Jaume Plensa per partida doble a Montserrat

23.05.2019

Si un artista català ha triomfat massivament en els darrers temps, aquest és Jaume Plensa. Vint-i-dos anys després de la seva darrera exposició a Barcelona, l’escultor va inaugurar una mostra al MACBA el desembre passat, on durant cinc mesos van desfilar marees de visitants. Menys d’un mes després de tancar amb èxit aquell retorn, l’escultor arriba amb una doble proposta a Montserrat: una gran escultura de malla situada a l’atri de la Basílica i una exposició l’espai d’art Pere Pruna del Museu de Montserrat.

Jaume Plensa al costat de la seva obra ‘Anna’ | Foto: ACN

Seguint el seu hàbit d’ubicar obres més enllà de les parets d’un museu o una galeria, Plensa ha triat aquest cop la Basílica de Montserrat, concretament el seu atri restaurat. A encàrrec del Pare Laplana, hi ha instal·lat Anna, una escultura de gairebé quatre metres d’alçada que representa el cap d’una nena amb els ulls tancats. Està realitzada a base d’una malla de fil d’acer inoxidable transparent. La bellesa de l’escultura rau en la tria d’aquest material, ja que és això el que crea un diàleg entre obra i entorn. La imatge escollida per l’escultura és la d’una nena de Barcelona que, segons l’artista “té una bellesa molt mediterrània, molt suau, perquè combinava molt bé amb la forma dels arcs de l’atri”.

“La pell és la frontera final entre el nostre cos i el buit, és la petita i fina línia que separa el ple del buit”, afirma Jaume Plensa. I això mateix fa Anna, diferenciar de forma subtil l’obra d’art i el no-res. L’autor, a partir d’aquesta peça, pretén apel·lar a la voluntat de reflexió de cadascú com a individu terrenal però amb una naturalesa espiritual. Tot i que, a la majoria de les seves obres, el cos hi té un paper central, Plensa afirma que aquest és només el “lloc”. El que cerca realment i el que considera més important és l’ànima o “allò més invisible, allò que no es veu”. Aquesta obra doncs, així com l’espai on s’ubica, és coherent amb el tarannà conceptual i espiritual de l’artista. Tant pel material com per l’ambient on es troba i per la neutralitat del rostre de la model triada, aquesta escultura transpira una transcendència que va més enllà del retrat escultòric tan característic seu, que la converteix en retrat de l’ànima.

L’exposició de Jaume Plensa al Museu de Montserrat | Foto: ACN

Així i tot, en Plensa parlem d’una espiritualitat depuradora de formes i conceptes que no combrega amb cap religió concreta. És per això que l’escultura s’ubica en un espai de transició abans d’arribar a la basílica pròpiament dita: “L’atri és un espai on esbarreja allò més humà amb allò més sagrat […] encara ens trobem a la frontera, i a mi aquests territoris m’encanten, perquè són espais on comparteixes el cos i l’ànima”. Per altra banda, l’artista posa en valor l’aposta per espais fora de museus com a forma de defugir l’elitisme artístic: “L’estudi et protegeix, t’embolcalla, però quan surts fora i instal·les la teva obra en llocs que no estan pensats per acollir art, s’estableix una relació interessant amb un públic que d’entrada no esperava veure l’obra”.

També amb la dialèctica entre cos i ànima com a eix transversal, es desenvolupa l’exposició d’obra gràfica que acull l’Espai d’art Pere Pruna del Museu de Montserrat fins al novembre. Es tracta d’una selecció d’obres que parlen de l’ésser humà, una altra vegada amb el cos com a ens que acull l’ànima (hi trobareu cossos fets de lletres o de notes musicals). Totes les figures parteixen de l’anonimat, ja que l’artista vol mostrar allò que és universal en l’ésser humà.

Etiquetes: