Josep Pedrals recita Joseph Brodsky a La Setmana

17.09.2013

Joseph Brodsky, poeta i assagista rus, nascut a Leningrad l’any 1940, en plena efervescència comunista, és una de les referències literàries del segle XX. El seu caràcter i la seva poca simpatia envers el règim stalinista li va costar l’acusació de paràsit social, i va ser condemnat a cinc anys de treballs forçats. El 1972 va ser expulsat del seu país, i, després d’una estada per Europa, va passar a residir als Estats Units, on va donar classes a les Universitats de Michigan, Yale i Cambridge. Brodsky mateix assegurava que a Rússia et poden condemnar per ser poeta. L’any 1987 va ser guardonat amb el Premi Nobel de Literatura.

Recitant Joseph Brodsky. D’esquerra a dreta, Josep Pedrals, Judit Díaz Barneda i David Castillo

En el marc de La Setmana, els espectadors van poder assaborir el passat divendres 13 de setembre alguns dels seus «Poemes escollits» que enguany Edicions de 1984 ha publicat amb la traducció de Judit Díaz Barneda i amb pròleg a càrrec de David Castillo. En aquesta ocasió, Josep Pedrals va donar veu als poemes.

David Castillo va encetar l’acte. Va definir Brodsky no només com el «mestre indiscutible», sinó també com un gran poeta. Malgrat la seva mort -moriria prematurament a causa d’un atac de cor, en part provocat per la seva afició a l’alcohol i al tabac-, «amb cinquanta-sis anys ho va fer tot», destacant, sobretot, la seva magistral producció poètica, tal com va puntualitzar Castillo.

«Poemes escollits» (Edicions de 1984, 2013) és una selecció que el mateix autor va fer de les seves pròpies composicions. La traducció de l’obra, tal com explicava Judit, va partir de dos originals, l’anglès i el rus, perquè Brodsky mateix havia traduït part dels seus poemes a l’anglès. «La traducció és impecable» va assegurar Castillo, que, de passada, va agrair que editorials com Edicions de 1984 posessin a l’abast dels poetes catalans una obra ingent com ho és la present. L’obra de Brodsky és, en definitiva, el producte final d’una tradició occidental que va des de la literatura grecoromana, passant per la jueva, fins arribar a la contemporània.

Per poder copsar amb més evidència les composicions del poeta, Judit Díaz introduïa breument el poema que tot seguit llegiria Josep Pedrals. L’entonació amb la que el jove poeta llegia absorbia l’atenció de l’espectador. I les agudes intervencions de Castillo feien del recital una lleugera vetllada. Ulisses a Telèmac, 24 de maig de 1980, Una fotografia, MCMXCIV, Puncions o Gris marí van ser alguns dels poemes que es van poder escoltar. Algunes de les composicions, com explicava la Judit, reflecteixen episodis vitals: en el cas d’Ulisses a Telèmac el paral·lelisme entre el llarg retorn d’Odisseu a la seva llar i la seva expulsió de l’Unió Soviètica no pot ser més clar. «Tenia la sensació de fer una odissea», recalcava la Judit. Altres composicions, com Puncions, deixen veure a un Brodsky ja temorós per la Parca que s’apropa: de la mateixa manera que a les Metamorfosis d’Ovidi, Brodsky assumeix la mort com una transformació, en el seu cas, espiritual. L’últim poema, Gris marí, en forma d’epístola, un dels molts poemes que el poeta dedicaria a la seva estimada Marina Basmanova, va llegir-lo David Castillo, per qui va ser tot un honor.

A Brodsky, la tradició occidental es fon amb la contemporaneïtat per donar pas a una poesia intimista, sorneguera, irònica però profundament pensada. Val a dir que gràcies a la interpretació de Pedrals, i a les explicacions tant de la Judit com d’en David el recital va sortir molt rodó. Va ser, en definitiva, un tastet molt apetitós a una literatura i a un pensament que, malgrat les distàncies, es va fer molt present.