Joana Biarnés. El rostre, l’instant i el lloc.

9.12.2015

El Museu d’Art Jaume Morera de Lleida ha prorrogat fins al 28 de març l’exposició “Joana Biarnés. El rostre, l’instant i el lloc”, una compilació de fotografies que representen un recull divers de rostres, de personatges anònims i públics, capturats sota la mirada sempre honesta i atenta de Joana Biarnés al llarg dels anys seixanta i setanta.

Exposició "Joana Biarnés. El rostre, l'instant i el lloc", Museu d'Art Jaume Morera de Lleida

Exposició “Joana Biarnés. El rostre, l’instant i el lloc”, Museu d’Art Jaume Morera de Lleida | Aida Lesan

Joana Biarnés (Terrassa, 1935) va ser la fotògrafa que es va colar a l’avió i l’hotel dels Beatles per aconseguir una exclusiva històrica, la que va enganyar a Roman Polansky adoptant una identitat falsa i així va poden aconseguir les fotos d’aquest mentre gaudia d’una estona practicant esquí aquàtic a Marbella, la que es va quedar immòbil en veure per primer cop a Clint Eastwood i aquest la ruboritzà fent-li un petó als llavis, la que va fotografiar a un jove i desconegut Joan Manuel Serrat quan va arribar a Madrid, la que va ser fotògrafa de Raphael i el va acompanyar per mig món i la que va revelar els negatius de la cerimònia dels Oscars de Hollywood al lavabo de casa de Xavier Cugat.

Joana Biarnés va ser una pionera del fotoperiodisme a Catalunya i Espanya. Això de la fotografia li va venir, podríem dir, d’herència, de fet va entrar al món de la fotografia per ajudar al seu pare, el també fotògraf Joan Biarnés. Durant els seus inicis, la situació no era pas fàcil per una dona, i menys en una època en que aquesta feina era exclusiva dels homes, tot plegat, va haver de viure situacions totalment absurdes, com quan un àrbitre va aturar un partit de futbol perquè la Joana estava darrera la porteria, al lloc reservat pels fotògrafs, i ella era una dona, no pas una fotògrafa segons l’àrbitre i mentre, el públic del camp cridava “ves a fregar plats!”. Una situació desagradable, però que, malauradament, van haver de viure moltes dones que durant aquells anys del franquisme treballaven, i més si ho feies en una professió que s’entenia que era d’homes.

Amb tot, la Joana o Juanita no es va enfonsar i no va aturar la seva mirada sempre impacient, sempre en guàrdia per captar l’instant, el moment, sempre amb un enfocament intimista, precisament això la va distingir de la resta de fotoreporters de l’època. Les seves fotografies són el testimoni d’un temps, una crònica gràfica i social del franquisme i dels inicis de la democràcia.

I el temps, malauradament, també va jugar a favor de l’oblit, i la Joana fotògrafa per a molts és una gran desconeguda. Tot hi haver treballat pel diari Pueblo fins al seu tancament i per diverses agències fotogràfiques com Sincopress, Heliopress, Contifoto o Cosmopress, i haver capturat amb la seva mirada els personatges de referència del moment,  l’any 1985 va deixar la càmera, quan el sensacionalisme va envair la professió, segons Biarnés va ser la seva làpida i, es va reinventar com a cuinera a Eivissa, al restaurant que porta el seu nom, Ca Na Joana.  I, poc a poc, aquelles imatges capturades per la Joana al llarg d’aquell període van passar a la memòria.

Però el treball d’aquesta carismàtica fotoperiodista no podia quedar en l’oblit, l’any 2005, va participar en una exposició col·lectiva, Fotògrafes pioneres de Catalunya, al Palau Robert, però no va ser fins l’any 2014 que es va fer la primera exposició individual dedicada a Biarnés, el lloc que la va acollir va ser la Sala Muncunill de Terrassa i l’exposició va ser aquesta mateixa que es pot gaudir al Museu Morera. El mateix 2014 Joana Biarnés va ser guardonada amb la Creu de Sant Jordi. També és la protagonista del documental Saps qui és Joana Biarnés?  projecte finançat per Verkami i dut a terme per REC videoproduccions, Jordi Rovira i Micka Luna.

Fins el 20 de març de 2016 al Museu Morera es podrà veure en aquesta exposició un recull de la seva obra, la gran majoria, fotografies que van ser publicades en el setmanari ¿Por Qué?, les revistes Ondas  i Semana i els diaris Pueblo  i ABC.  La resta són inèdites i pertanyen a l’arxiu personal de Biarnés.

Per a més informació consulteu el web del Museu Morera.