Jazz Granollers Festival: clam de llibertat, moviment perpetu

1917. Nova Orleans. Estats Units d’Amèrica. Primeres gravacions de jazz. Principi de les ballarugues al voltant d’aquesta música de músiques, esquitxada per l’aigua del Mississippí. Miscel·lània improvisada, unió africana, francesa, caribenya, mexicana, nadiua americana, italiana, alemanya. Per sobre de totes les coses, jazz com a passió obsessiva i clam de llibertat. Moviment perpetu. El jazz. El jazz és la música clàssica dels Estats Units.

Em deia en Lluís Sitjes, president de Jazz Granollers, que aquest estil té un problema i és que els que en tenen divuit no l’escolten perquè els seus joves pares tampoc ho fan. Damn. Vosaltres sabeu, elevats lectors, que anar per la vida sense haver escoltat a Davis, Fitzgerald o Armstrong és desolador.

El 25 de gener començarà la 29a edició del Jazz Granollers Festival i faríeu bé de treure-hi el cap per recordar el talent jazzístic que agrupa la capital del Vallès Oriental. Un amor cap al jazz que es remunta al 1935 quan Amador Garrell ajudà a fundar el Jazz Club de la ciutat amb uns quants melòmans més.

Deia l’alcalde de Granollers, Josep Mayoral, que ha après a estimar aquest gènere musical gràcies als concerts que organitza Jazz Granollers. “He après a trobar aquella sensibilitat especial que et dona el directe i que llavors et porta cap als grans creadors. Bàsicament el jazz és música i aquesta per mi és essencial a la vida.”

Seran 14 concerts, quatre encapçalats per dones –Carme Canela, Carola Ortiz, Chiara Giani i Rita Payès-, que es podran delectar entre els divendres 25 de gener i 5 d’abril.

Una ullada al programa ens mostra cites clau com el concert del pianista Marco Mezquida el divendres 1 de febrer, “el sorprenent Trio Barolo”, en paraules de Sitjes, uns mediterranis que tocaran el divendres 8 de febrer, o la visita del carismàtic pianista granollerí establert a Brooklyn Albert Marquès, que tocarà amb el seu trio –Manel Fortià al contrabaix i Marc Miralta a la bateria-, acompanyat a la vegada del saxofonista i cantaor Antonio Lizana (Grammy 2015 amb Arturo O’Farrill), en el que promet ser una estrena emocionant.

També val la pena tenir en compte el concert del Ramon Prats Quartet acompanyat de tres músics més que el divendres 15 de març faran una relectura del disc OK Computer de Radiohead.

El festival s’acomiadarà abraçant el bon temps i la joventut. Serà el divendres 5 d’abril, amb la Django Bates Big Band, una unió de 22 xicots i xicotes de l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC), la Universitat de les Arts de Berna i l’Orquestra Nacional de Lille.

Quasi tots els concerts es faran al Casino de Granollers – Club de Ritme, una institució emblemàtica que l’any que ve celebra els 150 anys, però n’hi haurà dos, gratuïts, que es faran a l’Anònims i al Mirallet, dos restaurants de la ciutat. El 20 de febrer podreu escoltar la Chiara Giani i l’Ignasi Zamora Blues Reunion a l’Anònims, una nit pels amants del blues i el bluegrass i el 13 de març al Mirallet, cantarà i tocarà el trombó la Rita Payès (jove de la factoria Chamorro com l’Andrea Motis, l’Eva Fernández o la Magalí Datzira), al piano l’acompanyarà en Toni Saigi. Auguro una nit seductora.

Com diu Lluís Sitjes, el jazz és una satisfacció, un plaer. Si el teniu oblidat o encara no li heu donat una oportunitat, encuriosiu-vos i investigueu, el jazz té molts camins, el vostre us espera.