Joumana Haddad, la transició de muses a creadores

“La literatura necessita temps per transformar-se en canvi, com una gota d’aigua que mica en mica va erosionant una roca"

Rita Roig

Rita Roig

Periodisme i Humanitats

“Tenim el dret i la responsabilitat d’explicar històries: només així podrem fer la transició de muses a creadores”. Així parla Joumana Haddad del seu rol com a escriptora. Ella, però, és molt més: és periodista, traductora, professora, artista plàstica, fluent en 7 llengües i va ser candidata a les eleccions del Líban. En el marc de la Biennal Ciutat Oberta, Haddad va conversar a l’Instiut Europeu de la Mediterrània amb Anna Gil-Bardají, doctora en Traducció, sobre el món àrab, feminisme i escriptura.

Joumana Haddad va néixer a Beirut el 1970, sent conscient de dues catàstrofes. La primera, que el seu país estava sumit en una guerra civil. La segona, que la societat on creixia era profundament sexista i conservadora. En aquestes circumstàncies, la seva pròpia llibertat li semblava una fita impossible d’aconseguir. Però va tenir sort: “els llibres em van salvar la vida”, explica. Aviat, però, va adonar-se que en els llibres que llegia “era l’home el que parlava de la dona”, i que hi mancaven dones escriptores.

En les històries que llegia de petita, a Joumana Haddad li cridava l’atenció el personatge de Sherezade de Les Mil i Una Nits: “Era una dona que va fer servir la intel·ligència i la imaginació per a salvar la seva pròpia vida. Cada nit, quan el seu marit es proposava assassinar-la, ella li contava una història i es guardava el final per l’endemà. Així, ell no podia matar-la”. Quan va començar a escriure tenia ben clar que no volia ser com Sherezade, perquè ella “volia explicar històries pel simple fet d’explicar-les, i no pas com una manera de sobreviure”.

Joumana Haddad creu en el poder de la paraula. És un poder, però, que ella anomena “subterrani”, perquè no és exhibicionista. “La literatura necessita temps per transformar-se en canvi, com una gota d’aigua que mica en mica va erosionant una roca”, sentencia.

“Jo mai em sento còmoda quan escric”, respon Haddad quan li pregunten en quin gènere se sent més còmoda. Escriure li genera una confrontació amb ella mateixa: “Sempre evito asseure’m al teclat fins que sento que estic a punt d’explotar”. Explica, però, que és “poeta per damunt de tot”, i que la gran diversitat de gèneres que domina es deu a que “cada dolor necessita un vestit diferent per a poder ser expressat”.

Finalment, algú del públic li pregunta per Jazad, una revista especialitzada en art, literatura i ciència del cos que Haddad va fundar el 2008. L’escriptora libanesa explica que, després de 8 números, van haver d’aturar el projecte: “En la revista tractàvem de temes tabú en la societat àrab, com el sexe i el cos femení, i ningú hi volia posar publicitat per por a les reaccions dels grans peixos grossos àrabs, que són molt conservadors”. Aquesta revista va suposar un gran desafiament polític, i Haddad va rebre moltes crítiques, però traient ferro a l’assumpte va anticipar amb un somriure que té previst de reiniciar el projecte ben aviat.

Aquí pots veure la conferència sencera, que va tenir lloc a l’Instiut Europeu de la Mediterrània.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació