Jordi Bosch diu Pere Quart

El Festival Nacional de Poesia a Sant Cugat ha dedicat un espai al poeta vallesà Pere Quart, ara que es compleixen 30 anys de la seva mort. L’actor Jordi Bosch ha recitat una tria de poemes i es conxorxa aquí per exigir la reedició de l’obra completa de Joan Oliver.

Com tots els grans actors que han interpretat personatges cabdals i que han fet lectures dramatitzades del bo i millor de la literatura universal, Jordi Bosch té una especial predilecció per les paraules. I no només com a actor traspassat per Llull, Rodoreda, Galdoni, Shakespeare, Dario Fo, Molière i tants altres…sinó també com a àvid lector, un lector que està a punt de llicenciar-se en filologia catalana. Així doncs, no és d’estranyar que ara que fa 30 anys de la mort de Joan Oliver, Bosch el reivindiqui. I ho faci després de comprovar la dificultat per comprar amb normalitat la seva obra a les llibreries, especialment les obres completes “que ara s’haurien de reeditar. No pot ser que el nostre país deixi de banda un dels millors poetes en llengua catalana del segle XX sense poder comprar la seva obra amb la normalitat que caldria esperar”, afirma com si s’hagués begut un glop d’èter negre, com diria el poeta.

Així que ens trobem davant d’un moment especial del 16è Festival Nacional de Poesia a Sant Cugat, al cafè auditori, ple a vessar, amb persones dempeus. Es fa un silenci que només serà interromput per algunes rialles i aplaudiments. Jordi Bosch acompanyat del seu germà a la guitarra, Xavier Bosch, ofereix una lectura dramatitzada. La guitarra, amb composicions pròpies, dialoga de forma lúdica, canyera, trobadoresca o sentida amb cada poema . Així, a través de la tria de poemes del propi Jordi Bosch, tenim una panoràmica perfecte de la seva obra: original, irreverent, plena d’humor, escèptica, desolada, marcada per l’experiència de la guerra civil i l’exili. Amb una dicció perfecte i una cadència controlada, Jordi Bosch ha ofert una tirallonga de monosíl·labs (aquell que fa “un poc de pa i un xic de fam”), pràcticament a ritme de rap i unes “Corrandes d’exili”, tan sentides que ens va atravessar a tots per la pena. “És impossible no emocionar-se amb aquest poema, pensant amb el que va patir la generació passada durant l’exili i pel que pateixen avui els refugiats, amb un mateix dolor que ja expressava el nostre poeta”, em diu Bosch. Un poema oportú en el moment que vivim.

Així doncs, reivindiquem Pere Quart, i les seves paraules, perquè com ell mateix va escriure, “les paraules deslliuren els ignorants, comencen els amors amb la paraula, les paraules menyscaben els tirans”. Les paraules també rescaten de l’oblit els qui no hauríem de poder (ni voler) oblidar mai. Si no ho va fer Lluís Llach; ni Sílvia Perez Cruz, ni ho va fer Ovidi Montllor, com ho hauríem de poder fer nosaltres? Demanem a Edicions Proa que reediti les obres completes de Pere Quart per fer accessible el poeta, el dramaturg, el narrador, el crític… el Pere Quart inacabable. S’ho mereix ell, com a gran poeta; ens ho mereixem nosaltres com a lectors, i sobretot s’ho deu merèixer el país. Em pregunto quins cabals hi podrem posar a aquesta tan mencionada hisenda pròpia si no reeditem ni el corpus dels nostres autors més clàssics. I no, no n’hi ha prou en una edició de butxaca dels seus poemes escollits. Ho volem tot, i ho volem ara. Perquè, si no és ara, després de 30 anys de la seva mort, fins quan haurem d’esperar?