Judy Wajcman: “La velocitat no pot ser el motor exclusiu del progrés”

25.02.2016

“Apple no ens vol dir que significa la S de les diferents generacions d’iPhone però tots sabem que speed és el significat real”. Malgrat que hi ha especulacions que apunten que pot referir-se a security o smart –el gegant californià no ha desvetllat mai la incògnita, mantenint el reiterat hermetisme espiritual–, per a Judit Wajcman el significat ocult i oficiós és aquest: velocitat. La sociòloga experta en matèria tecnològica i catedràtica de la London Shcool Economics and Political Science, tercera convidada del cicle “El nostre temps” programat pel CCCB, considera que la tecnologia està tenint un efecte tan influent i pervers en l’acceleració del temps que les grans empreses tecnològiques estan decidides a diluir els seus missatges i, d’aquesta manera, fer molt menys evident que un dels objectius és digitalitzar al màxim el temps dels usuaris. Curiosament, com a professora universitària, Wajcman porta els alumnes a observar els rellotges de pèndol del Museu d’Història Natural de Londres cada curs “perquè s’adonin del pes del temps”. En plena setmana del Mobile World Congress, resulta inqüestionable que no podíem tenir una visita més escaient que la de la sociòloga australiana.

Judy Wajcman | © Miquel Taverna CCCB 2016

Judy Wajcman | © Miquel Taverna CCCB 2016

“La tecnologia no és l’adversari”. Aquesta idea breu però nuclear és la base del pensament de Wajcman. És a dir: hi ha un adversari però aquest no està a l’interior de la tecnologia; l’enèmic en qüestió la perverteix des de fora. “La solució no passa per un retrocés en l’acceleració del temps. No enyoro una època menys digitalitzada ni sóc una partidària acèrrima de les tècniques mindfullnes o slowfood. El que cal és discutir el patró tecnològic que la societat absorbeix i, el que és pitjor, accepta. La velocitat i la novetat no poden ser el motor exclusiu del progrés. La solució passa, doncs, per preguntar-nos quin tipus de tecnologia volem i per a què”. En aquest sentit, Wajcman vincula l’ús de la tecnologia amb la qualitat del temps i posa com a exemple el temps dels infants: “Tenen més hores d’oci que mai però molt sovint la distracció passa per multitud de pantalles, especialment mòbils i tauletes”.

L’autora de ThecnoFeminism i Pressed for time –l’últim llibre que ha publicat, estretament lligat al contingut de la conferència– constata que l’excés de connectivitat actual “està fent proliferar alternatives excèntriques com els espais de desintoxicació digital”. Un exemple d’èxit: un bosc dels afores de Londres que anuncia la fantàstica experiència de visitar-lo amb l’al·licient de recuperar l’hàbit de la conversa, el contacte ocular o deixar de cercar els dubtes a Google durant unes hores. “Menystenim fins a quin punt la gent valora la presència”, conclou Wajcman.

 

El sexisme de Google

Un dels paradigmes exposats per Wajcman que més interès genera és “la cerca sexista de Google”. O, en una panoràmica més general, com la xarxa està compartimentada segons el distintiu dels dissenyadors que la construeixen. Explica la professora que fa cosa de deu anys es va solucionar un dels casos de sexisme més flagrants de l’era Internet. Quan s’introduïa al buscador de Google la frase en anglès “she invented”, seguidament, apareixen els resultats encapçalats per un suggeriment: “Did you mean: he invented”. No “inventava ella” perquè qui crea el buscador és “ell”. Google va haver de rectificar. “El logaritme està influït per les persones que l’han inventat. Hi ha un biaix de gènere perquè Internet no és neutre. El disseny de la tecnologia porta l’empremta de qui l’ha creada si no tens una representació directa de la societat”. És l’explicació que dóna Wajcman, que continua: “El mateix passa amb la Viquipèdia. El contingut sobre el continent africà està redactat, en la majoria dels articles, segons els interessos de l’home occidental i blanc. Quan hi entra un usuari negre no se sent identificat amb el que llegeix o, simplement, no troba la informació que busca”. La tecnologia ens marca el camí i els dispositius electrònics alteren totes les variants de la vida, sense aturador: la memòria, la feina o la mobilitat.

Diàriament rebem correus, però quants cops entrem al correu al final de la jornada? És suficient amb una sola vegada? És un tema que obsessiona a les escoles de negocis. L’expectativa de respondre amb la màxima rapidesa els correus electrònics és un altre dels efectes de l’acceleració del temps de la qual parla Wajcman: “Entrem en una època on el temps desapareix perquè hi ha la possibilitat de fer-ho tot sense esperar ni un minut”. La conferenciant presenta el cas dels directius de Volkswagen o Google que poden rebre 400 correus a la setmana i pràcticament no poden trigar ni una hora a respondre, sigui el moment del dia que sigui. “Us imagineu que un treballador de Google no respon un correu a les 9 de la nit? L’acomiaden”.

Com un fet premonitori, durant un passeig pel Mobile World Congress el matí previ a la conferència, Wajcman va topar-se amb una paret plena de dades. Una d’elles indicava: “Una persona triga 90 minuts de mitjana a respondre un correu. Una persona triga 90 segons de mitjana a respondre un missatge de text”. Com ha guanyat l’acceleració tantíssima legitimitat? Com podem aturar aquesta deriva? Frenar la pressió del temps i la dèria malaltissa per la velocitat només és possible conjuntament segons Wajcman: “Necessitem polítiques col·lectives per canviar el model i poder decidir que no contestem un correu de la feina. És possible col·lectivament. Individualment no. En el camp tecnològic, una resposta individual no pot avançar, no és factible”. Però tot i la seva postura a favor d’una racionalització ètica, la sociòloga aprova i defensa –com és lògic– els avenços de la tecnologia. A la pregunta de si podríem mantenir una feina del segle XIX amb un telèfon bàsic (només trucades i SMS), Wajcman no sap respondre amb precisió, com indicant que no, que cada cop és més difícil optar per una resistència al marge.

Etiquetes: