Joanjo Garcia juga a trencar el temps

29.02.2016

Joanjo Garcia no para de sorprendre. Després de publicar per Nadal Tota la terra és de vidre (Bromera, 2015), que va guanyar el XXVII Premi de Narrativa Antoni Bru d’Elx, ara presenta, com a novetat de Sant Jordi,  El temps és mentida (Bromera, 2016), amb la qual es proposa de trasbalsar el lector. “Estem acostumats a viure en un món ple d’indiferències envers molt tipus de violència”, diu el jove escriptor valencià. Per a Gonçal López-Pampló, director literari de Bromera, el fet que aquesta novel·la hagi guanyat el Premi Ciutat d’Alzira consolida Joanjo Garcia com a autor en llengua catalana i en confirma la potència narrativa: “Quedeu-vos amb el nom de Joanjo Garcia”, avisa l’editor. Podeu llegir l’entrevista que Francesc Ginabreda li ha fet a Libelista.

Joanjo Garcia | Foto: Griselda Oliver

Joanjo Garcia | Foto: Griselda Oliver

El temps és mentida és una novel·la que reflexiona sobre la indiferència cap a molts tipus de violència, de la mateixa manera que les altres dues apostes de Sant Jordi que ha publicat Bromera: L’imperi de la incomunicació, de Francesc Torralba i Una història breu de set assassinats, de Marlon James, obra guanyadora del Premi Man Booker, les quals aborden la indiferència des d’un altre punt de vista. “He de posar paraula sobre paraula de quina manera em vaig enfonsar la vida”, escriu el protagonista de la novel·la El temps és mentida. Més enllà de presentar-se com una denúncia a la violència i el maltractament contra les dones, aquesta novel·la vol ser una crònica que el mateix protagonista de la novel·la es proposa d’elaborar sobre la seva vida.

Per a Joanjo Garcia, “la literatura ha de reparar el lector”. Per escriure aquesta novel·la, precisament, va decidir triar un personatge fosc que volgués redimir-se a través de la creació i de la lectura de la literatura. El protagonista, del qual no sabem el nom però sí que és un funcionari gris que llegeix poesia al seu despatx mentre s’emborratxa, vol escriure una novel·la en l’espai i no en el temps per redimir-se dels seus fantasmes passats, ja que va ser testimoni d’un cas de maltractament, cosa que lliga amb la història d’Espanya i amb el silenci que es va produir després de la guerra i durant la postguerra. A la novel·la hi ha, doncs, l’ombra d’un crim —l’argument central de la narració—, però també vol ser una reflexió sobre la identitat, sobre les veritats i les mentides, concretament les que giren entorn d’escriptors de novel·la popular, als quals s’ha volgut homenatjar a la portada: “La coberta evoca Vicent Andrés Estellés però també Ovidi Montllor”, explica López-Pampló.

Des del punt de vista formal, és una novel·la amb un marcat caràcter temporal. “Volia escriure una novel·la no d’una forma original sinó des de la intensitat”, aclareix Joanjo Garcia. Per això el llibre es construeix a partir de petits fragments i fa salts temporals i espacial per trencar el fil argumental, però sense entrebancar-ne la lectura. “D’aquí ve el títol: juga a trencar el temps”, afegeix l’escriptor.