‘IUanMI’. Eros i Tànatos.

1.03.2018

Després de Koroko, IUanMI és la segona creació de llarga durada de la trilogia sobre la transformació que Lali Ayguadé completarà el 2019. Coproduïda per Temporada Alta i el Mercat de les Flors, on es podrà veure de l’1 al 4 de març, IUanMi explora el comportament humà davant de fets irremeiables com la mort i la col·lisió de l’íntim i el social en rituals que ens afronten a les nostres pors.

‘IUanMI’ és el segon espectacle de la trilogia sobre la transformació de Lali Ayguadé

Amb el pretext d’un funeral, Ayguadé s’endinsa en el sacseig emocional que vivim les persones davant situacions i accions inevitables, moments que ens obliguen a replantejar-nos la nostra vida. Un to existencialista recalcat en el títol del muntatge, IUanMI. Un You and Me que redimensiona la forma lingüística per engrandir l’ambigüitat del seu fons conceptual i posa en dubte l’axioma tu/vosaltres-jo des de l’experiència de la mort. Fins a quin punt la mirada externa de l’altre ens explica? Què hi ha de rebuig i de necessari en aquest efecte mirall?

Arran d’una experiència personal, Ayguadé es va plantejar què hi havia de real i de fantasia en aquesta confrontació d’allò focalitzat internament i la impostura que havia d’adoptar per poder transitar, en societat, pel ritual concret d’un funeral. “La mort sempre està en nosaltres i et transforma molt”, explica qui a part de coreògrafa i ballarina també ha protagonitzat el curt Timecode, guardonat amb una Palma d’Or al festival de Cannes. La mort indueix moltes de les transformacions que Ayguadé ha estat analitzant arran d’aquesta trilogia; ens remet a l’imaginari perquè necessitem de la memòria per sostenir el nostre lligam emocional amb el difunt. I en tota rememoració s’hi barreja la fantasia perquè calen dosis d’oblit per sobreviure al fatalisme que acompanya el destí de l’existència humana.

El muntatge es podrà veure de l’1 al 4 de març al Mercat de les Flors

Per reafirmar el tarannà metafísic del muntatge, l’escenògrafa Xesca Salvà ha ideat una cortina rodona que amaga el mort físic i la mort simbòlica, en un binomi exterior-interior connectat a través d’un telèfon. D’aquesta manera, IUanMe s’allunya del minimalisme de Koroko i obre l’obra d’Ayguadé a una nova dimensió. Una atmosfera que compta amb la música del seu habitual company artístic Josep Maria Baldomà i la dramatúrgia de Jordi Oriol, que ha afegit un component de teatralitat que es suma a la fisicalitat explosiva de les coreografies d’Ayguadé. En aquesta direcció, la coreògrafa explica que Oriol “és molt detallista; hem treballat el moviment però des del seu ull extern, per perfilar les emocions que es vehiculen a la peça”. A aquest equip artístic se li han d’afegir els tres intèrprets que formen part del seu tàndem artístic habitual, Anna Calsina, Nick Coutsider, Diego Sinniger, i un nou fitxatge, la francesa Marlène Rostaing. Ells quatre són els components d’un grup d’amics que s’enfronten al dol per la mort d’un ésser estimat però indeterminat. Un cinquè personatge absent com el Godot que mai arriba, però que en la seva indefinició permet la llibertat creativa. Per la seva banda, el moviment neix de l’emoció i és el recorregut emocional el que determina la seva transformació. S’hi afegeix, també, la paraula; monòlegs creats a partir d’improvisacions, el traç d’Oriol i la mirada externa d’Ayguadé. Servint sempre al ritual, un ritual que és concret i sacralitza accions comunes –i a les quals donem poca rellevància– com una abraçada o l’encaix de dues mans.

“Al parlar de la mort, parles de la vida”, recordava Ayguadé. I per parlar de la vida estem subjugats al destí indefugible de la mort. Què necessitem per sobreviure a aquesta dicotomia? La fantasia, l’“out of control” que la coreògrafa explora a través del cos. I la seva fantasia, la Fantasia Ayguadé segueix creant. A finals d’aquest mes de març compartirà escena amb Joana Gomila en una trobada a L’Auditori de Barcelona.