Isidre Grau presenta ‘Pinyols madurs’ a la Microbiblioteca

28.02.2018

Isidre Grau, autor d’una vuitantena llarga de biolits a Núvol, va decidir recopilar-los en un volum que aquest mes publica Voliana Edicions: Pinyols madurs. Mercè Bagaria el va entrevistar en aquest article i Bernat Puigtobella va escriure el pròleg del llibre, que reproduïm tot seguit. L’autor presenta Pinyols madurs aquest divendres 2 de març a les 19h a la Biblioteca Esteve Paluzie de Barberà del Vallès.

Isidre Grau | © Ester Roig

És un honor per mi poder presentar un llibre que he vist créixer i formar-se al digital de cultura sense saber que algun dia prendria cos i vida pròpia. Isidre Grau ha publicat contes breus cada dos diumenges amb una regularitat matemàtica. Les seves expansions van anar situant-se a la nostra graella dominical per quedar-s’hi. Durant una bona colla d’anys l’amic Isidre Grau ha estat el nostre autor dominical. És per això que en l’edició en paper de Núvol se li ha reservat el privilegi de tancar la revista.

La novel·la és un gènere en crisi permanent i la dificultat dels escriptors (catalans o no) per connectar amb un públic lector cada dia més infidel i dispers està arribant a extrems exasperants. Vivim en l’economia de l’atenció i el nostre ritme de vida, ple de distraccions, ens fa progressivament ineptes per a la concentració dilatada en el temps. Davant d’aquesta nova incapacitat, Isidre Grau, novel·lista consumat, va tenir la pensada d’escriure contes breus per a un mitjà digital. Es tractava de detectar, com qui capta la freqüència en sintonitzar la ràdio, una franja d’atenció, prima però prou consistent com per poder administrar la dosi adequada. I el millor mitjà per arribar als lectors en aquella transició morta a la sala d’espera o entre dues parades de metro havia de ser digital.

Isidre Grau hauria pogut fer-nos arribar narracions més extenses, sense cap límit d’espai, perquè és ben sabut que Núvol s’ha distingit per oferir camps oberts als seus col·laboradors. Però l’autor d’aquests biolits va preferir cenyir-se a un exercici d’autocontenció, sabent que s’hi jugava la migrada atenció dels lectors. Es tractava d’escriure contes concentrats que poguessin expandir-se en el cap o el paladar del lector, un cop llegits i consumits amb tota la seva càrrega. El biolit és com un espresso, o una pastilla d’efectes retardats, que es proposa de concentrar tot un món en la mínima expressió. Ara Isidre Grau compendia en aquests “Pinyols madurs” una mostra de la seva literatura atòmica.

El resultat de la compilació és un mostrari curiós i divers, una comèdia humana de butxaca, on l’autor ha ordenat els seus materials per temes perquè descobrim en aquest calaix de sastre les vetes i fils que lliguen totes aquestes històries. Grau s’apunta així a una nova tendència editorial, consistent a publicar de manera centrífuga a la xarxa continguts que després es repleguen de manera centrípeta al paper. Després de la profusió i el desordre, després de regalar els contes i escampar-los a l’aire, arriba el moment de recollir, endreçar i, per què no, cobrar. La gran majoria dels contes que podeu llegir en aquest volum són plenament disponibles a la xarxa, però aquí, havent passat pel sedàs de l’ordre i la revisió reposada de l’autor, cobren una nova vida. Així com els grups de rock apleguen en un disc el repertori d’una gira, Grau ens ofereix aquí el souvenir d’una reposada aventura literària digital que molts lectors han pogut gaudir a un ritme bimensual al llarg de més de quatre anys.