Intrigues d’aigua salada

14.07.2016

De la mateixa manera que els refugiats avui dia, en Miquel, un jove capelladí obligat a fer la guerra del Marroc l’any 1909, fa tot el possible per agafar un camí alternatiu que el salvi de la mort. Aquest és el punt de partida de El mar de les ombres, la novel·la juvenil més recent de Joan Pinyol, del col·lectiu de Narradors Centrals i que ja suma divuit llibres publicats. L’autor de Capellades barreja ficció amb trets històrics com la guerra del Rif, la Setmana Tràgica i l’aventura del germà del seu avi, qui va fer les amèriques a bord del vapor Valbanera cercant una alternativa a l’amargor del moment i que permet entendre la documentació que hi ha al darrere del relat.  El proper dissabte 24 de setembre, Joan Pinyol participarà al Mercat de Lletres d’Igualada, que se celebra al Museu de la Pell d’Igualada. Podeu consultar el programa aquí.

La Bassa de Capellades / David Junyent

La Bassa de Capellades / David Junyent

Gairebé tota la trama se situa en el transatlàntic Reina Maria Cristina, que fa camí a Buenos Aires des de Barcelona i en el qual en Miquel troba una escapatòria in extremis de morir a la guerra, ajudat per una noia anomenada Alba i el seu avi cec. Però el vaixell anirà esdevenint claustrofòbic a mesura que vagi endinsant-se en el Mediterrani i en l‘Atlàntic, perquè a bord també hi puja un misteriós membre de l’exèrcit espanyol, el Kraus, qui ha descobert les intencions d’en Miquel i que està disposat a fer-li-ho pagar amb la vida.

Com ja s’intueix, Pinyol barreja en aquest relat ingredients d’intriga, de novel·la negra i d’aventures per als joves que vulguin endinsar-se en la realitat que vivien alguns símils seus d’un segle enrere i, a la vegada, submergir-se en l’univers naval de l’època, que fa pensar en més d’una ocasió en el Titanic. Es tracta d’una lectura àgil, amb un estil molt directe que prioritza l’acció i que deixa en segon pla la psicologia dels personatges, molt estereotipats en el bé o en el mal i més aviat al servei de la història. El més clar és l’antagonista, qui aglutina tanta maldat que s’arriba a percebre com a sobrehumà i a la vegada pateix d’una incompetència per assolir el seu objectiu gairebé còmica. Contraposada, hi trobem la candidesa dels dos protagonistes, un noi i una noia de bon cor que aniran forjant una relació marcada pels esdeveniments ombrívols. S’han de permetre llicències a certes situacions que es repeteixen al llarg de la narració com a solució per fer avançar una trama tan previsible com desitjada, això sí, ben encaixada en el context històric i marítim i que navega a un elevat ritme de sis nusos de velocitat. El mar de les ombres és una lectura per endur-se a la platja o al creuer, ambientar-se amb la brisa marina i acabar el viatge d’una sola tongada. Juguen a favor seu unes quantes escenes memorables, la inclusió de referències místiques sobre l’Atlàntida i la visió que en té Verdaguer, així com les descripcions dels ports de Cadis o de les Canàries que l’Alba fa de manera ambigua segons si van dirigides al seu diari o a l’avi. En definitiva, el mar que Pinyol ens ofereix ens farà gaudir del viatge perquè tot i ser immens i ple d’entrebancs té un final, un destí amb recompensa que demostra que val la pena haver-lo creuat.