Sant Jordi a Bucarest: Istoria Catalunyei i Màrius Torres

17.04.2019

El 17 i 18 d’abril, Bucarest acull les jornades culturals de Sant Jordi per donar a conèixer la primera història de Catalunya traduïda en romanès i l’antologia bilingüe de poesia de Màrius Torres, dues obres clau publicades a l’editorial Meronia i traduïdes per Jana Balacciu Matei.

Màrius Torres

Màrius Torres: poesia i música

Arran de la publicació de l’antologia bilingüe de Màrius Torres, Sfinxul din noi. Antologie poetică bilingvă, l’Editorial Meronia de Bucarest ha organitzat, aquest 18 d’abril, una vetllada literària i musical entorn l’obra de Torres. L’exquisit i cèntric Palau Cantacuzino, seu de la Casa-Museu del compositor George Enescu, acollirà aquest esdeveniment per celebrar la Diada de Sant Jordi.

A la primera part de l’acte, hi intervindran el professor Joan Ramon Veny, director de la Càtedra Màrius Torres (Universitat de Lleida), la professora Margarida Prats (Universitat de Barcelona), especialista en Màrius Torres, que ha escrit el pròleg a l’edició romanesa, així com també la traductora i editora del volum, Jana Balacciu Matei que parlaran de Torres i llegiran poemes en versió original i traducció.

La segona part de l’acte, de caire musical, comptarà amb la soprano catalana Eulàlia Ara que interpretarà, acompanyada de la pianista i traductora romanesa Lavinia Coman, un repertori de peces musicals compostes a partir de poemes de Màrius Torres, a més de tres composicions que el mateix Torres va deixar per a piano i veu. Es tracta de les peces «A tantes bonas Chansons», «Lanquan li jorn son lonc en may» i «Chanson d’automne» escrites l’any 1942. La resta del repertori serà més contemporani, amb peces dels mestres M. Rosa Ribas «Ara que em torna el foc de viure», Manuel García Morante «Això és la joia» i, en estrena absoluta, «Així un núvol es fon!», de Jordi Vilaprinyó. El concert es clourà amb un seguit de peces del poeta i compositor romanès Nicolae Coman (1936-2016): «Pe sub flori mă legănai» (popular romanesa), «Cum totul trece» (a partir de versos de Rilke), «Culorile toamnei» (versos de G. Călinescu) i «Cântec» (poema de Nichita Stănescu). El matrimoni Coman, a més de reconeguts musicòlegs, també han dut a terme una tasca de traducció de la literatura catalana al romanès i, recentement, Lavinia Coman ha estat distingida amb el Premi Josep Maria Batista i Roca – Memorial Enric Trullols 2018.

En ocasió d’aquest acte, els estudiants de català de la Universitat de Bucarest podran assistir a la presentació-concert i també compartir amb els professors convidats el coneixement de l’obra i vida de Màrius Torres en un encontre que organitza el departament de Lingüística Romànica, Llengües i Literatures Iberoromàniques i Italià de la Facultat de Llengua i Literatures Estrangeres i el Centre de Lingüística Comparada i Cognotivisme de la Universitat. Margarida Prats i Joan Ramon Veny pronunciaran, respectivament, les conferències: “La poesia de Màrius Torres” i “El procés de creació poètica: del ‘metge que fa versos’ al ‘poeta líric’”.

El volum de Torres reuneix una quarantena de poemes editats en català i en romanès. És la primera vegada que Torres es tradueix en romanès i s’incorpora, així, al corpus de poetes catalans traduïts en aquesta llengua, entre els quals hi ha Joan Maragall, Miquel Martí i Pol, Bartomeu Rosselló-Pòrcel, Maria-Mercè Marçal o Carles Duarte. La traducció romanesa de Torres ja va ser presentada a Catalunya en el marc del II Simposi Internacional Màrius Torres organitzat per la Universitat de Lleida, l’any 2017, amb motiu de la commemoració del 75 aniversari de la mort de Màrius Torres i els 70 anys de la primera edició de les seves Poesies feta pel seu amic i editor Joan Sales a Coyoacan. En aquella ocasió, la Càtedra Màrius Torres de la Universitat de Lleida, amb el suport de l’Ajuntament de Lleida, va promoure diverses traduccions de poemes de Màrius Torres: al romanès, a cura de Jana Balacciu Matei (publicada el mateix 2017); al rus, feta per Olga Nikolaeva i Andrei Rodosski (2018), i a l’alemany, a cura d’Àxel Sanjosé (2019). La Càtedra treballa actualment per fer possible traduccions de Torres al polonès i a l’hongarès.

Istoria Catalunyei

El número 43 de la col·lecció “Biblioteca de Cultura Catalana” de l’Editorial Meronia de Bucarest és el volum Istoria Catalunyei, la traducció romanesa de la Història de Catalunya que Jaume Sobrequés i Callicó va publicar a l’Editorial Base de Barcelona (actualment, 11 edició). La presentació d’aquesta traducció completarà les jornades de la Diada de Sant Jordi i tindrà lloc el dimecres 17 d’abril a la Llibreria Mihai Eminescu de la capital romanesa i comptarà amb la participació de l’historiador Stelian Brezeanu i la traductora del llibre.

Segons Jaume Sobrequés –que ha rebut amb molta satisfacció la traducció-, aquest és la primera història de Catalunya que es publica en llengua romanesa. L’obra repassa tota la història catalana, des dels seus inicis fins, precisament, l’època actual. L’editora i traductora de l’obra, Jana Balacciu Matei, considera que “s’imposava donar a conèixer al públic romanès la història de Catalunya d’una manera científica ja que els lectors romanesos coneixen molt poc el passat català i les notícies que arriben a Bucarest sobre els fets més contemporanis i actuals tenen, certament, un fonament en la història anterior.” El volum conté també una exhaustiva cronologia adequada al lector romanès, mapes històrics i comarcals de Catalunya i la genealogia dels monarques catalans.

“La primera història de Catalunya en llengua romanesa –continua la traductora- vol dir no només informacions sobre esdeveniments històrics, sinó també les primeres informacions sobre les institucions i persones que han fet aquesta història”. En aquest sentit, la traductora ha hagut de traslladar al seu món amb altres tradicions la realitat catalana i construir una terminologia per reflectir-la. Pel que fa al nom del país, la seva opció ha anat en contra de la tradició romanesa, on Catalonia s’havia imposat com a préstec del francès. La traductora ha optat per Catalunya i ha explicat clarament la seva opció: tenint en compte que el nom Catalunya no comport cap dificultat de pronúncia per als romanesos, ha volgut respectar el nom oficial d’aquest país.

Aquests dos volums publicats per l’editorial Meronia compten amb un ajut a la traducció de l’Institut Ramon Llull.