Joan Todó, primer destapat

6.05.2014

Avui arrenca a la Biblioteca de Salt el cicle Destapats. Julià de Jòdar i Joan Todó seran els primers protagonistes d’un projecte impulsat des del Departament de Cultura amb la voluntat de donar a conèixer nous talents literaris a les biblioteques catalanes.

 

Joan Todó | Foto d'Ester Andorrà

 

El cicle s’articularà en cinc sessions en què un escriptor amb trajectòria consolidada conversarà amb un autor més novell sobre diferents aspectes literaris o vitals. Les cinc xerrades del cicle es faran a Salt, Barcelona, Manresa, Tarragona i Lleida

Carme Fenoll, Cap del Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya, aposta per potenciar la bona literatura que s’està fent a casa nostra. “Volem donar a conèixer el nou talent de la mà de valors literaris més consolidats”, diu Fenoll. “La idea és obrir un diàleg entre diferents generacions, extreure conclusions sobre el panorama actual i evidenciar que les biblioteques estan al dia i participen de les preocupacions i reptes del moment editorial actual”. Un dels objectius del cicle és, segons Fenoll, “traslladar la política de compres a l’agenda d’activitats: comprar llibres dels millors autors catalans, de totes les generacions, inclosa la més jove”.

Jordi Nopca, que va guanyar l’any passat el premi Pere Rodeja del Gremi de llibreters per la seva feina al Diari Ara, ha rebut l’encàrrec de coordinar aquest cicle, en el qual també participaran, per parelles, Yannick Garcia i Sergi Pàmies, Damià Bardera i Toni Sala, Sergi Pons i David Castillo, i last but not least Tina Vallès i Mercè Ibarz. Segons Nopca, el cicle Destapats s’ha plantejat amb “la intenció de posar en relació i alhora de contrastar l’obra de dos escriptors de generacions diferents. L’un presentarà l’última novetat de l’altre –i viceversa– i a partir de les impressions mútues conversarem sobre literatura: influències, motivacions i visió del context actual”.

Segons Fenoll, “Destapats ha de servir també per establir una línia de col·laboració entre les biblioteques i les editorials que han publicat aquests autors, potenciar la funció prescriptora de les biblioteques públiques i estimular la comunitat de Twitter vinculada als temes literaris per tal que faci el seguiment d’aquestes parelles”.

Julià de Jòdar destapa Joan Todó avui a les 19.30h a la biblioteca de Salt. I ens avança a Núvol la seva intervenció d’aquest vespre: “L’escriptura de Todó troba el seu rar equilibri on el temps entremig s’esborra i la “resurrectina” no esdevé estil entre el temps perdut i el temps retrobat”.  Val la penar anar fins a Salt per descobrir aquest misteri de la ‘resurrectina’.

Joan Todó ens confessa que “a Julià de Jòdar sempre me l’havia mirat de lluny. N’havia llegit L’home que va estimar Natàlia Vidal i Noi, has vist la mare amagada entre les ombres?, una mica com qualsevol persona normal llegeix els llibres que cal llegir, havia procrastinat la trilogia de L’atzar i les ombres per quan tingués temps, i ben bé no ha estat fins saber que havia de participar al cicle Destapats que m’he posat a llegir El desertor en el camp de batalla. Entremig, el cas és que hi ha un escriptor francès que m’agrada molt, Julien Gracq, però jo no sé francès, i hi ha un parell de llibres seus que els he llegit traduïts al castellà, justament, per ell, pel Julià de Jòdar. És a dir: un parell de novel·les de Gracq les he rebut filtrades per de Jòdar. Cosa que, bé, me’l fa simpàtic”, diu Todó.

Todó ens explica que un cop li van proposar de participar amb Jòdar al cicle Destapats, se’l va llegir amb una determinada atenció: “una atenció egòtica que consisteix, bàsicament, a preguntar-me: ‘¿Què ha vist el Nopca per emparellar-me amb aquest bon home?’ I clar, aquesta pregunta (i possiblement és el que miraré d’explicar avui) genera una lectura que potser no es fixa tant en què és el llibre com en el que compartim. I en les divergències. Jo sé, per exemple, que no hagués fet un llibre tan teoritzador, amb tanta teoria explícita; som de generacions diferents, i la meua potser no és tant de donar-li voltes a les coses. No som tan afrancesats (i jo potser sóc l’autor més afrancesat de la meua edat, tot i no saber francès!). El meu idioma, baixant a detalls d’aquells a peu d’obra, el meu català vull dir, no és el mateix. A mi m’hauria fet respecte intercalar fragments en castellà (no ho critico: vull dir que a mi m’hagués costat posar-m’hi, tinc el complex de no saber escriure prosa castellana). Segurament se m’han escapat detalls de Ximo Ximoi i Gabriel Caballero, que són personatges de novel·les anteriors que jo no he llegit (encara). En canvi, potser sí que hi ha un propòsit comú d’examinar la situació actual, d’observar-la, de fer-ne alguna cosa, sense renunciar a un determinat utillatge cultural. Vull dir que cap dels dos pretén fer novel·la naturalista. I tenim una perspectiva ideològica semblant. Tots dos, curiosament, acabem creant unes veus narratives esquizofrèniques i uns relats múltiples, uns “relats de relats”, que diuen els crítics, plens de fantasmes. I és una coincidència que és pura coincidència: no ens havíem parlat, no coneixíem l’obra de l’altre. És una curiosa sintonia, vet-ho aquí”, conclou Todó.

Cinc sessions arreu del país

Les cinc sessions, coordinades pel periodista i escriptor Jordi Nopca, són les següents:

Joan Todó – Julià de Jòdar: L’escriptor i la societat que l’envolta: conflicte o resignació? Biblioteca Pública de Salt, dimecres 7 de maig, 19:30 hores.

Yannick Garcia – Sergi Pàmies: Escriure contes avui: explicar el món ‘a trossos’. Biblioteca Francesca Bonnemaison (Barcelona), dimecres 14 de maig, 19:30 hores.

Damià Bardera – Toni Sala: Literatura i veritat. Biblioteca del Casino (Manresa), 22 de maig, 19:30 hores.

Sergi Pons – David Castillo: El costat ‘al·lucinat’ de la realitat: desordre, excés i sentit de l’humor. Biblioteca Pública de Tarragona, dimecres 4 de juny, 19:30 hores.

Tina Vallès – Imma Monsó: Explicar la complexitat de les relacions humanes. Biblioteca Pública de Lleida, 17 de juny, 19:30 hores.