Joan Magrané, compositor de les Residències Musicals de La Pedrera

Com a novetat, les Residències a la Pedrera incorporen un compositor resident, Joan Magrané. Els instrumentistes d'enguany són Sara Cubarsi, Marta Puig i Roger Morelló

Aina Vega i Rofes

Aina Vega i Rofes

Coordinadora de Cast@fiore

El proper 16 de setembre arrenquen les setenes Residències Musicals a La Pedrera, amb un concert de la violinista Sara Cubarsi. La pianista Marta Puig i el violoncel·lista Roger Morelló compartiran protagonisme en aquest cicle amb una novetat d’enguany: la incorporació d’un compositor resident, Joan Magrané, que escriurà una peça per a cada intèrpret, que podrem sentir en el marc dels concerts del cicle de la Fundació Catalunya La Pedrera.

Residents a la Pedrera 2018/19

Enguany, les Residències Musicals a la Pedrera incorporen la novetat d’un compositor resident, Joan Magrané, que ha escrit obres per a la violinista Sara Cubarsi, la pianista Marta Puig i el violoncel·lista Roger Morelló, els tres joves intèrprets que ens faran gaudir del seu art de setembre a maig. Les estrenes de Magrané són, primer, amb Marta Puig el 16 de desembre, amb una dues fantasies per a piano a mode d’estudis molt oberts en la concepció, en un concert on hi haurà recitador i anirà a l’entorn de Schumann i els seus alter ego. El segon, el 17 de març amb Roger Morelló, serà amb una obra pensada per a viola de gamba però que es tocarà intencionadament amb el violoncel, que el compositor dotarà d’un aire molt meditatiu. I, finalment, Sara Cubarsi, acompanyada pel pianista Adrián Blanco –resident la temporada passada-, estrenaran, el 19 de maig, una obra per a violí i piano que vol ser un divertimento, amb un punt irònic i humorístic, de sorpresa constant, una obra fresca d’estil ligetià per l’estructura que està dedicada al mestre de Magrané, Stefano Gervasoni. Aquestes peces estaran llestes dos mesos abans de la seva execució, i el compositor les treballarà estretament amb els protagonistes.

Gràcies al seu talent i perseverança, Magrané s’ha fet un lloc en l’escena contemporània europea i és un dels més cèlebres compositors catalans. A més, és un gran ambaixador a Espanya gràcies al Premi Reina Sofia de Composició Musical 2013 amb l’obra …secreta desolación… -versos manllevats de “Serán ceniza” de José A. Valente- i com a membre de l’Académie de France à Madrid (Casa Velázquez) el 2017 i el 2018. Ha estudiat composició amb Ramon Humet, Agustí Charles, i, a Graz, amb Beat Furrer i al CNSMD de París sota la tutela d’Stefano Gervasoni. L’any 2016 va ser lauréat de l’Académie de France à Rome (Villa Medici). Actualment és el director de les Jovenuts Musicals de Catalunya, la programació de les quals es presenta al Mercat de Música Viva de Vic, en un any que ja serà 100% marca Magrané. A més, comenta que “tinc la sort que totes les idees noves tiren endavant i a nivell econòmic va tot bé”.

Joan Magrané és el compositor resident

El reusenc té un registre molt ampli al seu abast, tant tècnic com estètic. Pot arribar a ser tan radical com es proposi, alhora que pot convertir-se en la imatge de l’amabilitat en la nova música. Excel·leix en gran varietat de formats i gèneres, com les obres per a instruments solistes, ensemble o fins i tot l’òpera. Uns fragments d’aparicions, interpretada pel violinista italià Marco Fusi en el marc del Festival Sirga 2014, és mínima i subtil, però posa tant l’intèrpret com l’auditor contra les cordes i és un bon exemple de la seva vessant més atrevida, tot i que sempre poètica. També és important de recordar el seu paper líric però estripat al díptic Go, Aeneas Go! i Dido Reloaded el 2014 al Teatre lliure, en una doble òpera sobre Dido i Enees compartida amb Xavier Bonfill, Raquel García-Tomás i Octavi Rumbau, o la meravellosa DisPlace, escrita una part per Raquel García-Tomás que es va estrenar el 2015 Viena i, posteriorment, al Centre d’Arts Santa Mònica el 2016, amb un aire més sofisticat i una escriptura sòlida. L’obra tracta de la gentrificació, un transtorn que estan sofrint les ciutats més turístiques víctimes de l’especulació urbanística perpetrada pels poderosos. Però Magrané no només s’interessa pels clàssics i les temàtiques actuals, sinó que aquest estiu va estrenar la primera entrega de la seva Missa a 6 veus a la Catedral de Girona, amb Musica Reservata de Barcelona, una obra que respon a l’admiració que el compositor català té envers la polifonia renaixentista.

Sempre fidel a la seva inner compulsion, en realitat, Magrané és un humanista de la lletra i el paper, amant de la poesia i la literatura medieval, renaixentista i contemporània que mai renuncia a la Bellesa. És per això que les seves darreres obres han estat molt influïdes per autors com Ausiàs March, Joan Roís de Corella, a més de sentir gran devoció per la literatura catalana dels anys 1920 al 39, “pel domini de la llengua divertidíssim, entretingut” d’un Sagarra o un Francesc Pujols. D’altra banda, els seus referents musicals es troben a Itàlia però, en un sentit més extens, a la Mediterrània, amb autors que van des de Monteverdi fins a Sciarrino. Segueix el postulat monteverdià segons el qual “prima le parole, poi la musica”. Segons Magrané, “és una manera d’entendre l’estructura més com un jardí, creant espais; una música més estètica que no pas dialèctica, com al nord, basada en la contraposició”. A més, comenta, “el so és més és més hedonista”, i predomina la línia gestual més que no pas les grans frases, i defensa un discurs molt més poètic que no pas retòric. De fet, té una manera de pensar holística: “La música la penso com a part de la cultura, no és pas diferent que la poesia o un assaig o una obra plàstica”. I, a partir de la reflexió d’on vol anar, deriva cap a una estètica o una altra.

A Barcelona el sentirem al Sampler Sèries amb l’estrena del seu tercer quartet, Era, l’únic encàrrec de Samper més enllà de Valenzuela, i la interpretació del segon, Alguns cants òrfics, amb el Quartuor Diotima que completarà el concert amb obres de Gervasoni i Lachenmann. Magrané està content perquè té moltes peces que passen el –difícil- llindar de ser –només- estrenades i que es tornen a tocar, especialment les que ha compost en els darrers tres anys, algunes de forma assídua. De cara a l’estiu està preparant una òpera. A nivell de gènere, cada vegada es decanta més per la música de cambra amb intèrprets que toquin música clàssica, “perquè són intèrprets que agafen la teva peça i la posen al repertori”, versus l’estandarització de la música contemporània amb ensembles i concerts d’antologia que, personalment, no li interessen –a no ser que siguin ensembles potents. El que més preua és que qui demana la peça s’impliqui l’obra tingui possibilitat de gaudir d’un llarg recorregut.

Respecte a les Residències Musicals a La Pedrera, considera que és molt important que, a banda dels instrumentistes, hagin pensat amb els compositors perquè, certament no existia una proposta semblant a Barcelona. Segons Magrané, els instrumentistes “són del perfil de la nostra generació”, que han estudiat a Catalunya, s’han perfeccionat fora i ara comencen a tenir concerts a Barcelona.

Sara Cubarsi

Els dos eixos que defineixen aquest projecte són la residència de treball per crear noves programacions en col·laboració amb d’altres intèrprets i els concerts oferts al gran públic. L’objectiu final és desenvolupar la versatilitat de l’artista resident tant amb recitals solistes com amb diversos tipus de formacions, a banda de promoure programes intel·ligents i originals, ben bastits i fets a mida que alhora serveixin per ampliar repertoris. Com sempre, s’ha valorat el talent artístic dels residents així com el seu potencial per desenvolupar una carrera tant al país com a l’estranger. D’un total de 40 candidats, els finalistes han estat Puig, Morelló i Cubarsi, tots tres representatius del talent emergent català i l’energia pròpia d’un jove que inicia amb il·lusió la seva carrera.

Els concerts tenen lloc de setembre de 2018 a maig de 2019, cada tercer diumenge de mes. Sara Cubarsi, intèrpret i compositora, ha estudiat a la Purcell School of Music i la Royal Academy of Music de Londres i ha finalitzat el seu doctorat a CalArts (California Institute of the Arts). El seu repertori comprèn des de la música antiga fins al heavy metal amb el violí elèctric, i té un especial interès en la música clàssica contemporània amb el violí modern. Actuarà el dia 16 de setembre amb obres de Biber, Olafsson, Sciarrino, Tenney i una obra pròpia, el dia 17 de febrer al costat de Carles Marigó amb obres d’Ucellini, Veracini, Cage, Biber, Marigó i també una de seva, i clourà la temporada com a resident el dia 19 de maig en un concert de cambra amb trompa (Rita Salgado) i piano (Adrián Blanco), on s’interpretaran obres de Ligeti, Brahms i Magrané.

Marta Puig

Per la seva banda, la Marta Puig compagina la seva carrera pianística amb la música de cambra i el lied. Ha estudiat a Barcelona i a la Guildhall School of Music and Drama de Londres, i completarà la seva formació a Lugano (Suïssa) i Buenos Aires. Ha obtingut nombrosos premis i distincions -serà concursant del Primer Palau 2019- i ha actuat a prestigioses sales de concerts, però també ha estrenat obres catalanes de Xavier Boliart, Marcel Olm, Jan Fité o Joshua Borin. El seu debut a La Pedrera serà el 21 d’octubre, en format duet amb el violinista Federico Picotti, on interpretaran obres de Pergolesi, Cassadó, Olm i Stravinski. Tot seguit, el 16 de desembre, estrenarà l’obra de Magrané en un concert amb recitadora (Mónica Barrio) entorn a la figura de Schumann, on també s’interpretarà Mompou. Finalment, el 21 d’abril, farà el concert de cambra novament amb Picotti i Carlos Sánchez al violoncel amb obres de Haydn, Montsalvatge, Xostakóvitx i Brahms.

Roger Morelló

El tercer participant de les residències és el violoncel·lista Roger Morelló. Reusenc com Magrané, ha actuat a nombrosos països europeus i grans festivals internacionals i ha estudiat a Vila-Seca, Sant Sebastià (Musikene) i Colònia (Musik Universität i ara estudia pel Konzertexamen). Morelló ha obtingut nombrosos premis i ha rebut conells, entre d’altres, del Quartet Casals, el Trio Kandinsky, Peter Thiemann, Oriol Aymat, Emmanuelle Bertrand o Frans Helmerson. És membre de la fundació Yehudi Menuhin, Alexander von Humboldt i ha enregistrat per a la Ràdio Nacional d’Espanya. El seu primer concert és el 18 de novembre amb la pianista Alicia Müller, interpretant obres de Debussy, Schumann, Stravinski, Bragato, Brahms i Prokofiev; el 20 de gener en un concert de cambra amb Maria Florea, violí, Dani Ruiz, piano i Juncal Salada, clarinet, i acabarà el 17 de març amb Bernat Català (piano) i obres de Ligeti, Fábregas Penderecki, Crumb, Brahms i Magrané.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació