Joan Margarit. La colpidora veu de la veritat

28.10.2013

Els versos de Joan Margarit van sacsejar ahir un públic eclèctic en la cloenda del 13è Festival de Poesia de Sant Cugat. L’esdeveniment, impulsat per la Institució de les Lletres Catalanes (ILC), va apropar l’obra de Margarit amb una cinquantena de propostes que van desplegar-se durant tota la setmana passada.

 

Joan Margarit recita en la cloenda del Festival de Poesia de Sant Cugat

 

Molt pocs són capaços de romandre impassibles davant la poesia de Joan Margarit. La gran càrrega emocional que deixa anar cadascun dels seus versos projecta davant dels nassos un grapat de certeses a les quals resulta impossible girar-hi l’esquena. Quan ahir al migdia Joan Margarit va engegar l’últim acte del 13è Festival de Poesia de Sant Cugat, prop d’un centenar d’espectadors van arronsar l’ànima. El poeta d’honor de l’esdeveniment va iniciar el recital amb ‘No llencis les cartes d’amor’ i ‘Raquel’, perquè “l’amor sempre va bé per escalfar”, i l’impacte dels primers versos va deixar mut un públic astorat. El silenci resulta la única resposta quan Margarit planta la veritat dalt de l’escenari sense dilacions ni subterfugis, amb les paraules justes per expressar els espais foscos de la pròpia existència.

Entre sentències inapel·lables i la lògica implacable de la quotidianitat, el recital va embolcallar el públic dins una mateixa atmosfera de lírica cruel. Margarit escriu “per als altres” i la veritat és que els seus versos aconsegueixen traspassar les fronteres generacionals. El poeta, convertit ahir en rapsode, sap esquivar l’escriptura críptica i remoure les entranyes de qualsevol. Però per damunt de tot, la força dels seus versos empeny a mirar la vida directament als ulls i tirar endavant. Perquè, davant els obstacles i les preocupacions, la poesia sempre serà “l’última casa de misericòrdia”.