Jordi Galí, l’equilibri dels cossos desequilibrats

25.03.2019

George Steiner va preguntar-se si el llenguatge podia no dir res. El mateix silenci, però, sempre acaba posant-nos en context. Amb Orbes, el coreògraf Jordi Galí juga amb l’atzar, el cos i el temps per parlar-nos del món sencer sense dir-nos res. Aquest cap de setmana podeu veure la dansa de Galí al Mercat de les Flors: dissabte 23 de març i diumenge 24 a partir de les 16h i les 12h, respectivament.

Jordi Galí representa “Orbes” al Museu Nacional de Barcelona | Foto: Musée Rodin

Guardonat amb el Premi al Millor Ballarí al Certamen Coreográfico de Madrid (1998) i amb el Premi honorífic al Millor Actor per Kontact International Theater Festival de Torun, Polònia (2005), el coreògraf Jordi Galí torna a la ciutat natal promugut pel Mercat de les Flors. Dins de la Quinzena de la dansa metropolitana, Galí presenta una peça a la sala oval del Museu Nacional. Es representarà dos dies, dissabte i diumenge, durant gairebé 3 hores, i el públic podrà entrar i sortir.

Partint de la dansa contemporània, el coreògraf va experimentar una ruptura amb “T” (Lyon, 2008), moment en què el ballarí va començar a interessar-se per la relació que establim entre el propi cos i els objectes. Tanmateix, no va ser fins a Ciel  (Château Rouge, Annemasse, 2010) quan va traspassar les seves coreografies a l’espai públic. Aquest, segons apunta Galí, suposa una riquesa molt més gran pel que fa a la teatralitat, el so i la concentració de l’espectador. Seguint amb la seva exploració artística, el passat 2015 va presentar Maibaum, on va arribar al punt màxim dels aspectes tècnics: “érem els ballarins que creàvem les estructures arquitectòniques”. Així doncs, després d’utilitzar cordes i convidar a l’espectador perquè participés a l’obra, Galí va decidir fer un pas encara més lluny: suprimir qualsevol objecte i convertir el mateix cos que acciona en la matèria natural de construcció. Va ser així com el coreògraf va donar vida a Orbes (2018).

La peça podria definir-se com a la creació de 120 estructures que es generen a partir d’uns esforços de pressió i compressió per generar una arquitectura dinàmica d’equilibri en els cossos desequilibrats. Cadascuna d’aquestes estructures es compon per cinc elements determinants: l’espai en què es desenvoluparà la peça i les interferències que aquest pugui provocar; el temps de durada (normalment cada estructura no sobrepassa el minut); la orientació de la peça en els punts cardinals; les parts dels cossos implicades (cada cos s’ha dividit en trenta punts); i el nombre de cossos que hi participaran. Tot i això, aquestes arquitectures estan construïdes a partir d’un protocol matemàtic precís que al mateix temps, es basa en les eleccions aleatòries –a través de la tira dels daus- i operacions de simetria. La finalitat última de Galí és dotar de significat i reflexió l’espai per omès per on estem acostumats a passar sense establir una psicologia narrativa concreta. És més, Galí, tot i el silenci, el temps i les estructures, no vol explicar més que la convergència i la creació de figures. A partir d’aquí, l’espectador és lliure d’interpretar, reflexionar i sentir.