Josep Ramoneda i el full de ruta de 62

22.06.2015

Aquest mes de juliol l’equip editorial de Grup 62 es traslladarà a l’edifici de Planeta. És un pas més, ni el primer ni l’últim però segurament inevitable, en la progressiva integració dels segells de 62 en l’engranatge de Planeta. Fins ara els editors havien treballat en uns despatxos del carrer de Pedro i Pons, perquè Enciclopèdia Catalana, soci del Grup 62, s’havia resistit al trasllat, per decòrum. La nova adreça del Grup 62 és molt fàcil de recordar: Avinguda Diagonal, 662. El número pot semblar gairebé diabòlic de tan pertinent.

Josep Ramoneda | ©Montse Serra

Josep Ramoneda | ©Montse Serra

Abans de consumar el trasllat, la direcció del Grup 62 ha cregut oportú fer una roda de premsa una mica solemne per traçar el full de ruta d’aquesta nova etapa. L’acte, celebrat en un saló de banquets del restaurant El Principal, no el va presidir significativament cap alt directiu de Planeta ni d’Enciclopèdia Catalana, sinó Josep Ramoneda, president de Grup 62, i el seu director editorial, Emili Rosales.

L’acte, amb powerpoint inclòs, va seguir més la litúrgia d’una convenció que no pas d’una roda de premsa. Josep Ramoneda va evocar la figura de Josep M. Castellet, i com ja havia fet en un parlament ara fa un any al Romea (que podeu llegir aquí), es va declarar amb l’obligació cultural, moral i política de mantenir el llegat de l’amic. Això en poques paraules es tradueix en “fidelitat a una llengua i a un país”.

Ramoneda va apuntar que Grup 62 continua sent la locomotora del mercat editorial català i es marca el compromís d’alimentar un catàleg editorial d’ampli espectre, centrat en la creativitat dels autors catalans però receptiu als grans debats i obres de l’àmbit internacional. Ramoneda va venir a dir que el Grup 62 té un fons editorial tan ampli que ben poques editorials al món s’hi poden comparar. I és cert, Edicions 62 es va emmirallar des dels seus inicis en editorials com Gallimard, Einaudi o Suhrkamp. Escoltant Ramoneda divendres passat a la sala règia d’El Principal, envoltat de vitrines de llibres, era inevitable sentir una certa nostàlgia pel segle XX.

El president del grup va donar algunes dades il·lustratives: editen uns 400 títols l’any; va dir que el 15% dels llibres que es venen a les llibreries (en totes les llengües) són títols editats per segells del Grup 62; i que el 37% de tots els llibres en català que es venen a les llibreries són del Grup 62. En l’àmbit de la ficció aquest percentatge s’eleva al 50%, però aquesta dada el president no la va arribar a donar. Només un home com Ramoneda podia divulgar aquestes xifres sense donar una imatge de prepotència.

Ramoneda també va assenyalar com a objectius programàtics el diàleg amb els clàssics catalans, el reforçament de la presència ciutadana i en institucions culturals i la projecció internacional dels autors de la casa i la difusió de la seva obra en altres formats. També va anunciar la renovació del consell editorial del Grup 62, que a partir d’ara estarà format per Carme Riera, Borja de Riquer, Vicenç Villatoro, Emili Rosales i el mateix Ramoneda.

Emili Rosales

Emili Rosales

Emili Rosales va presentar les línies mestres del Grup segell per segell, a partir d’exemples concrets, repassant amb un powerpoint els títols més emblemàtics d’aquest curs que s’acaba i anunciant les novetats més sonades de la tardor. Edicions 62 traurà la tercera novel·la de Najat El Hachmi i el nou títol de Harper Lee, ‘Vés i aposta un sentinella’ (l’obra de l’autora de ‘Matar el rossinyol’ es publicarà aquest 16 de juliol, en un llançament internacional conjuntament amb quaranta editorials més); Empúries publicarà la nova novel·la de Jonathan Franzen, ‘Puresa’; Columna publicarà el quart lliurament de la saga Millennium, ‘El que no et mata et fa més fort’ i la nova novel·la de Rafael Nadal, ‘La maledicció dels Palmisano’. I Proa publicarà ‘El llibre de les bèsties’ de Ramon Llull il·lustrat per Perico Pastor. A Pòrtic apareixeran les memòries polítiques de Manuel Milian Mestre i Ramon Tremosa publicarà ‘Let Catalans vote’.

Rosales també va fer una cartografia del Grup 62 per segells, especificant l’àmbit d’especialització que a partir d’ara tindrà cadascun per tal que no es dissolguin en un aiguabarreig. Així, Edicions 62 ha d’impulsar la literatura catalana, donar un lloc a l’assaig i publicar en català els grans autors internacionals. Empúries dóna a conèixer noves veus i acull tendències internacionals de culte com Murakami. Columna es manté com a pilar del grup, amb una vocació de centralitat i d’ampli espectre comercial.

La seva editora, Glòria Gasch, que ha substituït Ester Pujol fa poc, té també l’encàrrec de gestionar la traducció dels best-sellers espanyols al català. Edicions Proa, que publica el premi Sant Jordi, se centrarà més en autors consolidats o clàssics d’aquí i de fora. Pòrtic, en canvi, publica assaig, amb la voluntat de contribuir a la redefinició del debat social i nacional. Rosales també va mencionar els segells Estrella Polar (infantil) i Fanbooks (juvenil), que dirigeix Patrizia Campana, editora de Geronimo Stilton i El diari del Greg al català.

 Un vell somni europeu?

Un dubte plana sobre tot aquest plantejament, ara que ni Gallimard ni Einaudi ni Suhrkamp poden ser ja el que eren al segle XX. Avui el mercat editorial tendeix a l’atomització o bé a la segmentació dins de la concentració. Fins i tot la figura del director literari, el càrrec que ostentava Josep M. Castellet fa unes dècades a 62, és al segle XXI una obsolescència que ja no té cabuda en cap excel de recursos humans.

Emili Rosales i el seu equip tenen un repte difícil: fer viable el full de ruta traçat per Josep Ramoneda conciliant les exigències del negoci editorial amb les d’un projecte cultural que en els darrers anys s’ha deixat en mans de les noves editorials emergents. ¿Realment es reassumirà el risc, el sacrifici o la responsabilitat de publicar clàssics ara que Adesiara, La ela geminada o El cercle de Viena ja s’han guanyat aquest espai? ¿Com es pot recuperar el lideratge en la descoberta de noves veus ara que editorials joves com Males Herbes, L’Altra Editorial o Periscopi semblen tenir una connexió generacional molt més natural i espontània amb aquests autors? ¿Serà possible, contra la lògica empresarial de Planeta basada en la novetat, mantenir vigents els drets d’autor de tants títols del catàleg històric d’Edicions 62 o Edicions Proa? ¿I ara que el share de mercat de 62 arriba al 37% (i el 50% en la ficció), quina quota de responsabilitat assumirà el grup envers la literatura catalana? Serà proporcional a aquest percentatge? I last but not least, quin marge de ponderació tindran Josep Ramoneda i el consell editorial a l’hora de supervisar l’execució d’aquest full de ruta?

El temps ho dirà. De moment, molta sort i bona feina.

Podeu ampliar informació a Vilaweb.