Josep Anselm Clavé, el nostre contemporani

Un nom que es troba al nomenclàtor de tots els pobles i ciutats de Catalunya però del qual en sabem ben poca cosa.

Oriol Puig Taulé

Oriol Puig Taulé

Crític i cronista d'arts escèniques. Cap de L'Apuntador.

El TNC enceta la seva temporada amb L’Aplec del Remei, de Josep Anselm Clavé. Un nom propi que es troba al nomenclàtor de tots els pobles i ciutats de Catalunya però del qual en sabem ben poca cosa. Periodista, escriptor, polític… i compositor, és clar. Clavé és un dels puntals de l’associacionisme obrer de la Catalunya del segle XIX. I ara el TNC n’estrena la seva obra, la primera sarsuela en català.

Maria Hinojosa a 'L'aplec del Remei'. © TNC

“Això no és estrictament un teatre. És un centre de col·laboracions artístiques diverses”. Així va iniciar Xavier Albertí la seva presentació, que en un tres i no res es va convertir en una classe magistral sobre Josep Anselm Clavé. Els bolígrafs dels periodistes anaven a cent per hora, mentre el director artístic del TNC explicava el perquè de la seva elecció (“Aquesta obra és una de les meves fixacions. Tan bon punt vaig arribar al TNC ja la volia muntar”), i ens situava la figura de Clavé, que va fer possible que Solidaritat Catalana i Solidaritat Obrera coincidissin, en la seva lluita pel pancatalanisme, en que tots els pobles de Catalunya havien de tenir un carrer dedicat a Mossèn Cinto Verdaguer i un altre a Josep Anselm Clavé. La centredreta i els anarquistes de 1906 es van posar d’acord en alguna cosa, talment com Junts pel Sí i la CUP del 2016 avant la lettre (o viceversa).

Aquest espectacle és possible gràcies a la col·laboració amb l’ESMUC (Escola Superior de Música de Catalunya), que enguany celebra el seu 15è aniversari, i l’espectacle també ha estat possible, en part, gràcies a la participació de la Interpol i els Mossos d’Esquadra quan van descobrir que s’estava subhastant material de l’arxiu de Clavé a Veneçuela. I també ha estat possible gràcies a la Federació de Cors de Clavé, i, com no podia ser d’una altra manera, l’estrena del muntatge (que es veurà només del dijous 29 al diumenge 2 a la Sala Gran) ve acompanyada d’activitats i publicacions paral·leles. Arola ha editat l’edició crítica de L’aplec del Remei, amb pròleg i notes d’Albert Arribas, i coincideix la publicació de la biografia de Roger Canadell (Josep Anselm Clavé. Una vida al servei de la cultura i la llibertat, Comanegra). I amb l’exposició que es podrà veure al vestíbul del TNC.

Partitura de l'Aplec del Remei @ Societat Liceu

Si l’estrena d’aquest muntatge ha arribat a bon port ha sigut gràcies a l’acord entre el Gran Teatre del Liceu i la Universitat Autònoma de Barcelona, que van arribar a un acord per digitalitzar els arxius de Clavé, i per aquest motiu avui tenim la partitura íntegra de L’aplec del Remei, que es va estrenar el 1858 al Liceu (abans i tot del primer Singlot poètic de Serafí Pitarra) i des d’aleshores no s’havia tornat a representar. La directora polonesa Wanda Pitrowska tornarà a pujar a l’escenari de la Sala Gran per dirigir la Gran Orquestra Simfònica de l’ESMUC, acompanyada pel Cor de les Glòries Catalanes, amb un repartiment format pels cantants Maria Hinojosa, Marta Fiol, Antoni Comas, Josep-Ramon Olivé i Miquel Cobos, i els actors Oriol Genís i Roberto G. Alonso.

Clavé, que també va ser l’introductor de Richard Wagner als Païso Catalans, va escriure una sarsuela de costums populars, una obra on tots els elements musicals i dramatúrgics són simbòlics (fins es pot reconèixer l’himne de Riego encriptat dins la partitura). Situada en una casa de banys de Caldes, amb intrigues amoroses, enganys i un cor popular, L’aplec del Remei posseeix moltes concomitàncies amb una de les obres fundacionals del teatre contemporani occidental: Les noces de Figaro, de Beaumarchais. L’autor federalista, músic, poeta i periodista fundador de diaris va creure que Espanya s’havia de canviar, i que si es dotava els obrers d’eines (educació, ideologia, cultura) tota la resta vindria sola.

A nivell musical, l’obra de Clavé és comparable als seus contemporanis europeus, i Albertí va arribar a comparar la peça coral Los xiquets de Valls amb l’obra de Carles Santos, més concretament la seva fanfàrria olímpica de 1992. L’orquestra comptarà fins i tot amb un serpentó (instrument molt popular al segle XIX), i estarà situada a l’escenari, i no al fossar (d’altra banda inexistent, al TNC), en una posada en escena amb dramatúrgia de Josep Maria Miró ( i afegitons de textos d’Ignasi Iglesias i Albert Arribas, entre d’altres) que imaginem plena d’humor i picades d’ull a l’actualitat. La funció del diumenge 2 d’octubre serà enregistrada i retransmesa en directer per Catalunya Música.

Antoni Comas a 'L'aplec del Remei'. © TNC

Dins de les activitats a l’entorn de L’Aplec del Remei, a part de l’exposició i les dues publicacions, el dissabte 1 d’octubre tindrà lloc a la Sala Gran una conferència de Roger Canadell, especialista en l’obra i la figura de Clavé. El dijous 6 d’octubre hi haurà una ruta literària entorn de la figura de Clavé, a càrrec del professor Enric Ciurans. Finalment, el 23 de gener de 2017 es podrà assistir a la xerrada Teatre, llengua i societat al vuit-cents, a càrer de Joan-Lluís Marfany al restaurant del TNC.

Com diu Xavier Albertí, la lleugeresa, la profunditat i el sentit de l’humor de Clavé el converteixen en el nostre contemporani. Per tant, anirem  TNC a descobrir (els que el desconeixem) un trosset del nostre patrimoni musical, en una setmana boja d’estrenes (que no d’estrenes boges).

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació