Joan Magrané estrena una Missa a 6 Veus a la Catedral de Girona

8.07.2018

Dins de la programació del festival Nits de Clàssica a Girona, sota la direcció artística de Víctor García de Gomar, s’estrenarà, el dia 11 de juliol al vespre, la Missa a 6 veus de Joan Magrané. L’obra, concebuda per fascicles, serà interpretada per Musica Reservata de Barcelona a la catedral de Girona.

Joan Magrané

Joan Magrané

El reusenc Joan Magrané estrena aquest dimecres 11 de juliol, a la Catedral de Girona, la seva Missa a 6 veus amb el grup català de prestigi internacional Musica Reservata de Barcelona, especialitzat en música antiga. Es tracta d’una entrega per fascicles que es dividirà en tres anys. Aquest 2018 es presenta el Kyrie i Gloria, amb referències marianes, en honor a la patrona de Girona; el Credo arribarà el 2019 i, finalment, el 2020, el Sanctus, Benedictus i Agnus Dei. Posteriorment, aquesta obra es podrà representar sencera arreu.

La missa respon a l’admiració que el compositor català té envers la polifonia renaixentista: “És un món en el qual em sento molt immers”. Segons comenta, en to desenfadat, “pot semblar una cosa molt freak el fet de composar una missa avui, però ho entenc com el diàleg amb la tradició”. En efecte, a partir de tècniques antigues, Magrané construeix un univers sonor radicalment actual però conservant l’essència del passat a nivell conceptual: polifonia, ritme a dos, veus separades, registre restringit, evitant moments cadencials per buscar la melodia infinita amb graus conjunts -a no ser que el text requereixi un interval- i amb molta presència del melisma. “Tot l’essencial concentrat en sis veus pures i despullades”, respectant l’ideari polifònic des de Josquin des Prez fins a Monteverdi. En cap cas és música “neo”, sinó que sempre respon a la voluntat d’expressió de l’artista d’entrellaçar veus.

Magrané tracta l’ensemble vocal com un instrument complet, format per dos sopranos, contratenor, dos tenors i un baix-baríton. De fet, per a Musica Reservata de Barcelona, aquesta obra no ha suposat cap dificultat afegida a nivell interpretatiu perquè els registres estan molt ben cuidats i treballats i respecten molt l’autenticitat de la sonoritat renaixentista. A més, Magrané ho ha composat ad hoc per l’ensemble vocal i pel lloc específic en què s’interpreta: “És una cosa molt pura, molt especial, feta per sentir-se a una església o catedral, per la ressonància i l’emissió de la veu”. Com comenta, al cap i a la fi “són sis línies vocals que necessiten un mínim de ressonància per formar la progressió harmònica”.

El compositor ha manifestat que el Kyrie ha estat tot un repte, perquè només s’articula a partir de tres paraules, i, respecte el Benedictus, l’ha volgut separar del Sanctus com es feia al Renaixement. Aquesta música, que el mateix compositor reconeix que “no és gaire popular”, serà gravada per Catalunya Música i es podrà escoltar properament. Respecte al resultat sonor, Magrané està molt expectant. Ha manifestat que aquesta música li serveix per trencar el ritme i la dinàmica d’escriure música de nova creació, és un retorn al passat que el projecta cap al futur.

A més, Joan Magrané acaba d’estrenar una cançó per a contrenor i acordió amb Carlos Mena i Iñaki Alberdi (l’únic occidental que ha guanyat el premi d’acordió de Moscú) amb lletra de Roís de Corella (“Si en lo mal temps la serena bé canta”) i aires medievals. De ben segur que el compositor que ara està fent una residència a Madrid ens podrà continuar sorprenent amb noves sonoritats.