Joan Ramon Resina. Parlar al món

Joan Ramon Resina obre l’acte d’inauguració dels Estudis Catalans a l’exterior del curs 2014-2015 amb una lliçó inaugural on la llengua catalana, en tota la seva amplitud, és la protagonista per excel·lència.

Tatiana Pagà

Tatiana Pagà

Graduada en llengües aplicades. Postgrau en Ideació i Narrativa Audiovisual. Actualment treballo a Núvol, digital de cultura, secció Pantalles.

Joan Ramon Resina ha pronunciat a la UdG la conferència inaugural del curs 2014-2015 dels estudis catalans a les universitats de l’exterior. Resina, professor de la Universitat de Stanford, a Califòrnia, ha parlat de la llengua catalana, en tota la seva amplitud. Podeu descarregar-vos el pdf de la conferència aquí. Tatiana Pagà us n’ofereix un breu resum.

“En la vida humana concreta no hi ha un món essencial al qual es pugui accedir saltant per damunt de la paraula. I si existeix, no té traducció al coneixement. És el reialme del silenci que assenyalen els místics.”. Aquesta és una de les afirmacions amb què ha encetat el seu discurs Joan Ramon Resina, cap del Departament de Literatura Espanyola i Catalana de la Universitat de Stanford als Estats Units. Segons ell la nostra relació amb el món destaca per la utilització del llenguatge i defineix la llengua com una manera de comportar-nos que evoluciona segons les nostres necessitat. Per ell la llengua és una eina que s’autoregula, que neix i mor a partir de les necessitat dels usuaris, per tant, un organisme viu que tots emprem amb alguna finalitat.

Des del principi, ens planta una idea al cap, el concepte de la metàfora, sense el qual el llenguatge no es podria concebre per Resina. Per explicar-ho recorre a  Richard Rorty: “Quan Jesús explicava la seva doctrina a les masses de Galilea, ho feia amb metàfores, no per comunicar el seu missatge de manera críptica, sinó perquè solament ell coneixia el significat de regne del cel“. La metàfora en aquest sentit és molt poderosa i té un pes enorme dins del llenguatge. “Una societat oberta és capaç de vitalitzar el llenguatge amb noves metàfores”, ha afirmat Resina.

Resina també ha parlat del procés català. Critica que al moviment se li demani una formulació d’estat concreta, si sembla evident que a Catalunya no hi ha experiència en la gestió d’un estat, “encara no sabem què fer-ne, ni per a què serveix, la qual cosa no és obstacle per abordar-ho, de la mateixa manera que el fet d’ignorar què és una bicicleta no desqualifica ningú per aprendre a anar-hi”, diu Resina. Tot el moviment va lligat a un conjunt de metàfores: el procés, dret a decidir, consulta o sobirania popular, tots aquests significats formen part del llenguatge estatal que es desenvolupa i va aconseguint precisió a mesura que tot el procés avança.

Resina ha insistit fortament en la idea de llenguatge com a conducta incorporada al repertori de reflexos de les persones, com caminar o anar amb bici. La difusió de noves expressions, de nous llenguatges, acaba suscitant noves formes de conducta. Es nega a reconèixer la llengua com un mitjà a través del qual accedim a una realitat objectiva farcida de significats, la llengua és l’àmbit de la nostra socialització: “La manera de parlar és una manera d’estar en el món, una conducta, una hipòtesi existencial sobre la millor manera d’abordar-lo”, afirma. Resina també ha destacat la importància de l’aprenentatge. Ensenyar no significa explicar a l’alumne un conjunt de símbols que formen part d’un mecanisme per comunicar-se, sinó més aviat “iniciar l’aprenent en una manera de fer, de reaccionar, d’interrelacionar-se, és fer-lo partícip dels grans sobreentesos de la comunitat.”, diu Resina.

Malgrat que cap al final del discurs se’ns presenta la situació del català des d’una perspectiva una mica pessimista, “en la mesura que les necessitats siguin assumides mimèticament […] la cultura catalana anirà a remolc de les altres i l’idioma continuarà sent una compilació de préstecs i adaptacions mediocres”, el veritable final no ens deixa amb un sabor tan amarg “si és capaç de recompondre el seu repertori d’accions a força de recrear el seu llegat lingüístic des de dintre, amb el poder creatiu de la metàfora, aquesta cultura podria tornar a contribuir al progrés intel·lectual i moral”. Resina ens deixa amb un final obert que dóna als parlants la facultat d’escriure el seu propi futur.

Més info aquí.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació