Josep Pedrals recita Anselm Turmeda: comença la ruta de la disputa

2.02.2018

Fa ben bé 600 anys, Anselm Turmeda (també conegut com a Abd-Al·lah at-Tarjuman) deixava enllestida la Disputa de l’ase, que es convertiria, gràcies a Déu, en un dels grans clàssics de les lletres catalanes. Per commemorar l’aniversari, i perquè sis segles no es fan cada dia, la Fundació Carulla i l’editorial Barcino recuperen el llibre amb una versió d’Albert Mestres i Marta Marfany que Josep Pedrals recitarà a l’hora del vermut de dissabte. La primera cita va ser dissabte passat a la llibreria Nollegiu. Amén.

Josep Pedrals | Foto: Ester Roig

La Disputa de l’ase és un llibre dialogat escrit en català l’any 1417, que no es conserva en original sinó en una traducció francesa impresa a Lió l’any 1544. La pèrdua de la primera i nostrada versió sembla estar relacionada amb els designis inquisitorials espanyols del segle XVI, i aparantment l’obra hauria estat inclosa entre els llibres prohibits pel gran tribunal (1583). Sort dels francesos, doncs. “És com si desapareguessin tots els Jo confesso en català i només en quedessin exemplars en suec”, diu Pedrals. [Jaume Cabré ha estat guardonat recentment amb el premi a la traducció Kulturhuset Stadstraterns International Literary Price d’Estocolm per Jo confesso]

Això és exactament el que ha passat amb Turmeda: hem hagut de recuperar un clàssic i retraduir-lo en català (modern, esclar). La pregunta que es deuen fer els profans és: de què va? “La Disputa de l’ase és un llibre molt divertit”, assegura Pedrals, enjogassat i instruït, “perquè hi surt un ase que parla, que a més està bastant fet caldo”. En aquesta faula, Turmeda hi exposa les dinou raons segons les quals es demostra la superioritat de l’home sobre els animals, i la refutació de totes dinou per l’ase, excepte la darrera. “És molt graciós veure com la idea de la superioritat humana va desplomant-se cada vegada fins al final”, quan Fra Anselm, que és el mateix Turmeda “que fa autoficció”, acaba guanyant amb un argument. “Però no us l’explicaré per no fer un spoiler”.

Turmeda, poliglot privilegiat, “és un excèntric total, un complet heterodox, i jo el que faig és explicar com apareix, qui és, i per què és un pedestal real de la cultura catalana a nivell fins i tot popular”. Per tant, “tenim una cultura heterodoxa per naturalesa“. Turmeda, essent frare i signant sempre com a Fra Anselm, es va fer musulmà i va acabar la seva vida a Tunis com a Abd-Al·lah at-Tarjuman amb càrrecs diplomàtics. “Devia tenir unes relacions molt ben travades perquè continuava estant molt ben tractat pels cristians”, i també havia de ser un intel·lectual de pes i de tall internacional: “Que la versió que ens quedi de la Disputa de l’ase sigui la francesa, deu ser que als francesos els devia interessar”. Turmeda és un dels personatges més destacats en la cultura de finals del segle XIV i principis del XV.

A l’hora del vermut de dissabte, Pedrals llegirà, contarà, inventarà, versejarà i farà el ruc per fer arribar l’obra de Turmeda a tothom qui tingui una oliva a l’escuradents i un got a la mà. La ruta de la disputa es posa en marxa aquest dissabte 3 de febrer a la Nollegiu. Podeu consultar la resta de cites programades (La Calders, La Inexplicable, La 22 de Girona) en aquest enllaç. De manera paral·lela, els Amics dels Clàssics aniran concretant al seu Facebook les noves llibreries on Pedrals oferirà vermuts turmedians. De moment, per anar fent boca, us deixem amb un vídeo d’Ester Roig en què el poeta recita un dels millors fragments del llibre.