Josep Maria Pujol, mestre de lletra

El professor Josep Maria Pujol (1947-2012) ha mort aquesta setmana després d'una llarga malaltia. Deixebles i amics evoquen les seves aportacions en el camp de la tipografia, la rondallística i la literatura medieval.

Aquesta setmana ha mort el professor Josep Maria Pujol, un home de gran vàlua intel·lectual. Nascut a Barcelona l’any 1947, Pujol era Doctor en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona i professor titular de Departament de Filologia Catalana de la Universitat Rovira i Virgili, a Tarragona. Va impartir cursos de literatura medieval catalana, tipografia i folklore. L’any 2010 va enllestir una versió consultable on line de la base de dades RondCat, que inclou les referències de totes les rondalles recollides de la tradició oral a les terres de llengua catalana i publicades des de mitjan segle XIX, fins a un total de 5000 registres classificats per argument. Acualment estava treballant en una edició crítica del Llibre dels feits.

Com ha recordat l’escriptor Jordi Llavina a El PuntAvui, l’any 1989 Josep Maria Pujol va publicar un llibret imprescindible, Tractat de puntuació, juntament amb Joan Solà. Solà s’encarregava de les qüestions gramaticals, mentre Pujol assumia les tipogràfiques. “El tractat era el germen del que, sis anys més tard, esdevindria una obra capital, també escrita a quatre mans: Ortotipografia, títol d’un abast pràcticament enciclopèdic. Devem a Pujol la confiança en uns criteris tipogràfics que hem adoptat com a norma: si hem de posar el punt dins o fora de les cometes; si cal tancar (o no) el parèntesi d’incís abans de puntuació forta; si és preferible posar una coma o bé dos punts després de l’encapçalament d’una carta…”, recorda Llavina.

El dissenyador Enric jardí, que va coincidir amb ell a l’escola Eina, on tots dos impartien classes de tipografia explica que “Pujol va ser una persona molt estimada per tothom, tant per professors com per alumnes. Era un savi. A banda de la seva tasca com a filòleg i com a professor de literatura (i de moltes altres coses) era un gran especialista en tipografia. Era qui més sabia sobre Tschichold. Moltes de les coses que jo explico són idees seves”.

Jordi Casadevall també ha recordat al web de normalització.cat la gran aportació de Pujol en el camp de l’ortotipografia: “Quan em sorgeix algun dubte sobre la redacció d’un apunt (majúscules, puntuació, cursives…) consulto l’insubstituïble Ortotipografia, Manual de l’autor, l’autoeditor i el dissenyador gràfic. (…) L’ús assidu d’aquest manual, verdadera obra de referència, és el millor homenatge que podem retre a Josep Maria Pujol”.

El crític Joan Josep Isern ha evocat la figura de Pujol en el seu blog, Totxos, totxanes i maons: “Del Josep Maria m’atreia la seva senzillesa i la gran quantitat de coses que sabia. Tantes que em sembla que no exagero gens si el defineixo com un dels últims homes del Renaixement que ens quedaven. Coneixia a fons la literatura medieval, el folklore, la transmissió oral -no us hauríeu de perdre “Benvingut/da al club de la Sida i altres rumors d’actualitat”, un estudi sobre les llegendes urbanes que ell va coordinar”.

Magí Sunyer en un obituari publicat a El PuntAvui ha recordat la formació medievalista de Pujol, que “es va doctorar en filologia catalana amb una tesi sobre el Llibre dels fets de Jaume el Conqueridor i va obrir noves perspectives a la nostra cultura amb llibres, articles, edicions i projectes col·lectius en camps aparentment allunyats com l’ortotipografia –va ser professor de disseny del llibre a l’escola Eina i els manuals que sobre aquestes matèries va escriure amb Joan Solà van esdevenir immediatament llibres de referència– i els estudis sobre folklore català, i en particular sobre rondallística, que ha modernitzat i internacionalitzat amb l’aplicació dels criteris contemporanis més avançats.

Sunyer escriu el seu obituari en nom de la junta de l’Associació de Professionals i Estudiosos en Llengua i Literatura Catalana (APELLC), que Josep Maria Pujol va presidir des de la seva fundació. Sunyer recalca que Pujol era un home atent a les possibilitats de les noves tecnologies. “Va impulsar la confecció de bases de dades sobre folklore, pulcrament dissenyades, consultables a internet. D’una gran generositat com a home i com a intel·lectual, irònic, elegant i lapidari, detestava l’obvietat i va gaudir amb entusiasme, sempre que li va ser permès, dels plaers de l’intel·lecte i dels sentits.

@nuvol_com

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació