IRLats: un concurs de microrelats per a estudiants de català

29.05.2013

Una de les finalitats de l’Institut Ramon Llull és la promoció del català fora del domini lingüístic i amb aquest objectiu s’organitza el concurs IRLats des de fa dos anys. Així, es pretén incentivar la creació, a través de Twitter, de microrelats de 140 caràcters en català per part d’estudiants de fora del domini lingüístic.

 

Ofir Feuerstein, guanyador del premi IRLats

 

Aquest any hem volgut vincular-lo a la celebració de l’Any Espriu i al Centenari de les Normes Ortogràfiques de Pompeu Fabra, com a petita aportació a la creació poètica i a l’ús de la llengua catalana. En els dos mesos que ha durat el concurs, hi han participat més de 100 estudiants amb microrelats de temàtiques diverses: filosòfica, fantàstica, metalingüística, biogràfica…

Durant la Diada de Sant Jordi, després d’escollir els deu IRLats més votats al Facebook i superar també la votació final del jurat format per Vicenç Villatoro, Àlex Susanna, Andreu Bosch i jo mateixa, Ofir Feuerstein (Universitat Hebrea de Jerusalem) va ser guardonat amb el primer premi amb el relat:

“Ella pregunta com es diu t’estimo en català. T’estimo, li diu ell. Gràcies, li contesta, però la traducció enganya”.

El microrelat va agradar molt tant als internautes com al jurat per ser una barreja de reflexió metalingüística i romanticisme àcid. Feuerstein, guanyador d’una plaça per assistir al Campus Universitari de la Llengua Catalana, és un estudiant de màster de recerca en estudis romànics de la Universitat Hebrea de Jerusalem, universitat a la qual l’Institut Ramon Llull dóna suport per la docència d’estudis catalans des de l’any 2003.

El segon premi, un lot de llibres que incloïa obres d’Espriu i un Diccionari de la llengua catalana, va recaure en Karina Mishchenkova, estudiant de català d’una altra universiat a la qual l’Institut Ramon Llull també fa deu anys que dóna suport als estudis de català: la Universitat Estatal de Moscou M.V. Lomonósov. El microrelat permiat destaca per ser un exercici poètic molt ben treballat amb recursos com la sinonímia i l’aliteració:

“Els nostres pares menjaven dolços naturals, nosaltres, dolços amb colorants, els nostres fills prendran llepolies en pols”.

 

Els finalistes

Us oferim a contiuació els vuit IRLats que van quedar finalistes després de la votació popular a Facebook:

Dasha Filippova ‏@borodaizvati (Rússia)

“Davant la injustícia que passa arreu del món em sento com un estudiant del A2: ja ho entenc quasi tot però no puc dir res.”

Karina Mishchenkova ‏@KMishchenkova (Rússia)

“Diuen que l’ambient és poc important però els millors records vénen a la memòria amb les olors i el temps ja coneguts.”

Karina Mishchenkova ‏@KMishchenkova (Rússia)

“La cosa més absurda és la gent solitària que es justifica amb la llibertat.”

Latud Talatud ‏@LatudTalatud (Rússia)

“Cada persona passa el seu propi camí para comprender que no li agraden els dilluns.”

Ofir Feuerstein ‏@feuero (Israel)

“Una foscor espessa convidà les estrelles a meravellar la seva aparença. Ho refusaren.”

Ofir Feuerstein ‏@feuero (Israel)

“De nen em fiava del pare. Ara és vell. Mira’l, Rebeca: deixa anar, perplex, el penediment que se li ha empedreït a dins.”

Petar Jovanovic ‏@tio_pera4h (Sèrbia)

“Un segon. Una infinitat d’opcions i possibilitats. Crea i esborra una vida. Només un ens pot unir. Tic-tac. Trio ser feliç.”

 

La història del concurs:

Cap a mitjan de l’any 2011 des de l’Institut d’Estudis Catalans ens van proposar implicar els estudiants de català que es troben més enllà de les nostres fronteres lingüístiques en la commemoració de l’Any de la Paraula Viva, l’emblema sota el qual s’emmarcaven tots els actes de celebració del centenari de la Secció Filològica de l’IEC.

Tenint en compte que la majoria dels destinataris de l’acció es troben lluny del territori i que a més a més són un públic força escampat, vam pensar que calia optar per utilitzar la xarxa com a mitjà de participació i, a més, implicar-hi el professorat de la Xarxa universitària d’estudis catalans a l’exterior.

Els segon imperatiu era relativament senzill, el contacte amb el professorat és constant i disposem de mecanismes d’informació en línia com la plataforma Xarxallull.cat. Pel que fa a l’eina tecnològica que havíem de fer servir vam decidir-nos per Twitter, eina que si bé els anys 2010-2011 havia guanyat molts usuaris, no gaudia encara del ressó global d’altres xarxes socials, com Facebook. Així i tot vam pensar que Twitter seria l’eina ideal per al tipus d’acció que planejàvem: un concurs de microrelats. Vist en perspectiva pot semblar poc original, però en aquell moment hi havia pocs concursos de microrelats a través d’aquesta eina i menys en català.

Així doncs, el concurs va néixer amb un objectiu –adherir-se als actes de l’Any de la Paraula Viva– però de retruc afavoríem el posicionament de l’Institut Ramon Llull a les xarxes socials, alhora que motivàvem un aprenentatge significatiu de la llengua catalana entre l’estudiantat universitari. L’any passat el concurs va tenir molt d’èxit: més de 200 relats enviats sota l’etiqueta #paraulaviva; aquest any hem volgut repetir l’experiència i consolidar la fòrmula posant-hi un nom: IRLats, un joc de paraules amb el nostre acrònim que esperem que continuïi sent un emblema de creativitat en xarxa i en català.