Josep Obiols, un llegat que no hem perdut

La família del pintor, dibuixant i grafista Josep Obiols i Palau va fer donació a la Biblioteca de Catalunya de la part editorial de la seva obra.

Divendres 10 de juliol la família del pintor, dibuixant i grafista Josep Obiols i Palau (Sarrià, 1894-Barcelona, 1967) va fer donació a la Biblioteca de Catalunya de la part editorial de la seva obra. El fons, que aplega ex-libris i estampes xilogràfiques, una petita col·lecció de retrats a la ploma d’escriptors com Carles Riba i Tomàs Garcés, 500 dibuixos de projectes editorials i 40 llibretes d’apunts, a banda de la correspondència rebuda de més d’un centenar de protagonistes de la vida cultural catalana de bona part del segle xx (Carles Riba, J. V. Foix, Joan Salvat-Papasseit i Joaquim Torres-García, entre d’altres), enriqueix i complementa altres fons de la mateixa Biblioteca, que recentment ha rebut també els llegats dels editors Gustau Gili i Joan Grijalbo, i contribueix al coneixement i la divulgació de la història de la indústria editorial de Catalunya. Josep Mengual en fa una primera aproximació.

Josep Obiols al carrer

Josep Obiols (1894-1967) ha passat a la història com el gran muralista, dibuixant i gravador sorgit en el deixant del noucentisme català, i encara que la seva àmplia obra com a autor d’ex-libris ha estat objecte d’una monografia (Pilar Vélez, Els ex-libris de Josep Obiols, Víctor Oliva, 1992), la seva feina com a il·lustrador de llibres, malgrat la bibliografia que ha generat, continua sent un dels seus vessants menys coneguts, més enllà de la creació d’alguns logos populars, singularment el de la Biblioteca A Tot Vent (1928), d’Edicions Proa.

No obstant això, del mateix any d’aquest famós logo són, per posar alguns exemples importants, l’excel·lent dibuix a color per a Narciso, de Max Aub (24 x 17, 124 pàg.), la xilografia de la coberta de Pels camins del món, de Mateu Janés i Duran (23 x 18, 84 pàg.), o els gravats al boix de Meditacions i jaculatòries (23 x 18, 84 pàg.), de Josep M. López-Picó (un autor per al qual va realitzar diverses obres), tots sorgits a la cèlebre impremta Altés (carrer dels Àngels, 20, de Barcelona; un petit local dotat d’una envellida màquina Marioni per imprimir en pla i una linotípia, a la qual més endavant se n’afegiria una segona, i que depenia de la perícia dels treballadors).

JORDI

I encara del mateix 1928 són la capçalera i algunes il·lustracions per a una admirable revista setmanal infantil de vida molt curta (febrer-agost), Jordi, impulsada per Antoni Rovira i Virgili (1892-1949) i dirigida pel versàtil poeta, prosista, traductor, periodista, dibuixant i assessor literari de cinema Melcior Font (1905-1959), en la redacció de la qual van coincidir grans noms de l’època: Lola Anglada, Apa (Feliu Elias), Carles Soldevila, Clovis Eimeric (Lluís Almerich), Cèsar-August Jordana, Armand Obiols, Carles Riba… Uns quants van coincidir al cap d’uns anys, en circumstàncies molt diferents, en els set volums publicats de la col·lecció Biblioteca Infantívola (Comissariat de Propaganda de la Generalitat, 1937).

De 1923 és una altra de les edicions mitiques, la primera del Poema de la rosa als llavis, de Joan Salvat-Papasseit, publicada per la Llibreria Nacional Catalana i de la qual Obiols en va fer el frontispici, i de l’any següent l’edició de L’ingenu amor, de Carles Riba (Editorial Catalana), amb quatre làmines d’Obiols. I de 1925 l’edició pòstuma d’una altra obra de Salvat-Papasseit, Ossa menor: fi dels poemes d’avantguarda. O de 1926 la coberta de Paisatges i lectures (1926), de Tomàs Garcés, en l’edició de la Llibreria Catalònia d’Antoni López Llausàs…

Revista de Catalunya (etapa de 1934 i de 1938): Projecte de logo

Company d’escola de qui arribaria a ser el gran poeta català J. V. Foix (1893-1987) i deixeble del pintor d’origen uruguaià Joaquim Torres-García (1874-1949) des dels quinze anys, Josep Obiols va ser un dels principals impulsors de l’efímera Agrupació Courbet, que va aglutinar els qui reivindicaven el pintor francès com un model per renovar el noucentisme (Josep Llorens i Artigas, Josep-Francesc Ràfols, Enric-C. Ricart, Joan Miró, Olga Sacharoff, Francesc Domingo) i en aquelles mateixes dates es va fer assidu de les tertúlies organitzades al voltant de la molt exquisida publicació La Revista (1915-1936), que dirigia el poeta Josep M. López-Picó (1886-1959) i que des del setè número (gener de 1916) va adoptar el costum de publicar a la portada un gravat, que es va convertir en logo tant de la revista com de les seves Publicacions de La Revista. La repercussió i prestigi d’aquestes edicions, entre els col·laboradors de la qual hi havia Riba, Foix, Farran i Mayoral, Alexandre Plana, Agustí Esclasans, entre d’altres, van situar sens dubte l’obra d’Obiols en un lloc privilegiat entre els molts il·lustradors de llibres que en aquell moment s’estaven fent un nom al si de la indústria editorial catalana.

En la dècada dels anys vint, a més del molt conegut cartell de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana (1921), com ja s’ha consignat, va portar a terme feines editorials importants tant des del punt de vista estètic com des de l’històric, i en la dècada següent, entre altres coses, va realitzar la coberta i les il·lustracions interiors al boix d’un llibre molt divulgat aleshores i del qual encara es troben exemplars fàcilment, el Goethe 1832-1932 que va publicar la Generalitat de Catalunya, i al cap de poc va establir contacte amb un molt jove Josep Janés i Olivé (1913-1959), per als Quaderns Literaris del qual va dibuixar dues cobertes: la de Farizada, la del somriure de rosa. Interpretacions de Les mil i una nits, de López-Picó (volum 10), i la de L’esguard al mirall, de Miquel Llor (volum 32). Aquesta relació, establerta potser mitjançant Clovis Eimeric, va tenir continuïtat en les il·lustracions aparegudes en el tercer número de l’excel·lent revista Rosa dels Vents, que va sortir al carrer el mateix mes que esclatava la devastadora Guerra Civil.

Ex-libris: Joan Merli (original, projecte)

Durant el període bèl·lic, un dels seus treballs més curiosos i poc coneguts va ser el disseny del paper moneda que la Conselleria d’Economia i Finances va posar en circulació, però sens dubte les seves il·lustracions més famoses, a banda d’alguns cartells molt reproduïts, són les publicades en la quatrilingüe Auca del noi català, antifeixista i humà (Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya, Impremta de Joan Sallent, 1937) que durant la polèmica suscitada pel ministre d’Educació José Ignacio Wert i el seu desig d’«espanyolitzar» els nens catalans van tornar a ser profusament difoses i de les quals se’n pot veure una mostra explicativa de Lorena Moya Casterá aquí. Aquest mateix 1937 el seu bon amic l’editor Joan Merli el va incloure al seu famós llibre 33 pintors catalans (Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya, 1937) que, segons Maria Lluïsa Borràs, «definia les bases d’un estil de pintura figurativa de base noucentista». Més controvertida és la possible contribució d’Obiols a la revista Nova Iberia (1937), a les pàgines de la qual no signa però on n’hi ha alguna que se li podria atribuir, de la mateixa manera que se li han atribuït altres cartells no signats l’autoria dels quals és dubtosa.

Acabada la guerra, i com era de suposar en decidir restar a Barcelona, se li va prohibir continuar desenvolupant la seva activitat docent (que va seguir no obstant això de manera clandestina), per la qual cosa, si n’hi ha, les seves feines editorials probablement van aparèixer amb pseudònim. L’arribada del ric fons de Josep Obiols a la Biblioteca de Catalunya el juliol de 2015 hauria de servir per conèixer més l’obra d’un dels professionals del llibre més populars durant les primeres dècades del segle xx, i a qui, potser d’una manera mecànica i poc rigorosa, sovint s’ha encaixonat com a «noucentista».

Fonts:

– Web dedicada a Josep Obiols (conté una àmplia biografia, imatges i enllaços).

– Web d’Arca, en què es pot veure la digitalització d’algunes de les publicacions periòdiques esmentades (La Revista, Jordi, Nova Iberia…).

– Descripció del molt impressionant llegat Josep Obiols que es conserva a la Biblioteca de Catalunya (ex-libris, carpetes d’esbossos, epistolari…).

– Maria Lluïsa Borràs, «El canon de la pintura figurativa catalana», La Vanguardia, 18 de maig de 2001, pàg. 8-9.

– Galderich, «Nova Iberia (1937), l’estètica de la propaganda política», en Piscolabis&Librorum, juliol de 2011.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació