Jacques Rancière i Alfredo Jaar ens conviden a aturar-nos a ‘L’Estació’

7.06.2016

L’Estació és una revista de caràcter transatlàntic i multilingüe que vol oferir un espai de trobada per a la creació artística i poètica, i la reflexió filosòfica i política. En cada lliurament es troben en diàleg obert una imatge i un text, ambdós inèdits. La proposta és una apologia de l’encontre inesperat i del creuament d’idees atzarós: text i imatge, concebudes de forma independent sense la predefinició d’un tema, es troben a L’Estació. La trobada busca possibilitar compartir i conèixer altres mons possibles, altres maneres de pensar(-nos) i representar(-nos).

Imatge © Alfredo Jaar: "Les gens, les autres, eux, nous", 2016

Imatge © Alfredo Jaar: “Les gens, les autres, eux, nous”, 2016

El projecte neix a Barcelona de la mà de Frederic Amat, Marina Garcés, Manuel Guerrero Brullet, Martí Guinovart (Tinta Invisible), Ricard Ibernon, Sesé Rubio i Miquel Adrià (Arquine). El primer número es va publicar la tardor de 2015. Alguns dels autors que hi han participat o ho faran en un futur són Chantal Maillard, Quay Brothers, Marina Garcés, Damián Ortega, Jacques Rancière, Alfredo Jaar, Perejaume, Itziar González, Frederic Amat, Joan Fontcuberta, Juan Villoro i Carles Santos, entre d’altres. La revista, amb seu a Barcelona i a Ciutat de Mèxic, acaba de treure a la llum el seu tercer número.

En aquest cas, el text –“Politique de la fiction”– és del filòsof francès Jacques Rancière. “L’essència de la política de la ficció és el tractament del temps.” Rancière sosté que la vivència del temps que inaugura la novel·la realista moderna, amb la introducció de “moments anodins”, suposa una revolució democràtica. S’acaba en ficció amb la separació dels humans en dos grups segons la seva manera d’habitar el temps: aquells subjectes humils que es troben atrapats entre “la feina que els abasteix i el repòs que els repara” conquereixen la literatura dels grans gèneres. Rancière ho afirma així: “En temps dels vencedors, aquest temps horitzontal i continu que avui anomenem «globalització», la literatura oposa un temps esquinçat, travessat a tota hora per aquestes puntes que eleven qualsevol no-res a l’altura del tot.” Aquest és el temps dels “invençuts.”

L’artista, arquitecte i cineasta xilè Alfredo Jaar ha estat l’encarregat de la imatge d’aquest tercer número. “Les gens, les autres, eux, nous”, feta a Marsella, és l’expressió de la frustració i el desig de Jaar d’apropar-se a aquells desconeguts que cauen fora del seu públic –“els altres” a què fa referència el títol–, com explicava el propi artista el passat dimecres a la presentació que es va fer a La Central. Un bloc de pisos, amb vides heterogènies que conformen la pretesa regularitat de l’edifici, el terrat ple d’antenes, els cables del tramvia, el cel blau intens que ocupa la meitat superior de la imatge.

Jacques Rancière | ©Roger Cremers

Jacques Rancière | ©Roger Cremers

Tot i que els dos autors d’aquest número comptaven amb la complicitat d’una relació prèvia, la trobada ha estat, de nou, obra de l’atzar. Resta al lector la tasca d’aturar-se a l’estació a prendre’s un temps per a la lectura i la reflexió, posant en diàleg text i imatge. Com apuntava Antonio Monegal en la presentació del número, L’Estació té forma de pamflet però, en el seu contingut, s’allunya del missatge polític explícit i redundant d’aquest, per situar-se en el territori de la indirecció. Allà on tota idea habita en potència d’ésser.