Jotes de combat: compromís i poesia al BarnaSants

20.01.2016

Si el festival BarnaSants és sempre reivindicatiu, enguany comença fort: “Jotes de combat: compromís i poesia” és el concert que enceta la 21ena edició d’aquesta festa de la música d’autor. Dijous 21 a les 20:30 al Teatre Joventut de l’Hospitalet, Eliseo Parra, Arturo Gaya, Miquela Lladó i Eva Denia seran els encarregats de donar el tret de sortida a ritme de jota.

Arturo Gaya, Miquela Lladó i Eliseo Parra enceten el festival BarnaSants a ritme de jota | Font: Núvol

Arturo Gaya, Miquela Lladó i Eliseo Parra enceten el festival BarnaSants a ritme de jota | Font: Núvol

Era el 1734 quan el bisbe de Tortosa va condemnar la jota per considerar-la una ball pecaminós. És el testimoni més antic que existeix sobre aquesta dansa en els Països Catalans. 281 anys després, la jota com a gènere musical ha patit molts alts i baixos, però ha sobreviscut. Així ho indica el fet que aquest dijous 21 de gener el concert “Jotes de combat: compromís i poesia” obre el festival BarnaSants. Els encarregats d’interpretar aquest tipus de música seran Miquela Lladó, Eva Dénia, Eliseo Parra i el grup Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries, encapçalat per Arturo Gaya.

“Jo era bateria de rock”, explica Eliseo Parra, músic, divulgador i renovador de la música tradicional espanyola; “Vaig descobrir la jota i m’hi vaig quedar. M’ha permès conèixer-me a mi mateix”. Aquesta afirmació no és estranya tenint en compte que la jota forma part del patrimoni cultural català i espanyol, de nord a sud del territori. No podem estimar allò que no coneixem, diu la cantant mallorquina Miquela Lladó mentre reivindica el paper de la seva illa a l’hora de recuperar l’status quo d’aquest gènere musical: “La jota mallorquina ha estat una llavor que ha permès el reconeixement de la jota com a Dansa Nacional Catalana”.  I és que no és fins el 2010 que aquesta musica tradicional aconsegueix ser reconeguda com a Dansa Nacional de Catalunya, consideració on sempre hi hem trobat les sardanes.

Arturo Gaya, del grup Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries, del Delta de l’Ebre, creu que si la jota ha estat reconeguda com a Dansa Nacional de Catalunya és com a conseqüència de tota la feina feta per molts artistes: “Fa 20 anys els catalans del Sud ens havíem de justificar a l’hora de ballar la jota. Hem fet molt camí”. I és que la jota s’ha actualitzat, fins i tot amb les lletres. Aquest gènere sempre ha sigut un reflex de la societat i els seus temes han estat lligats a la vida quotidiana: “Una jota pot ser reivindicativa, però també un cant de treball o una cançó de bressol”, diu Arturo Gaya.

Al festival BarnaSants s’interpretaran jotes compromeses i de combat. Arturo Gaya, Eliseo Parra i Miquela Lladó es mostren agraïts per poder actuar en aquest festival: “La jota entra de ple en la cançó d’autor gràcies al BarnaSants i al seu director, Pere Camps”. Sobre el fet que la jota sigui l’encarregada d’encetar un festival, Eliseo Parra ho té clar: “Ja tocava!”.