Josep Mirabent, encara tenim deutes amb les flors

25.04.2017

Isabel Coll tenia dotze anys quan va anar per primera vegada al Liceu. Portava un abric blanc que feia que semblés un conill. Així ho recorda ella. Un cop ja era dins, la seva família li va explicar: ara mirarem una cosa que és feta per un parent nostre. Es van dirigir al Saló dels Miralls, i des del mig, van aixecar el cap per a mirar el sostre.

“Apol·lo i les muses” de Mirabent al Saló del Miralls del Liceu

Apol·lo envoltat de nou muses; això és el que van veure.  El Déu de la música tocant la lira amb el front coronat de roses. Sota seu, la font de Castàlia, de les aigües de la qual brolla la inspiració, i les muses prenent aigua amb unes copes d’argent. Una composició de forma triangular en la qual Apol·lo destaca per sobre de tothom, al vèrtex superior. I al voltant de la font i les muses i el Déu, natura i flors. Moltes flors. I una firma: Josep Mirabent i Gatell.

Aquesta història no tindria cap més importància si no fos perquè el segon cognom d’Isabel Coll és Mirabent. I perquè Isabel Coll i Mirabent és Doctora en Història de l’Art, professora titular de la Universitat de Barcelona i especialista en l’art del segle XIX, període del qual és una autoritat reconeguda. El seu avi li havia dit molts cops: “En Josep Mirabent, que és família nostra, mereix reconeixement i estudi”.

Gerro amb flors de Josep Mirabent (1880-1888)

I reconeixement i estudi ha tingut. De l’interès de l’avi n’han sorgit diverses investigacions sobre l’artista, que ara Isabel Coll consolida amb el llibre Josep Mirabent i Gatell, entre el Romanticisme i el Premodernisme, editat per la Fundació Ave Maria de Sitges. En aquesta obra, la historiadora de l’art investiga el pintor: els seus orígens, la seva vida, la seva relació amb Sitges, els estudis de Belles Arts a Barcelona, la seva obra i, finalment, la seva mort.

I és que tot i ser majoritàriament desconegut, Mirabent va ser l’encarregat de dirigir i efectuar els treballs de decoració del Gran Teatre del Liceu després de l’incendi sofert el 1861. També trobem pintures seves a llocs com ara la Sala Mirabent de l’Ateneu Barcelonès i el Saló de Graus o Paranimf de la Universitat de Barcelona. Veuríem obres seves en més espais, com ara en establiments comercials o esglésies, si no fos perquè molts edificis han canviat al llarg del temps.

És així com aquella nena d’abric blanc que amb dotze anys aixecava el cap per veure les pintures del Saló dels Miralls, ara publica una obra exhaustiva sobre Josep Mirabent. La iniciativa ha sorgit arran de la donació de més de 400 dibuixos i alguns olis que un altre familiar del pintor va donar a la Fundació Ave Maria, tal com explica el seu president, Julio Molinario.

El president de la fundació AVE Maria junt amb la historiadora de l’art Isabel Coll | Foto: Fundació Ave Maria

Tot i l’alegria de la publicació, Coll no escatima en crítiques envers les institucions. Per una banda, creu que “sempre veiem exposicions sobre els mateixos personatges –Casas, Mir, Rusiñol– i hi ha una gran quantitat de gent que també cal investigar”, tot fent referència al mateix Mirabent; per l’altra, reivindica que “no es coneixen els pintors de la primera meitat del segle XIX, i la tasca d’investigar-los l’haurien de fer les institucions i els museus que estan subvencionats”.

Josep Mirabent i Gatell, entre el Romanticisme i el Premodernisme és un llibre solidari. Tots els seus beneficis es destinaran a la Fundació Ave Maria, que treballa per millorar la qualitat de vida de les persones amb discapacitat intel·lectual, i que compta, dins del seu fons d’art, amb una bona mostra de la feina del pintor que ara es rememora. Qui s’endinsi dins el llibre dedicat al decorador descobrirà, entre altres coses, curiositats com ara que a l’Exposició Universal de París el van definir com “l’àngel de les flors”. I és que Mirabent és mort, però parafrasejant la poeta Antònia Vicens, encara tenim massa deutes amb les seves flors.