Irene Solà presenta l’exposició “Dues molars de mamut”

Aquest divendres 20 de setembre s’inaugura a l’espai Cultural Rizoma de Celrà l’exposició Dues molars de mamut d’Irene Solà (Malla, 1990). L’escriptora, que ha estudiat Belles Arts i sempre s’ha mantingut relacionada amb el món de les arts plàstiques, continua relacionant el llenguatge amb la visualitat en aquest projecte, que és fruit de la col·laboració amb l’Associació Binari d’Olot.

La proposta que presenta Irene Solà a l’espai de Cultural Rizoma desplega dues línies de treball que responen al fer d’una artista que transita sense complexos entre dues disciplines, la visual i la literària, que se serveixen l’una de l’altra. En aquest sentit, el text, la reflexió sobre el llenguatge i la seva (in)capacitat comunicativa o la condició narrativa són elements que apareixen de manera recurrent en els seus projectes artístics –generalment audiovisuals, però també d’altres naturaleses-, mentre que a través dels seus treballs literaris –Els dics o el recent Canto jo i la muntanya balla– l’artista construeix imatges mitjançant la irreverència, la ironia i el joc amb el llenguatge.

A l’exposició Dues molars de mamut, Irene Solà opta per desplaçar alguns dels continguts més enllà de l’espai expositiu habitual -expandint la mostra al magatzem o a l’oficina de la cooperativa- i fa conviure la presència de les propostes audiovisuals TV (2019) i Perquè tornar (2019) amb un relat que l’artista començarà a construir in situ un cop s’hagi inaugurat la seva exposició.

La proposta TV es conforma a partir d’un seguit de plans en els quals apareixen diverses televisions enceses que l’artista observa des de l’exterior de diverses ciutats i indrets del món. En la seva presentació a l’espai, l’artista juga a situar a l’espectador en el seu mateix lloc, que observa -gairebé com un voyeur- una televisió encesa en la qual es projecten imatges de televisions enceses -que, dins de cada casa, ningú observa-. TV connecta i recull qüestions que l’artista ja havia explorat en treballs anteriors en relació a la idea d’intimitat, com Blue car (2013).

Perquè tornar, en canvi, juga a posar en relació diversos personatges que realitzen una acció similar -uns elefants i unes dones que ballen- i que ens fa pensar en el tractament horitzontal que l’artista fa dels seus personatges en el relat coral Canto jo i la muntanya balla.

El procés d’escriptura que Irene Solà desenvoluparà a l’espai de Cultural Rizoma serà obert al públic i té el seu origen en un treball de camp previ realitzat als entorns de la Vall de Bianya –on té lloc anualment la Bianyal-. Amb les històries, llegendes i la informació diversa recollida d’aquest indret com a matèria primera, Solà elaborarà una peça sonora que s’incorporarà a l’exposició i que, juntament amb les dues peces audiovisuals, formarà part de l’itinerari de la Bianyal 2019.