Josep Jové i Calvera. Mentre hi vegin uns ulls

19.10.2015

Fins al 6 de desembre es pot veure a la Sala Gòtica de l’Institut d’Estudis Ilerdencs (IEI) de Lleida “Mentre hi vegin uns ulls”, que recull alguns dels retrats de Josep Jové i Calvera (1915-1975), fotògraf amateur que ara Jordi V. Pou remarca en una exposició la seva dèria per viure i deixar testimoni.

Retrat de Josep Jové Calvera, dins l'exposició 'Mentre ho vegin uns ulls', a l'Institut d'Estudis Ilerdencs

Retrat de Josep Jové Calvera, dins l’exposició ‘Mentre ho vegin uns ulls’, a l’Institut d’Estudis Ilerdencs

Les fotografies reuneixen temàtiques molt diverses, però la mostra reivindica la figura de Jové com a retratista i la importància del fotògraf com a part perdurable de la memòria de la nostra societat.

A partir dels anys cinquanta Josep Jové i Calvera comença a documentar de forma constant tot allò que es succeeix al seu entorn. Al llarg de la seva vida recull més de 13.000 negatius, dels quals ell mateix en positivaria uns 4.000 reunits en una col·lecció d’àlbums. Ara, aquest fons és ja una realitat a l’IEI. L’Amparo i en Vicenç, nebots del fotògraf, han donat el seu llegat curosament conservat i documentat, un record personal i col·lectiu.

El tiet Pepe, com ells l’anomenaven; o en Jové, com era anomenat per companys i amics, era comptable, però també aficionat a la fotografia. Era un home que sempre feia fotografies. Així ho delata el seu fons. Trobem fotografies de temàtiques i situacions ben dispars: des de fotografia de viatges, natura, excursionisme, festes populars, etc. Però, d’entre tot aquest arsenal de moments, Jordi V. Pou, fotògraf i comissari de l’exposició, va detectar mentre revisava els negatius un detall important: els retrats. “En un principi semblaven retrats espontanis però darrera hi havia una voluntat clara, una intenció. Les situacions eren elaborades, gens casuals”, diu Pou.

Emergeix la faceta de Jové com a retratista. Pou assenyala una imatge en concret: apareix una noia, és l’Amparo de jove, que està asseguda sobre una taula mirant a càmera, posant. “Aquest retrat no és una casualitat, la taula s’ha mogut per buscar la llum que entra per la finestra i una mà aguanta un flexo que ajuda a il·luminar-li la cara”. Tot plegat evidencia una determinació. A més, “els retrats són molts moderns”, afegeix mostrant-me la imatge d’un adolescent que mira fixament a càmera. “Això és anterior a In the American West, de Richard Avedon, i ben bé algunes de les fotografies de Jové podrien formar part d’aquesta sèrie, i això que són fetes vint anys abans. El llegat de Jové com a retratista és extraordinari, i un dels objectius de l’exposició és reivindicar-lo com a fotògraf”, assenyala Pou.

L’exposició recull també, en dues pantalles, diferents fotografies del Jové més documentalista, imatges de Lleida que abracen diferents temàtiques. També es poden veure els seus àlbums curosament enquadernats on tot està classificat i perfectament documentat, amb una clara voluntat que es conservi. Segons Jordi V. Pou, “Jové té una consciència de fotògraf. Mentre hi hagi fotògrafs, mentre hi vegin uns ulls, les nostres memòries individuals i col·lectives es mantindran immunes a l’oblit”.

 

Nota sobre Josep Jové Calvera

Neix a Lleida el maig del 1915. Després de traslladar-se a Tarragona amb la família durant uns anys torna a Lleida passada la Guerra Civil, allí hi viurà fins la seva mort accidental l’any 1975. Fundà junt amb altres companys el Centre Excursionista de Lleida i també serà membre actiu del Cercle de Belles Arts i participà en la Societat Fotogràfica de Lleida. De professió comptable, participà en diferents concursos de fotografia i guanyà diversos premis. El seu fons fotogràfic és molt divers.

Per més info, visiteu el web de l‘Institut d’Estudis Ilerdencs