Davant del Tribunal Suprem, Jordi Cuixart ha recitat un fragment del poema No passareu d’Apel·les Mestres, després que la seva advocada Marina Roig li fes explicar l’expressió “No passaran!”, piulada per Cuixart diversos cops abans del seu empresonament. Aquí podeu llegir el poema sencer d’Apel·les Mestres i veure la intervenció del president d’Òmnium.
El 1915, Apel·les Mestres (29 d’octubre de 1854 – 19 de juliol de 1936) va aconseguir un premi dels Jocs Florals -una Englatina- amb Àtila: Flors de sang, poemes compostos en esclatar la Primera Guerra Mundial que, com aquest fragment: “No passareu! I si passeu / serà damunt d’un clap de cendra: / les nostres vides les prendreu, / nostre esperit no l’heu de prendre. / Més no serà! Per més que feu, / No passareu!”, van ser molt divulgats per la població republicana durant la Guerra Civil espanyola. Per la seva actuació a favor del bàndol aliat durant la guerra, el govern francès li va atorgar la Creu de la Legió d’Honor (1920), com explica l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC).
Aquesta Creu de la Legió d’Honor es troba avui en dia al Fons de la Col·lecció del Museu Etnològic i de Cultures del Món de Barcelona a Montjuïc. El seu director, Josep Fornés, ha difós la imatge de la Creu de Cavaller d’Apel·les Mestres després de sentir com Cuixart recitava el poema davant del Tribunal Suprem. Mestres va morir a la matinada del 19 de juliol de 1936, quan començaven els tirotejos pels carrers de Barcelona que es transformarien després en la Guerra Civil.
Aquí podeu llegir el poema complet:
No passareu! I si passeu,
serà damunt d’un clap de cendra:
les nostres vides les prendreu,
nostre esperit no l’heu de prendre.
Mes no serà! Per més que feu,
no passareu!
No passareu! I si passeu
quan tots haurem deixat de viure,
sabreu de sobres a quin preu
s’abat un poble digne i lliure.
Mes no serà! Per més que feu,
no passareu!
No passareu! I si passeu
decidirà un cop més la història,
entre el sayó que clava en creu
i el just que hi mor, de qui és la glòria.
Mes no serà! Per més que feu,
no passareu!
A sang i a foch avançareu
de fortalesa en fortalesa,
però, què hi fa? si queda en peu
quelcom més fort: nostra fermesa!
Per’xò cantem: ”Per més que feu,
no passareu!”
Apel·les Mestres (1854-1936)
Fes-te subscriptor de Núvol
Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges
-
Participa en sortejos setmanals i guanya llibres
-
Rep la revista anual en paper
-
Accedeix a la Biblioteca del Núvol
-
Aconsegueix descomptes culturals