Joan Vinyoli. “Cap a la veu intacta”

4.12.2016

Trenta-dos anys després de la seva mort, la veu de Joan Vinyoli segueix intacta. Igual de vigent, igual de sorprenent, igual d’enyorada. O potser encara més. Ho avançava ja el I Simposi Internacional Joan Vinyoli el 2004, hi insistia el II Simposi Internacional deu anys més tard i ho ha confirmat, aquest 26 de novembre, el Col·loqui de tardor a l’entorn d’El Callat (1956), un dels centres neuràlgics de la lírica vinyoliana i llibre de referència obligada dins la poesia catalana del segle XX.

Lectura El Callat

Lectura El Callat

Amb motiu del seixantè aniversari de la primera edició d’aquest poemari, la Càtedra Joan Vinyoli de poesia contemporània, de la Universitat de Girona, i l’Ajuntament de Santa Coloma de Farners, ciutat bressol de la felicitat dels estius més tendres del poeta, han convidat a una relectura del llibre de la mà d’alguns dels experts més destacats en l’obra del poeta i d’artistes estretament vinculats al seu univers. La jornada, que se celebrarà de manera bianual, ha coincidit amb la publicació de Joan Vinyoli i la poètica postsimbolista (L’Avenç), recull de les actes de la trobada del 2014, any del centenari del naixement del poeta.

La Biblioteca Joan Vinyoli, la Casa de la Paraula i l’Espai Vinyoli, un triangle espacial com a síntesi d’una essència poètica imprescindible. Catorze participants ferits per la set vital de la seva ploma. I una quarantena d’assistents assedegats d’un bàlsam salvífic. La crida vinyoliana, de nou, encara, sempre. Santa Coloma de Farners tornava a cremar tota en cant.

Després de la presentació de la biblioteca personal del poeta, entre els 2.000 volums de la qual es va trobar una carta inèdita entre Vinyoli i Martí i Pol, Josep M. Sala-Valldaura (Universitat de Lleida) situava El Callat en la tradició postsimbolista mitjançant un recorregut per les “veus, afàsies i emmudiments” a què abocaren Vinyoli el desig d’aprehensió de la totalitat i la consciència de la impossibilitat de fer-ho. Conferència inaugural d’un vertigen líric que es mantingué fins a la cloenda del col·loqui.

En total, onze hores d’un vol transcendental que palesaren les inesgotables opcions de lectura que ofereix l’obra del poeta. Des dels referents bíblics que bateguen rere El Callat, a càrrec de Roger Canadell i Narcís Figueras (UOC), fins a la influència de T.S. Eliot en l’obra vinyoliana en el marc del canvi de paradigma vers la cultura anglogermànica que tingué lloc a mitjan segle XX, apuntada pel crític literari Sam Abrams. Passant per noves visions possibles entorn dels conceptes de crida, recerca i cant, aportades per Pep Solà (biògraf i estudiós de Vinyoli) i Miquel Martín (escriptor i estudiós del poeta), i els ressons sorprenents entre Joan Sales i Vinyoli que tragué a la llum la professora Lourdes Godoy. Les interseccions “He caminat fins a arribar al profund”, amb els estudiants Joan i Josep Tàssies i Núria Noguera, i “Constel·lació Vinyoli”, per l’escultor Enric Pladevall, posaren de manifest la projecció del poemari a altres àmbits com l’artístic i el musical.

La jornada es completà amb un passeig amb lectura de textos, que finalitzà a l’Arxiu Comarcal, on hi ha dipositat tot el fons documental del poeta, per veure documentació original relativa a El Callat i la mostra “Patrimoni oblidat, memòria literària”, seguit d’una visita a l’Espai Vinyoli, que acull des de mobiliari del poeta fins a una col·lecció d’obres d’art llegades al municipi, així com primeres edicions de llibres.

En conjunt, una immersió profunda en un univers d’evolució concèntrica tan coherent com ambiciós que captiva i inquieta a parts iguals; en una veu que no ha perdut mai la seva vigència i el seu interès i que, al final de la jornada, cobrà vida gràcies a la dicció d’Anna Maluquer, la viola de roda de Marc Egea i la dansa de Paula Rísquez. La lectura íntegra d’El Callat, com a acte de cloenda d’un col·loqui extraordinari, recordà que, per damunt de tot, el de Joan Vinyoli és un “càntic vivent”.