Josep Pedrals, premi Lletra d’Or 2013

7.06.2013

Ahir a la nit Josep Pedrals va rebre el premi Lletra d’Or per ‘El romanço d’Anna Tirant’, publicat per LaBreu Edicions, una obra extraordinària, de la qual aquesta setmana se’n farà la quarta edició.

Josep Pedrals rebent el premi LLETRA D'OR 2012 al millor llibre publicat en català, "El Romanço d'Anna Tirant" (LaBreu, 2012).

El joier Manel Capdevila premia el poeta Josep Pedrals, col·locant-li a la solapa la Lletra d'Or d'enguany, per haver escrit el millor llibre publicat en català: "El Romanço d'Anna Tirant" (LaBreu, 2012).

 

Com és habitual, els editors de l’autor guanyador van pagar el sopar. Marc Romera, Ester Andorrà i Ignasi Pàmies van convocar el jurat a El Sortidor, un restaurant del Poble Sec de ressonànces especials. “Aquí vam celebrar els primers recitals de poesia, quan tot just fundàvem LaBreu, l’any 2003”, explica Ester Andorrà. El Sortidor és un establiment centenari, que encara conserva les neveres armari empotrades. “Joan Manuel Serrat venia a comprar el gel aquí quan era petit”.

El premi Lletra d’Or és un guardó singular. El premi consisteix en una joia, la lletra Fi, dissenyada l’any 1956 per Manuel Capdevila, especialment per a l’ocasió. D’aleshores ençà la joia ha anat evolucionant, i ahir el seu nét, que també es diu Manel, va assistir al sopar en representació de la família. La lletra actual l’ha dissenyat ell i cada any la fa diferent segons l’autor/a guanyador. L’any passat, la de Perejaume, tenia esmalts de color combinats amb l’or. El joier és present en el debat final i paga el sopar on es decideix la lletra, tot i no intervenir en les deliberacions.

Enric Gomà va ser l’encarregat de fer la glossa de l’obra guanyadora. El discurs de Gomà va ser erudit i emotiu. Gomà va repassar algunes de les obres que han guanyat els darrers seixanta anys i va citar algunes obres, avui ja considerades clàssics de la literatura catalana, que han rebut aquesta distinció. Bona part del palmarès de la Lletra d’Or són obres de poesia: Absència de Carner, Teoria dels cossos de Ferrater, Vacances pagades de Pere Quart… La llista feia venir una mica de vertigen a Pedrals, que s’ho escoltava gairebé intimidat. Gomà va llegir de l’edició prínceps del Rector de Vallfogona un poema en què Francesc Vicent Garcia es queixa de l’abundància de poetes. “Ja son tants els que avui fan de poetes / Que ens faltaran llorers per les corones”. Gomà va dir que Pedrals era un poeta excepcional, que havia portat aire fresc a la poesia catalana, com havia fet Casasses l’any 91 en publicar La cosa aquella: “La poesia de Pedrals és vital i expressiva. No el conec com a rapsode i no m’ha calgut. Llegint-lo n’he tingut prou per reconeixer la seva vàlua”.

El discurs de l’Enric Gomà va ser també un comiat, perquè acaba de fer cinquanta anys i li toca retirar-se del jurat, tal com estableixen les regles del premi. Ahir tres membres es jubilaven: Marta Estella, Elisenda Roca i el mateix Gomà. Cadascun d’ells ha convidat un lector a rellevar-los. A partir de l’any que ve s’incorporen Heura Marçal, Salvador Macip i un servidor, que ens incorporem a un jurat format també per Ada Castells, David Plana, Sebastià Alzamora, Llucia Ramis, Mercè Pons i Lluís Muntada.

En Quim Porta no hi era. A l’hora de la investidura, Josep Pedrals es va posar l’americana i va parar la solapa perquè  Manuel Capdevila el condecorés amb la Lletra d’or. “Això fot molt d’allò”, va dir Pedrals impressionat. En agraïement va llegir, amb aquella facilitat que és marca de la casa, aquest poema rimat escrit especialment per al premi:

 

Vull agrair de tot cor

l’alta consideració

que el jurat del Lletra d’Or

ha brindat a un servidor

i entendré tal confiança

no sols com reconeixença,

sinó com vot d’esperança,

la més generosa empenta.

No em vull rabejar en la glòria

perquè ha de ser cosa etèria,

perquè, per passar a la història

no cal passar per la histèria,

perquè amb un aplom serè

sembla com que retindràs

la dignitat amb més fe

i que entraràs al Parnàs

amb natural displicència

i afectada parsimònia,

amb l’aire de suficència

de qui accepta cerimònia…

Però no! Conducta errònia!

 

 

I si renunciés al premi

amb aquella humilitat

melindrosa de l’abstemi

i del beat abnegat?

Pot semblar desinterès

o una falta de respecte

i pot provocar un efecte

completament a l’invers

de la il·lusió que em curull.

Com punyetes se’n despulla,

hom, de la formalitat?

Vull dir que la cortesia,

quan brolla amb sinceritat,

sembla que no té cap via i

cal tirar per la meitat:

aquella cosa efusiva,

popular i calorosa

de l’alegria expansiva,

la gratitud candorosa…

La satisfacció profunda

que aquella labor honesta

hagi resultat fecunda

i puguem fer-ne una festa!

 

 

Bevem, feliços, del vas

que ple de bellesa brilla

i que els efímers instants

s’embriaguin d’alegria!

 

La vostra estima em conforta.

Per molts hi hagi Quim Porta!!!

 

 

Etiquetes:

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

7 Comentaris
  1. Força abans que el rector de Vallfogona, ja havíem estat advertits: “Tanta decessores nostri scriptaturunt, quod multo amplius lectores quam lectiones deficient” (Els nostres successors escriuran tant, que no hi haurà prou lectors per a tanta lectura). Ho va escriure Liutprand de Cremona el segle X. Per molts anys al Pedrals!

  2. Això de viure relativament apartat del món literari no sé si ens fa bé o ens fa mal. En tot cas ha fet que encara no acabem de saber si la notícia és veritat o és una broma.
    Si és veritat, ens agradaria fer una reflexió:
    Que potser està bé que la Lletra d’Or es doni a poetes que han portat un “aire fresc” a la literatura catalana (com citeu Casasses o Pedrals). Però que potser també estaria bé (o més bé) que es tingués en compte la literatura “densa”, “plena”, literatura de veritable risc formal i conceptual. Que a aquest pas estem construïnt una literatura catalana de frivolitats i superficialitats, que deu anar molt bé per passar l’estona però que no va gaire bé per bastir una literatura de pes, sobre la qual aguantar un corpus literari contemporani i que es pugui ensenyar sense enrogir.

  3. e n h o r a b on a !
    (amb lletres d’aquesta mena, /fetes d’or dignitat,
    aviat caurà la cadena / que estreny el domesti.cat)