que l’objectiu del seu joc era “divertir-nos jugant en català i alhora aprendre el català”.

El segon premi va recaure en el joc Olla de grills, creat per l’Escola projecte, i que va ser seleccionat segons el jurat per “l’originalitat i l’eficàcia dels materials en relació amb la mecànica del joc”. El tercer, en canvi, va ser per a l’escola Alexandre Galí, que es va presentar al concurs amb el joc Hort galí, un joc de preguntes i respostes sobre el vocabulari i els coneixements de l’hort.

Classe guanyadora del 1r Concurs Tísner amb Ester Franquesa | Foto: Plataforma per la Llengua

Classe guanyadora del 1r Concurs Tísner amb Ester Franquesa | Foto: Plataforma per la Llengua

L’acte va tenir lloc l’antiga fàbrica Fabra i Coats, a Sant Andreu, on es van mostrar tots els jocs presentats, i va comptar amb la presència d’Ester Franquesa, directora general de Política Lingüística, i Jordi Manent, director del Centre de Normalització Lingüística de Barcelona. Màrius Serra i Espartac Peran es van encarregar de conduir la celebració, i van evocar, des d’un punt de vista lúdic, la figura de Tísner com a enigmista i creador de mots creuats.

Després de l’èxit d’aquesta primera edició, la Plataforma per la Llengua convocarà una segona edició per al proper curs perquè s’hi presentin escoles de tot Catalunya. “El més important de tot és que fent llengua s’ho passin bé, perquè sense adonar-se’n aprofundeixin en el coneixement de la llengua”, conclou Romano.