Joan Peiró, l’anarquista fidel

20.10.2014

Aquest dimarts 21 d’octubre a les 19h la historiadora Teresa Abelló imparteix la conferència “Joan Peiró, anarquista fidel a la República i els seus ideals” a la Sala Auditori del Born CC (Carrer Comercial, 5). Es tracta de la quarta conferència del cicle ‘Cinc sentències de mort’, que a partir de les investigacions de l’historiador Josep Benet, homenatja cinc catalanistes executats pel feixisme espanyol. La conferència de Quim Torra sobre Carrasco i Formiguera, que es va suspendre dimarts passat, se celebrarà finalment el dia 28 d’octubre.

Retrat de Joan Peiro (Arxiu Familiar)

“Peiró és un dels homes clau de l’anarcosindicalisme català; va ser un dels dirigents més destacats de la CNT a Catalunya fins a la Guerra Civil”, ens avança Teresa Abelló que imparteix la seva conferència aquest dimarts al Born CC. “En el complexos anys de la postguerra europea forma part del grup de sindicalistes que es llancen a la vertebració del mon sindical català. Peiró és dels que van entendre que la CNT era la millor expressió i garantia d’unió entre tots els treballadors.”.

Joan Peiró va néixer el febrer de 1887 a Sants i va morir afusellat a Paterna el juliol de l’any 1942 per les autoritats franquistes. Sindicalista anarquista, Peiró va arribar a tenir càrrecs importants: secretari general de la CNT als anys vint i ministre d’indústria durant la Segona República Espanyola.  Peiró va haver de començar a treballar de ben jovenet, als vuit anys, en una fàbrica de vidre de Barcelona.  I no va aprendre a llegir i escriure fins als 22 anys. Això no va impedir que, sorprenentment, deixés exposat el seu pensament polític en quatre llibres, un d’ells, Perill a la rereguarda, publicat en català. “L’ideari de Peiró recull i refon tota una llarga tradició militant que provenia del segle XIX; convençut que el sindicat havia de ser el centre de la lluita contra el capitalisme i l’eix fonamental de vertebració de la classe obrera” sosté Abelló. Peiró va ser un sindicalista de pedra picada, “un home immers en la lluita obrera, home d’acció i de idees.  La seva vida es indestriable del seu pensament, la seva obra i la seva actuació”.

Joan Peiró té un final semblant al de Lluís Companys. Al final de la guerra s’exilia a França però és detingut i repatriat a espanya, on ha d’afrontar un judici sense cap garantia jurídica. “Certament, la dinàmica bèl·lica i repressiva porten Peiró i Companys a viure situacions paral·leles, i  tots dos representen en aquells moments les essències d’institucions, organitzacions i formes de pensament perseguides pels vencedors. En el cas de Peiró les essències més nobles de l’anarcosindicalisme”.

Joan Peiró, amb els seus fills i el seu gendre a París, esperant el reagrupament familiar –l’esposa i les filles eren a Narbona. (1940. Arxiu Familiar).

En aquest grup de cinc biografies que componen el cicle ‘Afusellats’ al BornCC, Peiró representa el sindicalista. Per què era tan important per a Josep Benet tenir un sindicalista en aquest repòquer d’afusellats? “No oblidem que Benet era jurista”, ens diu Abelló. “Deixant de banda la barbaritat que va representar l’afusellament en si mateix i la manera com es van produir el Consells de Guerra,  el Josep Benet historiador, i jo diria que també el polític, estava molt interessat en visualitzar el sindicalisme català. En aquells anys els sindicats tenien una funció múltiple, per un costat lluitaven per aconseguir reformes que milloressin les condicions laborals i socials del treballadors, i per altra, impulsaven un projecte reformista o revolucionari, aquest seria el cas de la CNT, a mig o llarg termini.  Els sindicats, amb sensibilitats diverses, articulaven un projecte de canvi social que ultrapassava de molt les demandes laborals”.