Joanjo Bosk obre el festival Barnasants

25.01.2018

Una inauguració ha de rumiar-se bé. És una carta de presentació. Si han de jutjar-nos, ho faran per aquesta banda, la de la primera impressió. Per a la seva 23a edició, el Barnasant ha volgut encetar amb Joanjo Bosk. Els últims en inaugurar han estat Les Kol·lontai o la producció pròpia Jotes de combat. El cantautor de Figueres presentarà Camí d’aigua aquest divendres 26 al Teatre Joventut de l’Hospitalet de Llobregat. Serà la quarta vegada que participa en el festival. Sortegem entrades dobles pel concert. Envieu un correu a info@nuvol.com.

Joanjo Curls Bosk. | Foto: Guillem Izquierdo

Aquesta setmana el disc i la participació eren explicades a la premsa.

Bosk carrega aquest nou disc de lletres sobre la vida quotidiana —la família, per exemple— i la natura. El paisatge que ha inspirat al cantant ha estat el de l’Albera, el quadre on viu. La terra apareix amb rotunditat en cançons com Dins la cova o Albera (“la muntanya que em roba el cor / duu un ganivet al coll”). “La natura és una inspiració pel que representa de llibertat”, explica Bosk. L’Albera té mar i muntanya. El bosc és el principal referent, “forma part de mi, més que el mar”.

Havent recitat ja molta indignació (Cançó per a Elna seria un cas), Bosk deixa Camí d’aigua buit de consideracions polítiques. Aparentment, però: “És un disc apolític fet per un animal polític”. Tota valoració és una valoració política. Destriar el paratge també. “Tot i així, al disc hi ha el toc llibertari de sempre. Al poema de Jesús Lizano (Las personas curvas) o a Història maleïda, on faig referència a la revolució social.

Camí d’aigua va publicar-se a finals del 2017. És el resultat d’una competició. La de Bosk contra una crisi creativa. Pere Camps, director del Barnasants, ha estat la mà que ha donat el cop. “Sempre necessites una persona propera que et colli a l’hora de crear i el Pere va ser fonamental per dir-me has de fer cançons, has de tirar endavant”.  També va ser un estímul l’ajuda a la creació que va atorgar-li la Fundació SGAE. “Són petites empentetes”. Aquest pou sec també l’ha dut a fixar-se en tot allò que l’envolta, d’aquí els temes del disc.

Bosk acumula deu anys de carrera cantautoral. Quan (espontàniament) Camps parla de Bosk com un “músic emergent”, ell matisa: “Sóc un perfecte desconegut amb una carrera i molta feina a l’esquena”. Abans de navegar en solitari, Bosk havia passat pels grups Zulo i Aspid. Rock dur i metal. El primer lliurament com a Joanjo Bosk pròpiament és Después de todo. De fet, un pont entre aquella època de canya castellana i la posterior etapa brindada a la cançó de país. La pulsió catalana, però, ja la tenia quan era a les files de Zulo, on va versionar La fàbrica de Martí i Pol. “Una de les meves llengües maternes és el castellà i considero que és una llengua en la queal m’expresso bé”, explica recordant el període en el circuit estatal. “Per nosaltres, expressar idees contundents a través del rock, havia de ser expressat en llengua castellana. Aportava duresa”. De mica en mica, ha  arribat al racó perfecte: la canço d’autor. “Els darrers anys he aconseguit trobar el bon camí”.