Jaume Sisterna: “La solitud és una beguda que no es pot repartir”

18.11.2013

Jaume Sisterna va morir dijous a la tarda. Se’n van fer ressò tots els diaris, perquè era un poeta i dramaturg amb una llarga trajectòria. La redacció de Vilaweb, Jordi Nopca a l’Ara, David Castillo a l’Avui o Ramon Alcoberro a Núvol van publicar articles donant la notícia o fent un homenatge a una figura inclassificable.

 

Jaume Sisterna 1930-2013 | Foto Josep Losada /El PuntAvu

“Hi ha personatges que passen per la lletra petita d’una cultura, quasi sense fer-se notar. Estàs acostumat a veure’ls i a somriure quan passen pel teu voltant o quan et repten, però no te’ls agafaries mai gaire seriosament.  Aquesta mena de gent se’ls suposa; estan allí, no hi pares esment  però si no ho són te n’estranyes”, ha escrit Ramon Alcoberro a Núvol en el seu obituari.

Jaume Sisterna ha mort amb aquesta mateixa discreció que descriu Alcoberro. Dilluns vam publicar a Núvol que Sisterna seria enterrat per beneficiència. Durant unes hores persones pròximes al poeta ens van fer arribar la seva preocupació perquè no aconseguien que els serveis funeraris de Barcelona els donessin informació de l’enterrament. Nosaltres tampoc ho vam aconseguir. Finalment vam localitzar el seu registre als serveis funeraris de l’Hospitalet, on els seus familiars havien engegat les diligències per enterrar-lo. Lamentem el desconcert provocat per la nostra crida i demanem disculpes a la seva família.

Jaume Sisterna ha estat incinerat aquest dimecres al Tanatori de l’Hospitalet i serà homenatjat al bar Horiginal aquest dijous a les 20.30h. Els poetes Enric Casasses, Josep Pedrals i David Castillo, i la ballarina Carme Calvet, entre d’altres, han confirmat la seva assistència. Els amics han triat aquest poema de Sisterna per convocar els companys al comiat:

Sempre faig
l’última ronda
en companyia
de ningú
i com més sol
millor.

La solitud
és una beguda
que no es pot repartir
com les dues meitats
de la llimona
que em posen al got.

Tota per a mi.

 

Un home de teatre

Nascut a Barcelona el 1930, Sisterna era un poeta molt vinculat al teatre. De fet, es va formar a l’Institut del Teatre de Barcelona, treballà en la primera Pipironda, d’Àngel Carmona i Jordi Grau, en l’Agrupació Dramàtica de Barcelona, en el Teatre Experimental Català i al Camaleó.

Gran dinamitzador cultural, és l’autor de peces com ‘L’arribada de la primavera’ (1987) i ‘Era un noi tímid i innocent’ (1988), les quals es van representar durant els darrers vuitanta i els primers noranta.
 
Formà part dels grups ‘O així’, amb Jordi Pope, Enric Casasses, i ‘La Sopa Negra’, amb Joan Vinuesa, amb els quals ha batallat per envigorir l’ofici de poeta. Al 1986 guanyà el Premi Hortavui amb ‘Mal de poesia’ i al 1988 el Premi Marià Manent amb ‘Novembre del meu any de néixer i de morir’ (Ausa, Barcelona, 1993). Ha publicat també els llibres de poemes ‘Els autobusos porten a l’infinit’ (Sedicions, Barcelona, 1997) i ‘La Senyora’ (Llibres del Segle, Barcelona, 2000) i ‘Home enlloc’ (Emboscall Edicions, 2008).