Joan-Carles Martí i Casanova, el cicerone, finalista al premi Martí Gasull

30.11.2013

Plataforma per la Llengua ha convocat el premi Martí Gasull, en memòria del fundador de la Plataforma, que va morir l’any passat a l’Himàlaia. Aquest premi ha de reconèixer la feina d’una persona o entitat que pel seu activisme hagi promogut la llengua com a eina de cohesió social. Brauli Montoya va nominar Joan-Carles Martí i Casanova des de Núvol i ha quedat entre els tres finalistes. Podeu votar-lo aquí.

 

Joan-Carles Martí i Casanova publica 'Els països de Terramar'

 

Vaig conèixer Joan-Carles Martí, a Oriola, la ciutat d’una part de la seua família. Però no ens hi vam trobar la primera volta per un motiu familiar, que no en som, de parents, sinó perquè ell hi acudia a la presentació del meu primer llibre. Era l’any 1986. Ell era més jove que jo i venia acompanyat d’un altre il·licità com ell. Se’m van acostar tots dos, crec que Joan-Carles va parlar pels dos, vam comentar alguns aspectes del llibre, que s’ocupava de la pèrdua del català a la ciutat que ens acollia, ens vam acomiadar aquella nit, però, des d’aleshores, ja no he deixat de veure’l de manera intermitent; és a dir, en gairebé totes les ocasions en què s’ha celebrat algun acte a favor de la llengua catalana al sud del País Valencià. A Elx, per descomptat, però també a Alacant, a la Universitat (Sant Vicent del Raspeig), a Petrer, a Guardamar… I potser que m’oblide d’alguna població on hem anat a parar tots dos, però si ens hi vam trobar va ser perquè hi havia alguna manifestació, alguna conferència, alguna festa… sempre amb el rerefons de la reivindicació de la nostra maltractada llengua. Recorde especialment les dues voltes en què ell ha fet de cicerone per a un grup de visitants del qual jo formava part. Les dues ocasions han estat sengles visites de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans: la primera a Elx, l’any 1998, i la segona, a Guardamar, l’any 2009. De fet, ell feia exercici de la seua professió com a guia turístic, que és el signficat de cicerone, però no per obligació sinó de manera altruista, perquè ell considerava una obligació moral atendre el grup que el visitava amb l’objectiu de conèixer bé el país. Darrerament Joan-Carles Martí ha orientat el seu compromís per la llengua cap a la creació literària: ha publicat algun assaig (Des del Rovellet de l’ou d’Elx, 2011) i alguna novel·la (Els països de tallamar, 2013), les presentacions dels quals han esdevingut de bell nou actes en defensa de la llengua.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

51 Comentaris
  1. Moltes gràcies. Sóc ara mateix a Ogassa, a un refugi de fusta de muntanya, on viu la meua amiga Núria Agulló, elxana casada amb català. Al meu costat hi ha na Lídia, ma muller, de la Baia al Camp d’Elx. Núria, molt mes jove, també és d’Elx i Brauli, parla el valencià del Camp d’Elx, el nosre català, als seus dos fills Marçal i Alguer, de 7 i 4 anys… Té Internet per satèl·lit i escric emocionat. I dic que emocionat perquè que el meu amic, el Dr. Brauli Montoya Abat, m’haja nominat ha és haver rebut el premi més gran que podia rebre. Avui anirem al mercat de Sant Joan de les Abadesses, i demà visitaré Ripoll, un dels cognoms més estesos a Elx fins al punt que un dels horts de palmeres es diu l’Hort de Ripoll. I Ripoll són els meus cosins germans elxans Martí i Ripoll. Dilluns seré a Girona, dimarts a Barcelona i dissabte a Perpinyà on presentaré la novel·la “Els països del tallamar”. Gràcies a tots els amics, a tots els qui heu baixat a l’antiga Governació d’Oriola, a tots els qui sabeu que la catalanitat ens uneix i que és una i única, amb totes les matisacions que vulgueu. Gràcies a Bernat Puigtobella. I done gràcies, sobretot, per ser un valencià de llengua i cultura catalana. Visca Elx! Visca el País Valencia!

  2. Pense que serà de gran justícia la concessió del premi a Joan Carles. El vaig conéixer, a ell i la seua família, en un viatge de turisme a Elx i Guardamar en el qual ens féu amablement, i professionalment, d’amfitrió. Aquell mateix dia s’oferí a fer una presentació d’una novel•la meua a Elx. Després he tingut unes quantes ocasions de compartir taula i conversa amb ell, i puc assegurar que quan es tracta de la defensa de la llengua, no he trobat altre de tan convençut i convincent. Tant se val que sigues autòcton com del continent més allunyat, Joan Carles acaba imposant el tema de la llengua en la conversa i convencent els seus interlocutors de la raó de la seua, i nostra, causa. I tot això amb gran amabilitat, sense estridències. M’alegraria moltíssim que el premi fora per a ell. Salut, amic.

  3. Un magnífic candidat al premi PREMI MARTÍ GASULL DE LA PLATAFORMA PER LA LLENGUA, pels seus 40 anys de lluita activa en favor de la llengua catalana des de l’extrem Sud del País Valencià, tant des de plataformes cíviques com El Tempir, l’Associació Cívica per la Llengua d’Elx, de la qual és membre fundador, com ara des del camp de la literatura amb l’obra Els països del tallamar. Tot un exemple de compromís amb la seua llengua i la seua terra.

  4. L’enhorabona des d’Elx per a un dels majors referents del valencianisme a Elx! Espere que la nominació prospere! Molts ànims amb les presentacions per tot el territori, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó.

  5. En aquestos mal vents, de ponent, que agranen el País Valencià, més virulents tal com baixes cap al sud. Amb la senyal de TV3 tallada, amb una RTVV assassinada, amb els canvis en la retolació elxanà, etc. Amb la sensació que vells temps tornen. La nominació de Joan-Carles Martí Casanova, un dels treballadors més incansables en la defensa del català, és una molt bona noticia per tot el País Valencià.

  6. La novel·la Els països del tallamar, de Joan-Carles Martí és el llibre d’un viatge personal que transpira sempre catalanitat i mostra un clar agermanament amb la llengua occitana, cosina germana nostra. Moltes felicitats a en Joan-Carles per aquesta nominació i per la feina constant en defensa de la unitat del català!

  7. M’acabe d’assabentar de la notícia de la nominació de l’amic Joan-Carles Martí i Casanova al premi Martí Gasull. Estic tant content i emocionat que el cap em demana que siga una mica objectiu en la valoració del seu treball i de la seua trajectòria en defensa i promoció de la nostra llengua comuna catalana. La passió per la llengua la té present durant les 24 hores de cada dia. És, com no pot ser d’una altra manera, un patriota íntegre (entregue, com diem a Elx, el nostre estimat migjorn). La seua novel·la “Els països del tallamar” l’ha presentada i la presentarà a molts indrets del domini lingüístic català. La nominació, merescudíssima, ens omple d’orgull`a la gent del sud, alhora que ens encoratja a seguir lluitant encara més pels Països Catalans des d’aquest País Valencià que ens volen desfer.
    Moltes felicitats, amic Joan-Carles.

  8. Felicitats, Joan-Carles. T’ho mereixes, no sols la nominació, sinó el premi sencer. T’ho has guanyat sobradament. Endavant!

  9. Una nominació molt merescuda. Des de Beneixama i L’Alcúdia estant, el meu sincer reconeixement de la gran tasca dinamitzadora i reivindicativa que du endavant Joan-Carles. Gràcies a ell puc dir que sóc del sud, que sóc una riberenca que, per dins, també és d’Elx. Una abraçada

  10. Joan-Carles Martí és un gran candidat! I com que aquest premi acull tant persones com entitats, estic segur que no trigarà gaire en aparèixer nominada també El Tempir, entitat de la qualJopan-Carles n’ha estat ànima i dirigent durant molts anys i que segueix fent camí i feina des del sud.

    • Enhorabona, Joan Carles!
      A ben segur que Joan Carles es mereix un premi de defensa de la llengua perquè sempre l’ha defensat en tots els àmbits i moments. Amb optimisme i amb arguments. Salut!

  11. Vaig conéixer cibernéticamente Joan-Carles Martí i Casanova a primeries de l’any 2001 en una llista de debat en internet sobre llengua catalana. A través dels seus missatges en aquella llista ja em vaig adonar de la seua intel•ligència i dels amplis coneixements que té en qüestions de llengua –caldria dir “de llengües”– i en molts altres aspectes. I jo, tan interessat sempre en els mots i perèmies de la nostra llengua, vaig descobrir molt prompte en l’amic elxà una autèntica mina lexicogràfica interessantíssima i amb abundants elements desconeguts per mi.
    Ell s’autodefineix com un valencià de llengua i cultura catalanes. Si u és d’on ha nascut, Joan-Carles és de Marsella, fill de l’emigració valenciana. Si, com deia Max Aub, u és d’on ha fet el batxillerat, Joan-Carles en va fer més de la meitat a Sidney (Austràlia). Però, si u és d’on se sent que és, d’on vol ser, d’on té el seu cor i la seua ànima, en eixe cas Joan-Carles és d’Elx d’on són els pares i gran part de la seua família i on fa gairebé quaranta anys que hi habita. I per això mateix, perquè és d’Elx, és un valencià de llengua i cultura catalanes. Cal aclarir que som davant d’un cosmopolita que ha viscut en diverses parts del món i que, per qüestions laborals, viatja molt. A més a més, és un políglot (parla perfectament bé cinc llengües i bastant bé altres tantes), però és precisament el seu cosmopolitisme i poliglotisme els que fan que estime profundament la seua terra i la seua llengua per les quals és un treballador infatigable.
    El 18 d’agost del 2002, dos mallorquins i tres valencians –entre ells, Joan-Carles i jo mateix–, als quals, immediatament, se’ns afegiren dos catalans i un altre valencià, fundàrem la llista Migjorn, que actualment té més de 500 membres i a la qual hem enviat en els darrers anys quasi 70.000 missatges. M’afanye a dir que qui més ha escrit a Migjorn –i continua escrivint– és, precisament, Joan-Carles Martí. Ens trobem davant d’un home generós, que no té inconvenient en compartir els seus coneixements amb la resta de collistaires, i que, a la volta, és extrovertit i té molta facilitat per a escriure. Tots hem aprés –i continuem aprenent– moltes coses del nostre amic d’Elx. Gràcies a ell conec bastant bé els parlars de l’extrem sud valencià. Els catalanoparlants que viuen en les comarques al sud de la línia Biar-Busot –amb una població de gairebé un milió de persones en el territori on es parla la nostra llengua– són uns grans desconeguts per a la resta de catalanoparlants, incloent-hi els que hem nascut uns pocs quilòmetres al nord d’eixa línia que, inexplicablement, ha tingut un poder d’aïllament que no varen aconseguir mai ni la Gran Muralla Xinesa ni la Línia Maginot. Jo, nascut a Alcoi i habitant de la ciutat de València des de la infància, he de confessar que no sabia quasi res dels meus paisans sud-meridionals fins que vaig entrar en contacte amb Joan-Carles i em va fer conéixer la riquesa lingüística dels parlars de la zona i la gran vitalitat que tenen la llengua i la cultura catalanes a l’extrem sud valencià.
    El vaig conéixer personalment el 3 de juliol de l’any 2003 en un viatge que férem a Elx diversos membres de Migjorn. A més de conéixer’l a ell, vaig conéixer també la seua família, els seus amics i bona cosa de coneguts seus d’Elx, Crevillent, Monòver, el Fondó de les Neus i altres poblacions de l’extrem sud valencià. L’experiència va set inoblidable, tant per a la meua dona com per a mi. El 12 d’octubre del 2007 ens tornàrem a trobar en un viatge a Guardamar del Segura organitzat pels directius, socis i simpatitzants de l’associació Llengua Nacional. He d’afegir que molt sovint parlem per telèfon i, de tant en tant, ens veiem a València, com ara en les presentacions dels seus llibres Des del rovellet de l’ou d’Elx i els Països del tallamar.
    Gràcies a ell he incorporat al meu corpus lexicogràfic una bona quantitat de paraules i expressions pròpies del valencià sud-meridional –fonamentalment d’Elx, tant de la part urbana com de la com de la part rural, però també d’altres poblacions de la zona– com moltes de les que podem trobar en els seus llibres i, sobretot, ens els seus missatge a Migjorn, sempre tan generosos i tan interessants.
    Gràcies, Joan-Carles, per ser com ets.
    Tant de bo et donen el premi.
    Una abraçada del teu amic,
    Eugeni S. Reig

  12. La nostra més sincera enhorabona a en Joan Carles per la merescudíssima nominació, per part d’en Miquel Adrover i un servidor, des de Campos, a Mallorca, per la seva lluita constant en la defensa de la llengua. Moltes felicitats i una abraçada gran. Desitjam veure’t aviat per l’illa.

  13. Joan-Carles Martí i Casanova és un bon candidat al Premi Martí Gasull de la Plataforma per la Llengua i mereix un guardó que premia el treball per la llengua com a eina de cohesió social. De treball, n’ha fet molt Joan-Carles en favor de la llengua: l’actitud del dia a dia, la dedicació des de la presidència d’entitats cíviques, com ara El Tempir, els estudis sociolingüistics que recorda de memòria i que en qualsevol moment aprofitar per il·lustrar la realitat d’Elx i del sud valencià, i ara en una nova fase d’escriptor destacat amb un acurada sensibilitat que oscil·la entre la voluntat d’arribar a tots els territoris de parla catalana sense desprendres de l’aroma de la terra més meridional de la llengua catalana. En podria parlar personalment de la vàlua de Joan-Carles perquè va ser ell la persona que em va acollir que va establir una xarxa de relacions -amables totes, com ell- perquè puguera realitzar enquestes a persones de tres franges d’edat diferents (gent de vuitanta anys, gent de cinquanta i gent de vint) per a la meua tesi doctoral, que encara estic elaborant. Enmig de totes les enquestes, coincidisc a remarcar la tasca de cicerone que presentava la ciutat d’Elx amb tot l’apreci del món, amb tot el romanticisme, però amb tot el realisme del moment. I Guardamar? Guardamar… Allà vaig menjar les sardines més bones de la meua vida, al costat de la mar i una fotografia al costat del monument a la llengua catalana van certificar l’amabilitat de Joan-Carles Martí i Casanova, que no em coneixia de res, d’absolutament res, i em va acollir a casa perquè puguera estudiar de prop el català que ell tan bé coneixia. El camp d’Elx va ser la meua gran descoberta del viatge a la ciutat de les palmeres i no ho oblidaré perquè Joan-Carles em va entrar a un parell de cases que m’obriren les portes de bat a bat, amb tota l’alegria del món perquè algú estrany els preguntara com li deien a alguns objectes quotidians; aquella gent em tractaren profundament bé perquè em consideraren durant la meua estada com un apèndix del meu volgut amfitrió. Amb la mateixa amabilitat ha tractat cada acció diària, cada acció i cada estudi Joan-Carles Martí i Casanova, que ha estat per a mi un exemple de valencianitat des del meu Xert de naixença i des de la Barcelona que m’acull com a professor de català. Una abraçada ben forta,
    Josep Meseguer-Carbó

  14. Molt encertada la nominació del company i amic Joan Carles Martí al guardó Martí Gasull de la Plataforma per la Llengua.
    Des de la meua perspectiva personal com a expresident d’Escola Valenciana i actual secretari de la FOLC, unir aquest nom seria tot un encert. Vaig conèixer a Martí en les negociacions i reunions inicials per enllestir el projecte de la FOLC, del qual va formar part junt a Joan Carles que va estar president de la FOLC en els primers anys de la seua posada en marxa.
    Joan Carles és una activista per la llengua que des del migjorn del País Valencià lluita diariament per no defallir en la seua normalització. Tot un referent.

  15. La Junta Directiva d’El Tempir considera que Joan-Carles Martí, un dels membres fundadors d’aquesta entitat, es congratula que estiga nominat per al Premi Martí Gasull de la Plataforma per la Llengua, amb la qual mantenim relacions d’amistat i col·laboració. Joan-Carles Martí destaca pel seu gran coneixement d’una de les parts del domini lingüístic menys valorada i desconeguda del conjunt de la comunitat lingüística així com també en el camp dels estudis sociolingüístics i en el món de la narrativa. Però sobretot tota aquesta faena (també com a president de diverses entitats com la FOLC i El Tempir) no l’haguera dut a terme sinó fóra per la seua passió i estima per la llengua que compartim catalans, illencs i valencians… i el desig d’un futur digne lingüísticament i culturalment. També, nacionalment.

  16. Moltes felicitats per a en Joan-Carles, una persona d’una catalanovalencionalitat a prova de bomba, el qual ha escrit una novel.la formidable. Des de Barcelona una abraçada i una forta encaixada!

  17. Quin goig em fa haver rebut la notícica de la nominació de Joan-Carles Martí i Casanova al premi Martí Gasull. Em sembla que és de justícia que la societat en general i les institucions acadèmiques reconeguen públicament el treball i la dedicació imparable,, potentíssima i inestinable que un home com ell Joan Carles Martí fa a la nostra llengua i a la nostra cultura de manera discreta, però imparable!

  18. Estimat Joan-Carles! Bona proposta, aquesta del senyor Montoya. És un premi que tindries ben merescut. Ets un treballador infatigable i de fa ja anys formes part del Consell Assessor de l’Associació Llengua Nacional, centrada al servei de la llengua. Tu no faltes en cap lloc de compromís lingüístic. Sort!

  19. Coma occitan, me sentissi onorat per la nominacion de Joan-Carles Martí i Casanova.
    La siva militància per la lenga catalana ten un resson important en Occitània. La siá òbra s’inscriu dins un encastre occitano-catalan. Occitània e los Païses Catalans son los dos penjals d’una meteissa civilizacion. Joan-Carles Martí i Casanova es un pòrta-votz de tria d’aquesta comunitat nòstra.

  20. Sense dubte un dels millors candidats en el qual podien haver pensat els organitzadors d’este premi. Valorar el país en el seu conjunt, de punta i punta, que un valencià com ell, provinent del sud del domini lingüístic, és tota una lliçó que molts valencianistes i catalanistes haurien d’aprendre. Si molts valencians no coneixen el seu país més enllà de Benidorm, a la Marina, i molts catalans més enllà de l’Ebre, Joan-Carles el coneix, el valora i l’estima des dels Esculls del Molló del Pilar de la Foradada fins al llac Leucata i des de l’Alguer fins al Carxe. Perquè des de la perifèria de la perifèria n’hi ha molts, moltíssims que estimem i coneixem a bastament el nostre país. Des d’Alacant, ciutat complicada, diferent… però sense dubte estimada per ell, i ben seua i nostra, no puc més que alegrar-me per haver estat proposat a este premi. Ara més que mai hem de sentir la veu dels valencians en tota la catalanofonia!

  21. El treball ben ben fet ens dóna una satisfacció interior, que és la més dolça de totes les passions. felicitats germanet…
    René Descartes

  22. Del Joan-Carles escriptor -i usuari de la llengua- n’aprecio el joc d’equilibris, la rara tensió que exigeix treballar en allò que ell denomina amb gràcia i encert “el nostre valencià, el català de tots”. És a dir, la tria decidida d’un estàndard comú que, alhora, va sempre assaonat dels mots patrimonials del Camp d’Elx que coneix millor que ningú i que ha preservat amb passió il•limitada i tossuderia.
    Però potser m’impressiona encara més la vigoria de la seva militància. Sense defallença, amb una dedicació que als qui som socialment mandrosos ens admira, en Joan-Carles mai ha fallat a una cultura que si s’aguanta malgrat tantes agressions en alguns dels seus territoris més compromesos és especialment gràcies a un grapat d’homes sense por i sense recança com ell.
    Com un partisà de llegenda, sembla que hagi tingut la virtut de desdoblar-se i d’aparèixer en diversos indrets a la vegada. No hi deu haver aplec, xerrada, manifestació, conxorxa o fòrum cibernètic en el qual no hagi participat. I no pas de manera gregària, sinó abrandada, sincera i sense càlculs. Agitant el debat si cal, per tal que doni algun fruit. Encertant-la o no, que no es pot pas encertar sempre, però amb aquella gosadia i inconformisme sense els quals seria impossible avançar, abastar nous objectius, atènyer assoliments prèviament impensables.
    Hi ha en una altra denominació seva quelcom que en xifra molt bé aquesta personalitat. Quan parla del seu àmbit més habitual d’actuació, parla sovint de l’extrem sud. És una referència natural a la comarca més meridional del nostre domini lingüístic. Però trobo que hi ha alguna cosa més en aquesta expressió: extrema i fronterera és també la seva manera de fer i pensar. Depassant marges i caminant per fils sobre paoroses fondàries.

    Desitjo de tot cor, malgrat que cregui que mai ha cercat més honor per la seva tasca que la de veure brostar noves branques en el vell arbre de la cultura catalana d’Elx, que tota aquesta feina de tants anys, sovint joiosa però també poc agraïda, li sigui retribuïda i endolcida amb aquest merescut premi.

  23. L’Extrem Sud del País Valencià, com a ell li agrada dir-ne, és un gran desconegut per a la resta de valencians i de catalanoparlants, però Joan-Carles Martí i Casanova ens l’apropa quotidianament i ens el fa tindre ben present. Seria un reconeixement merescudíssim.

  24. La més sicera enhorabona. Pense que la nominació ha estat fàcil perquè no hi ha millor candidat per a eixe premi i molts altres més. La tasca de Joan-Carles en defensa de la llengua catalana a tot arreu i en particular al País Valencià, que tanta falta ens fa, és impagable.

  25. Joan-Carles Martí Casanova, fa la presentació del llibre demà dia 3 de desembre a l’Espai Mallorca de BCN ?

    • Sí, Alexandre. Ho he publicat en l’InfoMigjorn d’avui dilluns. Et copie més avall el que he posat.
      Salutacions,
      Eugeni S. Reig

      Presentació a Barcelona de la novel·la

      Els països del tallamar

      de l’autor elxà Joan-Carles Martí i Casanova,

      Editorial Documenta Balear, Palma.

      La presentació la faran Rafael Castellanos i Llorenç i Salvador Bennàssar

      Lloc: Espai Mallorca, Plaça Vicent Martorell, 1 – 08001-Barcelona

      Data: Dimarts 3 de desembre del 2013

      Hora: 19.00h

  26. Una proposta molt merescuda i que també mereix com a reconeixement públic una persona que ha bregat per/amb/des de i totes les preposicions additives de la llengua que conrea. Endavant, una abraçada d’un amic empeltat d’alacantí

  27. Trobe que un premi per a Joan-Carles Martí i Casanova és una bona notícia per a tots els qui ens estimem la llengua catalana. És una persona activíssima pel català, que en fa bandera i reivindicació constants. Porta endavant la dignificació, conservació i reivindicació del català d’Elx, nostrat, antic, viu, ben aprofitable per al conjunt de la llengua. És una mostra de com, des de la singularitat, es pot arribar al conjunt de la pluralitat dels parlants i oferir-nos, alhora, uns models lingüístics literaris que suposen saba nova per a la literatura. Només cal fer una ullada als seus llibres o al seu blog. El sud també existeix, i el nostre Joan-Carles n’és un ambaixador plenipotenciari. Endavant!!

  28. JC com Juli Cèsar i Crist. Amb tals padrins has de triomfar. In hoc signo vinces. Cantas per nautrei pichòt marselhès. De tòt còr emé tu, car felibre.

  29. La nominació de Joan-Carles Martí i Casanova és un acte de justícia a una vida absolutament dedicada al poble valencià, a tots els pobles de llengua catalana. Espere que el nostre Joan-Carles rebrà este reconeixement. Un guardó a una persona que ha fet i farà història; una persona sense la qual la història del nostre poble no podria ser la mateixa. Enhorabona a Joan-Carles i a les persones que l’han proposat. Forta abraçada, Pep S.

  30. Segur que hi ha moltes persones al nostre país que es mereixen aquest premi, però ben poques hi haurà que arriben al teu nivell de compromís. La nostra terra i la cultura et deuen molt. Felicitacions, Joan-Carles!

  31. Si, abans de tenir-ne cap notícia, se m’hagués preguntat pel candidat ideal a rebre un premi de les característiques del Martí Gassull, hauria respost tot seguit sense dubtar-ho que no hi ha ningú que el puga meréixer més que Joan Carles Martí Casanova. M’alegra veure (per bé que no m’estranya gens) que aquesta opinió es compartida per molts. Vaig conéixer Joan Carles fa més de quaranta anys, en un congrés de joves escriptors que es va celebrar a Elx. Després d’allò, a penes ens hem tornat a trobar personalment una o dues vegades, que jo recorde; però, a part de la lletra impresa, gràcies al ciberespai, que és ara com ara un dels principals camps de batalla on es decideix la sort de moltes causes, la seua presència constant i activa en defensa de la llengua catalana m’ha permés continuar sentint pròxima la seua companyia d’amic i company inassequible al defalliment, amb una actitud sempre generosa i combativa, i sobretot amb una concepció molt clara (cosa no tan fàcil avui com podria semblar, contra les poderoses forces que s’entesten a enterbolir-la) del que significa sentir-se valencià i valencianoparlant i per això mateix saber-se alhora català i catalanoparlant. Per això, sense allargar-me en altres detalls, em plau sumar-me amb entusiasme al nombre d’amics i admiradors que aplaudiríem molt contents si se li atorgava aquest reconeixement.

  32. La nominacion del Joan-Carles es una reconeissença d’un valencian miègjornal fièr de sa lenga catalana e atentiu a la dignitat d’aquèla .L’amor tan intens per sa lenga l’a menat a embraçar la lenga sòrre que n’es l’occitan car coma ditz lo reprovèrbi”qual aima la filha aima tota la familia” e es aital que dempuèi d’annadas es conescut pel mond d’occitània coma un inlassable “cicerone” faguent conéisser als visitaires suspreses la catalanitat viva e bolegadissa d’aquel recanton de l’extreme sud ont gaireben se pensavon abans de lai anar que lo valencian s’ i era perdut.A tu Joan-Carles òsca!!

  33. Vigilant de la llengua al sud, amb el cap i amb el cor, sempre, avant i, sempre, en lluita. L’enhorabona per la nominació i molta sort! Amb premi o sense premi, ja tens el reconeixement de la gent que et coneix i té el plaer de col·laborar amb tu cada dia 🙂

  34. Al Casal Jaume I d’Elx, ens ha arribat una molt bona noticia de que Joan-Carles Martí i Casanova ha sigut nominat candidat a rebre el premi Martí Gasull de la Plataforma per la Llengua, nominació ben merescuda, un home fidel al seu poble i que sempre s’ha destacat en la defensa i promoció de la nostra llengua catalana comuna, activista molt actiu, un dels promotors del Casal Jaume I d’Elx, recorde l’any 1997 en l’inauguració del Casal Jaume I d’Alacant ell i jo ens vam apropar a Eliseu Climent (president d’ACPV) i li vam comentar que era molt necessari l’obertura també d’un Casal a la ciutat d’Elx, Eliseu ens va dir que avant i que buscarem un local, a partir d’aquest moment va començar a nàixer el Casal Jaume I d’Elx. De treball, n’ha fet molt Joan-Carles en favor de la llengua: va ser president de diverses entitats per la llengua com El Tempir i la FOLC i ara en una nova fase d’escriptor, els seus llibres Des del rovellet de l’ou d’Elx i els Països de Tallamar, així com estudis sociolingüístics. Un home que des del migjorn del País Valencià estima la seua terra i a la seua llengua. Des del Casal d’Elx també el proposem com a candidat a la nominació del Premi.
    Agustí Agulló Marcos
    (coordinador d’Acpv-Casal Jaume I d’Elx)

  35. En la meua opinió en Joan Carles Martí és un magnífic candidat a aquest premi per la seua llarga trajectòria de lluita per la llengua i la cultura valenciana a les terres del Vinalopó i el Segura; just en el límit meridional dels territoris de parla catalana, on la pressió castellanitzant es deixa sentir com, probablement, en cap altre lloc del País Valencià. Per això, com a company de lluites i anhels, done el meu recolzament per a la candidatura de Joan Carles que proposa el professor Brauli Montoya. Felicitats, Joan Carles, la teua nominació per aquest premi, ja és un orgull per a mi. Eres un digne candidat i estic segur què, arribat el cas, seràs un merescut guanyador que defensarà el premi amb gran honor i prestigi. Una abraçada i molta sort.

  36. És una alegria ben forta saber que un company de batalles en favor del valencià i dels drets nacionals del poble valencià, amb tants coneixements sobre la llengua pròpia i de les característiques pròpies que té la variant elxana -que ignorava-, ha estat nominat al premi Martí Gasull. No dubte pas de la idoneïtat de tots aquells que hi han estat nominats, però no dubte tampoc pas que Joan-Carles mereix i molt un reconeixement com aquest tant per les qualitats com a persona com pel treball infatigable per la normalització del valencià.

  37. Una nominació molt justa aquesta, ja que en Joan-Carles Martí i Casanova és un defensor de la nostra llengua i de la nostra nació en tots els vessants de la seva vida: associatiu, laboral, familiar, literari… Aprofito també l’ocasió per recomanar la lectura del seu darrer llibre ‘Els països del Tallamar’, una obra mestra de la novel·lística catalana de principis del segle XXI. Com a company de la llista de correu sobre llengua Migjorn, un dels seus tants camps de batalla, penso que seria un bon reconeixement la concessió d’aquest premi.

  38. Completament d’acord amb tots els company, amics col.legues. Joan Carles Martí és de les persones que amb més decència, coratge i vehemència es mou per la defensa de la nostra llengua comuna catalana. En hora bona! El País Valencià i els Països Catalans no podríem prescindir d’aquesta persona del sud, tan valuosa per les circumstàncies difícils que travessa allà la llengua i per tots els usuaris d’aquesta llengua, en general. Per Joan Carles i per tots els usuaris habituals de la llengua, quina altra cosa hi ha que siga més que un mitjà de cohesió social, sinó la llengua, la nostra llengua catalana? Benvist, ben proposat, benvingut, bentrobat, benacordat…

  39. Vaig conèixer al Joan Carles fa molts anys, a finals dels setanta, als voltants de les campanyes Carles Salvador i dels Consells Populars de Cultura Catalana. Poc després esdevingué el llibre ‘Entranyes per a l’augur’ que ferem una colla de joves al Baix Vinalopó. Fa unes setmanes he pogut llegir la magnífica novel·la ‘ Els països del tallamar’ que es un veritable homenatge a un esforç individual i col·lectiu per la recuperació idiomàtica des de l’extrem més meridional de parla catalana. El llibre a més es un autèntic retrat social d’un temps alhora proper i llunyà.
    Aquest aclaparador relat i una trajectòria personal de compromís incombustible, fan a Joan Carles mereixedor acreditat d’aquest important guardó

  40. Fa anys i panys que conec Joan-Carles Martí i des d’aleshores que he pensat que es tractava d’una persona culta, amable, sensible, amatent del seu país i la seua realitat, capaç d’ajudar a altres a prendre consciència del què som i del que podem arribar a ser, tan punt ens puguem desfer d’aquesta gentola que tant ha espoliat la cultura, l’economia i la política valenciana.
    Amb ell, vaig prendre consciència del que suposa ser el sud del sud i com de difícil era, viure en valencià dins d’un ambient tan complicat com el que s’hi viu a aquesta demarcació meridional.
    Joan-Carles ha estat i continua, un autèntic defensor de la llengua catalana per aquestes contrades i estic ben orgullós d’haver compartit amb ell, algun somni comú.

  41. Joan Carles mereix el premi per mèrits propis i, sobretot, perquè és un heroi per als resistents que encara seguim fidels al català des del difícil territori de frontera.

    Ontinyent, a la Vall d’Albaida