Judit Butler. Biopolítica de la migració

10.10.2018

El dia 15 d’octubre a les 19.30h a la Plaça de Joan Coromines Judith Butler conversarà amb Fina Birulés sobre qüestions de gènere. Moderades per Marta Segarra, aquestes dues pensadores feministes són un dels plats forts de la Biennal Ciutat Oberta. Bel Olid ens presenta aquí la figura de Judith Butler. 

Judith Butler al CCCB | Font: CCCB, Miquel Taverna, 2015

Es podria dir que som una gran família, els que vivim als marges, però Butler una vegada més ens posa en alerta: així que reconeixes l’altre (tu ets dels meus o, com a mínim, no ets dels altres) estàs promovent un nou sistema de jerarquies que deixa algú fora del sistema, en una cadena perpètua de marginació. Exactament el tipus de discriminació que durant anys han viscut les lesbianes per part dels gais i que avui dia pateixen els col·lectius bi i pansexuals: molta sigla (LGTBQI) però al final, entre els rarets també hi ha castes.

Sense abandonar les seves idees sobre sexe, gènere i cos, Butler obre la discussió a una altra forma d’alteritat: la biopolítica de la migració. Quines vides tenen dret a ser més fàcils de viure? Quins cossos importen? Tanquem les fronteres i no deixem passar ningú, per preservar el nostre ordre, sense importar-nos què els passa quan els tanquem la porta als nassos. Sense voler saber si moren, o com viuen els que viuen. Tractant-los com a coses, com a cossos que no importen. La idea que alguns tenim més drets que altres, que alguns som més humans que altres, és una idea assassina que ens converteix en assassins. Recordar això davant d’un auditori de marginats del primer món, que hem patit en carn pròpia la discriminació, el ser vistos com a “menys humans” que els “normals”, és valent. Que sí, que aquí fa quatre dies que ens podem casar, que encara hem de “triar” si som homes o dones (i no hi ha cap altra opció), que la violència masclista ens mata per dotzenes, però no deixem de ser privilegiats del primer món discriminant els “cossos que no compten” sense papers, sense diners, sense perdó.

 

Et pots descarregar la revista Núvol dedicada a la Biennal Ciutat Oberta aquí.