Josep Maria Jujol, l’artista total

Diuen aquells que el van conèixer de prop, que l’arquitecte Josep Maria Jujol duia sempre un llapiset de fusta a la butxaca de l’americana. Jujol era ambidextre i tenia un do innat per dibuixar, tant amb la mà dreta com amb l’esquerra. Diu la llegenda que en els exàmens per aconseguir la càtedra de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona, el tribunal va quedar astorat en veure el domini de les proporcions que tenia Jujol, que va ser capaç de replicar la figura dels clàssics relleus egipcis començant per la part baixa i fins al cap sense separar-se en cap moment de la pissarra.

El Palau Güell de la Diputació de Barcelona acull fins al 3 de novembre l’exposició Jujol, l’arquitectura del color, comissariada per Rosa Maria Creixell i Sergio Fuentes, que reconstrueix la trajectòria de Josep Maria Jujol, un dels arquitectes catalans més originals, creatius i personals del segle XX, La mostra ens endinsa en la vida i l’obra d’un artista que va ser deixeble de Gaudí, però que després va ser capaç de crear una obra amb una personalitat pròpia. Tot i haver patit un cert oblit per part de la historiografia, avui Jujol està considerat una de les figures pioneres del modernisme català i, en general, de l’arquitectura contemporània.

Jujol, l’arquitectura del color ofereix una panoràmica de la trajectòria vital i professional de Jujol, des de la seva formació fins als darrers treballs, tot passant per la seva faceta com a professor i teòric de l’arquitectura; per les seves múltiples vessants com a escultor, dibuixant, decorador i dissenyador; per la seva empremta a Sant Joan Despí, municipi on va exercir d’arquitecte municipal i que va convertir en el seu laboratori particular, o per la participació i col·laboració de Jujol en l’obra d’Antoni Gaudí -fonamental per entendre el període més ornamental i colorista de l’arquitecte de la Sagrada Família.

A banda dels estudis d’arquitectura (l’exposició mostra les notes d’unes quantes assignatures i no són excepcionals), Jujol va completar la seva formació als Cercle Artístic de Sant Lluc, una etapa molt important per al seu desenvolupament artístic. Abans de col·laborar amb Gaudí, va treballar amb Antoni Maria Gallissà i Josep Font i Gomà. Gaudí va descobrir Jujol pels volts de 1904. De seguida va veure que era un home que trencava motlles i que se’n podia refiar. Li va demanar que ornamentés els bancs del Parc Güell, un encàrrec pel qual li va donar llibertat total.

Segons Josep M. Jujol fill, l’arquitecte va prendre el modernisme com a punt de partida, però amb els anys en va fugir per explorar nous camins. Jujol era arquitecte de professió, però de fet era un artista polifacètic: pintor, dibuixant, escultor… i també urbanista, per bé que alguns dels plans urbanístics que va concebre per Sant Joan Despí, com el projecte de Semunta, no es van arribar a portar a terme mai.

Entre les peces exposades, destaquen elements decoratius i mobles dissenyats per Jujol, com ara un revister i una taula cosidor de la Casa Bofarull (els Pallaresos); un tinter i una cadira de braços de menjador procedents del fons del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC); l’ampolla dissenyada per a l’orfenat Casa de Família; dos canelobres, un crucifix i uns llums de la capella del Mas Carreras (Roda de Berà); el faristol de l’Ateneu Barcelonès; i esbossos d’escultures per a l’església del Vendrell, per a l’església del Sagrat Cor de Vistabella (la Secuita) i per a Can Negre (Sant Joan Despí). També s’hi exposen nombrosos dibuixos i plànols, entre els quals hi ha la reproducció d’un dibuix de la reforma de la masia de Can Negre, un croquis de la font ornamental de la plaça d’Espanya, una perspectiva interior del Palau del Vestit de l’Exposició Universal de Barcelona 1929 o un alçat de la botiga Mañach.

L’arquitecte del color

L’exposició té com a fil conductor el color, un dels trets més característics de la producció de Jujol, un artista que va portar al límit l’experimentació cromàtica amb un gran atreviment. Juanjo Lahuerta compara la radical singularitat dels colors de Jujol amb els de Gaugin, un pintor que es va desmarcar de la tradició a partir justament del color. En el vídeo que acompanya l’exposició Lahuerta també recorda el viatge de Jujol i Gaudí a Mallorca, on va intervenir en el cadiram de la catedral. Amb la intenció de policromar el cadiram, Jujol i Gaudí es van dedicar a abocar cubells de pintura vermella sobre els bancs, fins que les autoritats ecesliàstiques, escandalitzades, van decidir despatxar-los i aviar-los cap a Barcelona.

Jujol experimenta, cerca combinacions i genera nous tipus de color que seran definitoris de la seva producció, com l’anomenat “blau Jujol”. El groc, el maragda, les tonalitats àcides, els ocres brillants i els blaus purs són algunes de les seves tonalitats predilectes, que estan presents en superfícies murals, detalls ornamentals, vidres i, fins i tot, alguns ferros.

La reinterpretació dels materials tradicionals i dels objectes del seu entorn, que Jujol integra en l’art arquitectònic, i la religiositat, omnipresent en les seves obres, són altres trets diferencials de l’artista que mostra l’exposició. A banda d’aquesta exposició commemorativa dels 140 anys del naixement de l’artista, l’ajuntament de Sant Joan Despí ha publicat el llibre El geni de les formes. Josep Maria Jujol i Sant Joan Despí, un recorregut esplèndid per les facetes i llocs on va treballar l’arquitecte.

Sant Joan Despí acull un dels llegats més importants de l’arquitecte, amb edificis com la Torre de la Creu (la primera obra de Jujol a la ciutat), Can Negre (una masia reformada per l’artista que ara és la seu del Centre Jujol-Can Negre) o la Torre Jujol (la casa pròpia que Jujol es va construir per passar estades al municipi). Són edificis emblemàtics de la ciutat que s’han pogut restaurar en bona part gràcies a ajuts de l’estat espanyol i especialment de la Diputació de Barcelona, com va recordar el dia de la inauguració l’alcalde Antoni Poveda. Aquests i altres edificis formen part de l’Itinerari Modernista Jujol a Sant Joan Despí que se celebra cada darrer diumenge de mes.

Exposició central de l’Any Jujol140

Jujol, l’arquitectura del color és la quarta i més àmplia exposició de l’Any Jujol140, un esdeveniment cultural, artístic i social impulsat per l’Ajuntament de Sant Joan Despí tot coincidint amb el 140 aniversari del naixement de Josep Maria Jujol. La mostra s’ubica en un espai ple de simbolisme, el Palau Güell, una referència del modernisme català dissenyat per Antoni Gaudí. Gràcies a aquesta exposició, al Palau Güell conflueixen dos universos artístics, el de Jujol i el de Gaudí, tal com ho van fer els dos artistes fa més d’un segle al Parc Güell, la Casa Milà o la Catedral de Mallorca.

Durant els darrers dotze mesos, Sant Joan Despí ha promogut exposicions, publicacions editorials, espectacles d’arts escèniques, activitats escolars, sortides turístiques, jornades gastronòmiques i altres activitats per difondre l’obra de Jujol. El 16 de setembre, coincidint amb la data del naixement de Jujol, Sant Joan Despí farà una celebració especial. A més, del 27 al 29 de setembre de 2019 la ciutat organitzarà les Jornades Internacionals “Jujol: animar les pedres i posar vida”, en conveni amb la Universitat Internacional de Catalunya, amb la participació d’especialistes provinents del món acadèmic i professional que debatran sobre l’arquitectura de Jujol.