Josep Pla, Salvador Oliva i les discoteques gironines, a la ‘Revista de Girona’

15.07.2015

El nou número de la Revista de Girona parla de les icòniques i principals discoteques de la zona, però també ve carregada amb reportatges i entrevistes sobre literatura de la zona. Entre altres reportatges, destaca el dossier central, sobre discoteques i els principals llocs d’oci de la província, però també l’entrevista a Salvador Oliva o l’eclosió de Josep Pla en el pla internacional.

La Fundació Josep Pla de Palafrugell forma part de la xarxa Espais EscritsGuia de les discoteques gironines

Una de les principals atraccions de les comarques gironines no és únicament el patrimoni turístic i cultural, sinó també les zones d’oci. Per això, la Revista de Girona ha decidit dedicar el dossier central del seu últim número a fer un repàs sobre les principals discoteques gironines amb l’objectiu de “preservar la memòria d’aquests locals de nit, sempre en perill, perquè poques vegades s’ha reconegut sobre el paper imprès la importància que han tingut en la vida de molta gent”, exposa Xavier Castillón, coordinador del reportatge.

Sebastià Roig, Ramon Moreno, Robert Carmona, Josep Bofill, Martí Cortadellas, Pau Lanao i Daniel Bonaventura, coordinats per Xavier Castillón, han escrit uns articles que es dediquen a repassar la història de les principals discoteques, sales de festa i altres locals nocturns de les comarques gironines que no hauríem d’oblidar (pàg. 56). Xavier Castillón reivindica en aquest dossier el “record inesborrable” a moltes generacions: “Els seus noms, els seus logotips, la seva arquitectura i el seu interiorisme innovadors […] han quedat com a part de la memòria col·lectiva més viva del tardofranquisme i de les primeres dècades de la democràcia”. Els autors s’aturen per les discoteques i principals clubs de poblacions com Roses, l’Estartit, Platja d’Aro, Lloret de Mar i Blanes, la Bisbal d’Empordà, Llagostera o fins i tot Camprodon.

Salvador Oliva, Josep Pla i el fortí de Montjuïc

A més a més, en aquest número de la Revista de Girona, destaquem l’entrevista que Lluís Freixas ha fet a Salvador Oliva (p. 14). A “Salvador Oliva, passió per la llengua”, Freixas destaca la seva contribució als estudis de la lingüística i la literatura catalana, però sobretot als estudis sobre mètrica. Oliva acaba de publicar Poesia i veritat (Edicions de 1984), de la qual hem parlat a Núvol, una “compilació de la didàctica de la poesia que feia a la universitat”, i La rehumanización del arte. Ética y estética en la literatura y les artes (Ediciones del Zarcillo), una resposta a Ortega però que “va més enllà”. En aquesta entrevista, a més, Oliva parla sobre poesia, però també sobre llengua, els desdoblaments del gènere i la situació de la llengua: “Jo penso que (el català) no morirà, que continuarà existint. Però el problema no és aquest; el problema és si serà una llengua capaç de fer bona literatura.”

Pep Sanz explica el recorregut de l’obra de Josep Pla a l’exterior en l’article “Pla, nord enllà” (p. 38). “Fins ara, la gran majoria dels coneixedors o els usuaris de Pla que no podien accedir-hi a través del català o el castellà s’havien de conformar amb la traducció d’alguns textos dispersos”, explica Sanz. Peter Bush, traductor d’Incerta glòria a l’anglès, també ha traduït El quadern gris de Josep Pla (The gray notebook).

Mateu Guitart s’endinsa en el castell de Montjuïc (p. 34) en un article en què explica les etapes constructives de la fortalesa de Montjuïc, que es va construir després del setge que va patir Girona l’any 1653. Al principi “el fortí no era de pedra, sinó fet amb feixines, és a dir, amb feixos de branques que s’emplenaven de pedra i terra”. Però aquest no és el fortí que coneixem avui dia, sinó el que es va construir l’any 1675 per la por d’una nova invasió francesa. “A partir d’aquesta data Girona començà a transformar-se en una plaça forta amb la missió d’aturar les embranzides franceses”, aclareix Guitart.

La vila nova de Puigcerdà, un nou “Quadern de la Revista de Girona”

A més a més, aquest juliol la Diputació de Girona ha presentat també un nou “Quadern de la Revista de Girona”, La vila nova de Puigcerdà. Els autors, Oriol Mercadal, Claude Denjean, Sebastià Bosom, Carme Subiranas i Pere Valiente, ofereixen una perspectiva sobre la història de la ciutat de Puigcerdà i, concretament, sobre la nova vila medieval, formada a partir dels nou barris apareguts el segle XIII a causa del ràpid creixement del Montcerdà, que es va refundar el 1178. Aquesta obra, doncs, aborda els orígens de la ciutat, la construcció del municipi de Puigcerdà i les relacions entre cristians, jueus i frares, així com les ocupacions militars franceses, les guerres carlistes i el turisme primerenc.