JordiOriol SewardStar

9.02.2018

El cicle Escenes de L’Auditori es caracteritza per aparellar músics amb creadors d’altres disciplines per a oferir espectacles que vagin més enllà del concert com a gènere. Enguany hem pogut veure A vore, la unió de la tradició ebrenca de la jota amb la música d’Astrio i la dansa de Sònia Gómez, i al març veurem què en resulta de la unió de la cantant Joana Gomila i la coreògrafa Lali Ayguadé. Aquest mes de febrer arriba el torn de la banda Seward i el creador escènic Jordi Oriol, que han rebut l’encàrrec d’oferir la seva lectura de Jesus Christ Superstar, l’òpera rock d’Andrew Lloyd Webber i Tim Rice. Amb el títol de Seward Rise Superstar, in the mane of Jordi Oriol, la proposta promet ser molt més que un concert. Les funcions seran els dies 16, 17 i 18 de febrer a la sala Tete Montoliu.

Seward i Jordi Oriol presentaran ‘Seward rise Superstar – in the mane of Jordi Oriol’ a L’Auditori

Post-rock, free jazz i psicodèlia. Un bon començament, sí senyora. La música de Seward és en essència juganera, irònica i teatral. Una banda ideal per unir-se amb un creador com Jordi Oriol, actor, director, dramaturg i músic, que tant es capbussa en un piano de cua (a L’empestat) com ens presenta la caiguda de l’hac d’Amlet, en versió a capella o simfònica. Seward va publicar l’any passat el disc Second Two: Chapter Home, format per trenta-dues peces de pocs segons: apunts de cançons que haurien pogut ser, impressions musicals que eleven el coitus interruptus a la categoria d’art majúscul. Com Mike PattonNico Roig, els membres de Seward conviuen amb l’humor i una postmoderníssima afició per la cita constant, i com ells ho fan essent excel·lents músics.

Jordi Oriol, fundador de l’Associació Artística Indi Gest juntament amb Silvia Delagneau, Alícia Gorina i Isak Férriz, és un malabarista de la paraula: des d’aquella mítica La caiguda d’Amlet (estrenada el 2007) fins a L’empestat (guanyador del Premi BBVA de Teatre 2017), Oriol ha creat espectacles amb còmplices com Josep Pedrals (Safari Pitarra, 2014) o mestres com Carles Santos (Esquerdes parracs enderrocs, 2017), jugant sempre amb les paraules i les imatges escèniques amb la màxima seriositat possible. Talment com fan els nens: amb això de jugar no s’hi fa broma.

El cicle Estrenes ha unit Seward i Jordi Oriol per tal que ens presentin la seva particular versió de Jesus Christ Superstar, l’òpera rock de Lloyd Webber i Rice que, recordem-ho, abans d’estrenar-se a Broadway el 1971 era un àlbum conceptual. La història de Jesús contraposada a la de Judes i Maria Magdalena, s’envoltava de l’esperit hippy en un festival de rock simfònic i anacronismes deliciós. El senyor Oriol m’explica per telèfon que han optat per oferir al públic un concert que trenqui les barreres que implica el propi format, donant-li un toc performatiu i d’instal·lació visual. El públic jugarà un paper determinant, a l’hora de percebre la peça, però que els espectadors no pateixin: no hauran de tocar la pandereta ni cridar “Hosanna!” en cap moment.

El títol triat per a l’experiment, Seward rise Superstar, in the mane of Jordi Oriol, ja dóna pistes de per on pot anar la cosa: “Els Seward s’erigeixen en superestrelles, en la melena de Jordi Oriol”. I no són pas dislèxics: l’intercanvi de consonants converteix “in the name” en “in the mane”, o el que és el mateix, el “nom” en “melena”. Perquè els cabells, les barbes, les melenes i la pilositat en general són un dels eixos de l’espectacle, que esperem que no sigui una presa de pèl. Els protagonistes barbuts de Jesus Christ Superstar, els figurants peluts de Els deu manaments o les barbes postisses de les dones a La vida de Brian tenen una cosa en comú: el pèl. I si, tal com diuen, on hi ha pèl hi ha alegria, Jordi Oriol ha triat la pelussera com a leitmotiv d’un espectacle que intentarà explicar perquè ens agraden tant les barbes. O almenys, abans que els hipsters les convertissin en una paròdia de la postisseria.

Podeu comprar entrades per aquest concert al web de L’Auditori.