Joaquim Carbó, el compromís d’un senyor escriptor

«Quan jo vaig començar partíem de zero, tant pel que fa a autors d’aquí com a traduccions», afirma Joaquim Carbó en una entrevista a «Escola Catalana». Arran del 50è aniversari de la publicació de La casa sota la sorra (1966), Vanesa Amat exposa algunes de les aportacions d’un senyor escriptor, «que han esdevingut clau en la recuperació de la literatura infantil i juvenil catalana des del principi dels anys seixanta del segle XX». Ho trobareu al núm. de gener de «Serra d’Or». Carbó serà aquest dissabte 2 de desembre al Mercat de Nadal del Llibre per parlar de la reedició d’Els Orangutans (Males Herbes). 

Joaquim Carbó és un referent en la literatura catalana, especialment en l’anomenada literatura infantil i juvenil, «amb més de cent títols publicats», gran part dels quals durant una època complexa, tant pel context històric de postguerra i transició com pel fet que «els autors de literatura catalana partien del buit que havia causat un temps massa llarg de silenci i iniciaven la recuperació d’una obra escrita en català per a uns infants i uns joves que no havien tingut l’oportunitat d’aprendre a llegir i a escriure en aquesta llengua». Va ser aquest moment en què un bon grup d’autors, mestres, editors…, van assumir un compromís amb el país i van tirar endavant la seva passió, escriure en català, malgrat les condicions amb què es trobarien.

La llengua és un dels elements clau en Carbó, ja que «sempre ha apostat per un llenguatge viu, usant frases fetes i expressions populars de la llengua catalana», la qual cosa demostra que el compromís per la llengua passa per davant de tot; no renuncia a la genuïnitat de la llengua per utilitzar el llenguatge viu del carrer i, per consegüent, fer ús dels castellanisme del tot presents.

Pel que fa a la literatura, «en molta de la seva narrativa es veuen confrontats els valors associats a entorns rurals, que apareixen com a més sans i honestos, amb els de contextos urbans, més especulatius i sòrdids». La seva producció és rica i «ja figura en el corpus de la nostra literatura per a infants i joves».

Tanmateix, la classificació de les seves obres segons l’edat del lector no agrada gens a Carbó: «En una ocasió, fa anys em vaig discutir amb un editor de Columna perquè volien posar “per a dotze anys” a La casa sota la sorra i em va semblar que la novel·la la pot llegir tothom, un noi de quinze anys i una persona adulta». I té tota la raó, de vegades les etiquetes ens limiten més que no pas ajuden, tal com afirma ell mateix: «No es tracta d’escriure unes novel·les que es distingeixin per les seves limitacions, sinó per les seves característiques».

Carbó explica que una de les millors experiències com a escriptor són les activitats que es duen a terme a les escoles a partir de les seves obres, de manera que el contacte amb els lectors és directe i és una font d’enriquiment, tant per als uns com per als l’altres: «les lectures viscudes gràcies a un bon mestre o amplificades per la via de la trobada amb l’escriptor acostumen a deixar una empremta profunda».

Hem d’agrair a Joaquim Carbó la seva tasca constant d’escriure històries amb tant de valor i de riquesa literària i lingüística, la qual cosa el defineix com un senyor escriptor compromès «amb el món que l’envolta, una manera de viure i de reviure, creant narracions diverses per a lectors de totes les edats». Simplement, gràcies.

No et perdis el reportatge sencer sobre Mallorca al número de gener de la revista «Serra d’Or», en paper o en digital.