Jordi Gispert: “La clau per a una llibreria és tenir un bon fons de catàleg”

5.03.2015

Jordi Gispert Saget (Salt, 1975) encara no tenia tres anys quan el 20 d’octubre del 1978 la Llibreria 22 va obrir la porta. Ara, dotze anys després d’haver-hi entrat a treballar, ha rellevat al capdavant d’aquest establiment Guillem Terribas, que ha decidit prejubilar-se i deixar enrere la seva etapa de trenta-sis anys dirigint la llibreria. El nou responsable de la Llibreria 22, amb una presència pública molt més discreta que el seu predecessor, és, a més de llibreter, un artista molt creatiu que s’expressa a través de la pintura, la fotografia, la música…

Jordi Gispert Saget © Bei Riera

Jordi Gispert Saget © Bei Riera

Xevi Planas: Quins canvis es notaran a partir d’ara en la direcció de la Llibreria 22?

Jordi Gispert Saget: Espero que no se’n noti cap. Si se’n nota algun, confio que no tingui cap importància i no vagi més enllà del fet que les persones actuem d’una manera diferent les unes de les altres simplement perquè som diferents. Sovint quan hi ha un relleu al capdavant d’una empresa o un partit polític sembla que hi convingui una revolució perquè el nou cap demostri la capacitat de lideratge i posi en dubte l’antecessor. En el cas de la 22 això no cal. Quan les coses van bé no s’han de tocar. No necessitem remenar-ho tot per acabar molt probablement tal com estem. Les inèrcies de la llibreria són molt bones, tenint en compte el context general que ens toca viure. En els últims anys hem intentat estar al dia pel que fa a les xarxes socials i les noves tecnologies. Procurarem estar-hi encara més. Sabem, però, que la nostra subsistència depèn absolutament del tracte personal.

Afirma Guillem Terribas que la Llibreria 22 va sorgir en un context favorable al negoci dels llibres i que si fos ara no muntaria una llibreria. Quin futur preveu vostè per a la Llibreria 22?

No sé per quin motiu ara no obriria una llibreria. Potser ho diu perquè el 1978 hi havia moltes ganes de canviar el món i ara és el món que ens està canviant… Preveig un futur bo i llarg per a la 22. Més enllà d’estar atents a les novetats editorials, continuem intentant donar molta importància als llibres de fons de catàleg respectant totes les opcions literàries. La clau per a una llibreria és tenir un bon fons de catàleg. També volem mantenir l’esperit de col·laboració amb particulars i entitats sent sensibles al que passaa la societat gironina en tots els àmbits.

Quins tres llibres regalaria per Sant Jordi?

Com que tots els diaris ja recomanaran novetats editorials, recomano tres llibres editats en els últims deu anys i que tenen un lloc privilegiat a la meva biblioteca: El mapa i el territori, de Michel Houellebecq, En el cafè de la joventut perduda, de Patrick Modiano, i Acontecimientos de la irrealidad inmediata / La guarida iluminada (Diario de sanatorio), de Max Blecher.

Entrevista publicada a la revista Girona Cultura, que podeu llegir aquí.