D’Isona Passola a Is9Na Cassola

Isona Passola, productora de Pa negre i L’endemà, ha trucat el seu nom a Twitter per passar-se a dir Is9Na Cassola. La podeu seguir a @isonapassola. És una de les dones de l’àmbit de la cultura que més s’han significat a favor del Procés, al costat de figures com Muriel casals, presidenta d’Omnium, l’actriu Montserrat Carulla o les escriptores Marta Rojals i Patricia Gabancho. 

Definir la personalitat d’Isona Passola no és una tasca gens senzilla. Professora, historiadora, guionista, productora, directora, actriu, mare, i segur que moltes habilitats més són les que podrien dibuixar aquesta gran personalitat. La seva vida ha estat marcada per un gran interès per la política i la història, uns interessos que ha manifestat sobretot des del món audiovisual. D’ella en podríem destacar que és polifacètica, hiperactiva i amb un cap ple d’idees esperant a ser desenvolupades. El seu últim projecte, L’endemà, és un documental que retrata una futura i possible Catalunya independent amb arguments que recolzen aquesta possibilitat i que podrien funcionar com a aspectes clau pel que fa alguns votants indecisos.  L’Endemà continua emmarcat dins la temàtica predilecta de l’autora: la història i la cultura catalanes.

Visionària i amb un caràcter enèrgic, Isona Passola ha sabut emocionar a un públic que l’aprecia. El seu compromís amb el poble català ha arribat més enllà del simple “director-espectador”. Passola ha traspassat els límits i ha aconseguit suscitar interès i ficar-se a la pell del qui mira. Tant és així, que pel seu nou projecte ha comptat amb l’ajuda de més de 8.000 seguidors que a partir del micromecenatge han invertit més de 300.000€. L’Endemà és un projecte de tots que ja es pot veure als cinemes.

Cal destacar també, la seva lluita per protegir la indústria cinematogràfica com a presidenta de l’Acadèmia del Cinema Català. És una líder carismàtica que arrossega un país i s’esforça perquè la cultura audiovisual tingui una visibilitat que vagi més enllà de les fronteres. Amb Cataluña Espanya (2009) ja va saber-se posicionar com a directora de referència en la temàtica política. Però va ser amb Pa Negre (2010) que va demostrar que podia agafar el cinema i revolucionar-lo per mostrar als espectadors que a Catalunya es pot fer un bon producte cinematogràfic.

A través de les seves creacions, Passola mostra al públic una realitat diferent, però no per això menys certa i és capaç de verbalitzar allò que vol sense pèls a la llengua. Però el que més apassiona és que creu en tot el que fa i ho sap transmetre. Creu en la cultura, creu en el cinema, però sobretot, creu en el seu país.