Josep Buforn: “Estic atent al nivell vital dels cantants”

4.05.2014

Josep Buforn és el pianista acompanyant dels Sopars Lírics al 7 Portes que, el proper dia 23 de maig, ens donaran l’oportunitat de conèixer de més a prop la mezzosoprano Marta Valero. Buforn és un artista apassionat i d’un talent inesgotable que s’ha convertit en una figura imprescindible en el panorama líric –i coral- català. La seva capacitat per apreciar què necessiten els cantants en cada moment l’ha convertit en un coach de referència per a les veus més exigents de Barcelona, desenvolupant un paper que no té lloc a les programacions dels conservatoris. I així ho revela la seva atapeïda agenda, dedicada a acompanyar el Cor Jove de l’Orfeó Català i múltiples veus dedicades a l’òpera. Tot i que la seva velocitat de lectura, una tècnica impecable i la seva versatilitat li permetrien abraçar altres àmbits, des de la interpretació solista fins al Lied, Buforn es pot permetre de ser selectiu amb allò que més l’apassiona: fer brillar les veus del Bel Canto de Bellini i Donizzetti, així com Rossini i Mozart.

El pianista Josep Buforn al 7 Portes

El nostre pianista va ser un nen prodigi. Amb 6 anys va tenir la gosadia de fer un concert –d’oïda- a un casal d’avis de Barcelona, on va néixer. S’havia aficionat a treure melodies dels dibuixos animats i allò que sentia a la ràdio amb un Casiotone de la seva mare, de manera que es va evidenciar que la criatura tenia dots. Als 7 anys comença estudiar a l’Acadèmia Audenis, on Cristina Blasi li ensenya solfeig i orgue electrònic amb el Sistema Yamaha d’orgue-jazz de dos teclats i pedal i, amb uns precoços 11 anys, acaba la carrera d’orgue. Com a colofó, guanya el Primer Premi Nacional a Madrid, amb Central Park de Chick Corea. Alumne de l’escola IPSI, als 12 anys comença a estudiar piano amb Òscar Boada, director del Cor Vivaldi, al qual formà part com a cantaire i pianista, continua solfeig amb Cristina Blasi i fa els exàmens per a The Associated Board of the Royal School of Music. Buforn agraeix que els seus professors hagin estat estrictes ja que, assegura, “tots els problemes que es tenen com a intèrpret són causats per no haver fixat les coses de petit”.

Als 15 anys comença de la mà de Maria Jesús Crespo i posteriorment serà alumne del Conservatori del Liceu i del Bruc, i amb vint anys acaba la carrera, guanyant el Premi d’Honor. A més, estudia fins a quart d’Enginyeria de Telecomunicacions. Buforn també ha guanyat el primer premi del Concurs de Joves Intèrprets de Vilafranca del Penedès i també del I Concurs de Piano Ricard Viñes de Lleida. Recentment ha obtingut el premi al millor pianista acompanyant estatal al Certamen Intercentros de Madrid. En acabar, estudia a Londres amb el Peter Bithell a la Guildhall. Ha rebut classes magistrals de Luiz de Moura Sousa, Nina Drath i Nina Svetlanova i, en cas de tornar a tenir un professor regularment, es planteja que aquest sigui rus, ja que tècnicament li agraden molt pel concepte que tenen del cos, aprofiten tot el pes del braç. Considera que és molt bo adquirir primer molt bé la tècnica i després la musicalitat, com a l’escola russa.

Aina Vega i Josep Buforn, en un moment del dinar

Tot i que va tenir una etapa com a pianista solista, aviat va trobar el gust en acompanyar cantants, ja que li agrada gaudir de la interpretació en companyia. Va començar als 21 anys, però, assegura, “encara no tenia l’oïda entrenada”. Com que no hi ha especialitat en pianista acompanyant, s’ha anat forjant la seva professió a base de sumar experiències. Els seus referents són Miquel Ortega, el pianista d’Alfredo Krauss i el marit de Teresa Berganza.

Als 21 anys entra com a pianista acompanyant del Cor Jove de l’Orfeó Català, amb Conxita Garcia com a directora. “Que em dediqui a acompanyar li dec a ella”, diu en to d’agraïment . La directora esdevé un contacte clau perquè l’introdueix amb els cantants del Cor del Gran Teatre del Liceu, al costat de José Luis Basso, que “és molt bon pianista, i tenir algú dirigint que sap tocar el que tu toques és un handycap, perquè sap exactament les dificultats que et trobaràs”. Aquesta oportunitat li permet ampliar repertori i aprendre molt. “El Liceu funciona com una màquina de rellotgeria i el Basso és un crack”, declara entusiasmat Josep Buforn que, assegura, formar-se al costat d’aquestes personalitats és una sort que valora molt.

Poc a poc, a Josep Buforn se li plantegen més reptes professionals que l’enriqueixen en aquest àmbit de pianista acompanyant. A ran del contacte amb el Liceu, cada cop el truquen més cantants per passar repertori al seu estudi i descobreix que aquest tipus de feina l’entusiasma. Amb el temps, diu, va afinant l’oïda i descobreix els ingredients per a ser un cantant de primer nivell, “una bona genètica i molt treball”, explica. Malgrat que mai ha fet més de tres classes de cant perquè, segons confessa, es posa nerviós, sap molt bé què vol que soni i aventura a dir que “cantar és antinatural”, pel tipus de respiració i impostació de la veu. El fet que els tenors cantin una octava més amunt fa que n’hi hagi tant pocs. En el cas dels pianistes, la genètica també és molt important i, segons ell, “els bons pianistes tenen ments matemàtiques”, assegura, i insistes en la seva fascinació pel sistema educatiu pianístic rus: “estan dos-cents anys avançats”, etziba amb estupor. Buforn afegeix que per a ser un bon pianista “cal tenir mala llet controlada”, i posa com a exemple Marta Argerich.

El pianista, en un moment distès de la trobada

L’experiència li ha revelat que la clau per ajudar un cantant és respirar amb ell i preveure les seves necessitats tant a l’assaig com al directe. Està constantment atent al “nivell vital del cantant, que cada vegada serà diferent”. La seva estratègia consisteix a despreocupar-se de la seva part tècnica i pensar com pot guiar el cantant. És diferent quan és Lied, puntualitza, ja que és música de cambra i no una reducció d’orquestra, però no s’ha especialitzat en això perquè, diu, no parla alemany, una asignatura pendent. Insiteix que la seva àrea de confort és el Bel Canto.

Quant a la possibilitat de donar classes de repertori, més enllà de les classes que dóna al conservatori del Liceu, no ho descarta, però considera que el pianista repertorista “es fa”. Tot i així, suposa que si es trobés amb un alumne al davant, “sabria què li falta”. Buforn considera que els millors professors haurien de ser els de base, els que ensenyen els nens petits, i aquí passa al contrari. A més, és crític amb el programa d’estudis dels conservatoris per l’estudi del cant, ja que cada cantant té les seves necessitats, “no és productiu un sistema uniformitzador”. Creu que la professió hauria de tenir un sindicat fort, com a França, o més mànagers, perquè cada vegada costa més mantenir el catxet i les condicions. Buforn assenyala, a més, que Barcelona és una ciutat molt potent a nivell de cantants i repertoristes: “és una fàbrica de cantants”. Actualment, entre els repertoristes més importants, Buforn assenyala Francisco Poyato, Marta Pujol, Pau Casan, Pep Surinyac i Alessio Coppola, així com Mark Hastings, Vanessa García i Veronique Werklé, pianistes acompanyants del Liceu, entre d’altres.

Josep Buforn al 7 Portes

Més enllà dels Sopars Lírics, la seva relació amb Roger Alier i Jordi Maddaleno comença fa cinc anys, amb un Orfeo i Eurídice, i des de llavors ha acompanyat regularment concerts organitzats per ells, com el de La Favorita del proper dia 12 de maig. En l’àmbit de les òperes de petit format també treballa amb Raúl Giménez a l’Academia Concertante, una institució que, assegura Buforn, té molt nivell.

Josep Buforn és un pianista molt sol·licitat que, podríem afirmar, porta un ritme frenètic. A uns anys vista es veu –només- fent repertoris, concerts i acompanyant les formacions del Palau. El seu repertori inclou Bellini, Donizetti, Mozart, Verdi, Gounod, Rossini, així com cançó catalana, entre d’altres múltiples pàgines. Properament el podrem escoltar amb el Cor Jove de l’Orfeó Català, el Cor de Cambra de l’Orfeó Català i el Cor Vivaldi, així com al Festival de Peralada i els darrers concerts de la temporada dels Sopars Lírics al 7 Portes, amb la mezzosoprano Marta Valero i el tenor Alejandro Fonte.